La remodelació de Lucho

Tot l’estrèpit que envolta la vida de l’indiscutible astre internacional que és Kylian Mbappé no hauria de distreure del fet que el París Saint-Germain va més enllà de la seva icona. O això pretén Luis Enrique, culer declarat que es travestirá de rival per uns dies, i que ha emprès la remodelació d’un equip perquè adopti tot el sentit de les sis lletres de la paraula.

No hauria d’ocultar la figura de Mbappé i les seves circumstàncies que el PSG no coneix la derrota des del 7 de novembre, quan va caure a Milà (2-1). Anteriorment havia perdut a Newcastle (octubre) i a casa amb el Niça (2-3) al setembre. Tres partits perduts de 42. El Barça n’ha perdut 7 de 43.

Res li ha faltat a Luis Enrique, per descomptat. Com a cap dels seus predecessors. Nasser al-Khelaïfi li ha donat tot el que ha necessitat. Onze jugadors nous que han costat 454,5 milions, segons dades de Transfermarkt. Quatre futbolistes més van arribar gratis. Fitxatges per construir un equip, igual que van procurar els tècnics anteriors. Un procés que només demana el temps que donen els bons resultats, una cosa relativament senzilla d’aconseguir a la Ligue 1.

El davanter Randal Kolo Muani (francès de 25 anys) lidera el rànquing del cost (95 milions), per davant d’altres davanters: el portuguès Gonçalo Ramos (22 anys, 65 milions), i els francesos Ousmane Dembélé (26 anys i 50 milions) i Bradley Barcola (20 anys i 45 milions). És a dir, la prova de la meditada remodelació de la plantilla, que amb la marxa de Mbappé es desposseirà de l’últim nom després que marxessin Messi i Neymar. Cap esforç va fer per intentar si més no retenir-los, tip com va haver de quedar de la seva experiència amb ells al Barça entre el 2014 i el 2017.

Jugar sense Mbappé

"Ens hem d’acostumar a jugar sense el Kylian", és l’argument que repeteix Luis Enrique per justificar les freqüents substitucions del capità. Fins al 10 de febrer, abans d’enfrontar-se a la Champions contra la Reial Societat, havia completat 28 dels 31 partits; des d’aleshores, 4 de 10.

"El líder soc jo", proclama Luis Enrique allà on ha anat. Ho va anunciar quan va assumir el comandament en el Barça el 2014 i quan va agafar les regnes de la selecció d’Espanya el 2018. Més fàcil li haurà resultat imposar el seu criteri amb el poder que se li ha conferit per remodelar el vestidor. Sobretot, del seu esperit.

Amb gestos com el de dissabte passat. Davant el cuer, el Clermont, el PSG es va encallar amb un ridícul empat (1-1) que no el va penalitzar atès el seu avantatge (10 punts sobre el Brest a falta de sis jornades). Només el capità va semblar discutir la idoneïtat de l’alineació, plena de suplents, inclosos Yoram Zaguem i Senny Mayulu, dos nois de 17 anys.

"Són jugadors del París Saint-Germain. Això és una plantilla", va afirmar Luis Enrique, concloent qualsevol indici de debat, imposant l’autoritat de l’entrenador i el carisma que conserva. Especialment davant l’afició, cansada dels capricis dels divos que ha vist desfilar. Des del primer dia, a més d’arrogar-se la màxima autoritat, el tècnic asturià ha prioritzat el respecte a la col·lectivitat.

Notícies relacionades

El truc de Guillermo Peinado, la gran promesa espanyola de l'escalada: “El focus el poso a escalar bé i gaudir, no en els resultats”

Comença la nova era de Xavi al Barça (segona part)

Una obra d’envergadura com la que pretén erigir requereix sòlids fonaments, i fins que no es van assentar els principis futbolístics de l’exseleccionador, l’equip no va brillar. Les ensopegades es van concentrar al principi. Ara enfila els dos últims mesos amb el somni del triplet. En la seva primera campanya. Igual que a Barcelona.

"Vull fer un gran paper, vull que el meu equip guanyi l’eliminatòria, vull demostrar-me a mi com a professional que estic al màxim nivell i això passa per intentar superar el Barça", va exposar el tècnic, "convençut" que guanyarà el duel a Xavi, tot i que va remarcar: "L’eliminatòria no la guanyaran els entrenadors, la guanyaran els jugadors".