Xavi Llorens: "El futbol femení català va mésenllà d’Alexia id’Aitana"

No. Però aquesta no és la situació. Jo deixo d’entrenar el 2017, però continuo treballant per al Barça femení. Amb Markel busco joves d’entre 12 i 20 anys amb projecció per al Barça. Entre elles, Vicky López, per exemple. En el club érem un grup de quatre scouters que treballàvem buscant el que ens demanava Markel. Quan Natalia Arroyo deixa la selecció, la Federació Catalana busca un seleccionador que sigui un referent dins del femení. A les jugadores els fa gràcia que jo ho sigui i em sembla perfecte. La feina per si mateixa ja és la que estic fent en el Barça i és un partit a l’any.

Fa anys que és seleccionador, però encara no ha debutat.

Sí, no s’ha fet fins ara el partit. La meva feina es basa a anar a actes institucionals de l’FCF i representar el femení. Tampoc em comporta gaire més. Al Barça també li agrada que jo hi sigui.

Un partit a l’any.

No el pots agafar com un equip perquè no pots entrenar. Per tant, no puc pretendre que juguin al que jo vulgui, sinó que m’hi hauré d’adaptar jo més. Jugarem per guanyar, ho farem bé, però tindrem al davant una selecció que està apostant per defensar uns campionats. No es pot comparar el que està fent el Paraguai amb el que farem nosaltres. Elles han estat tota la setmana entrenant; nosaltres ho farem dissabte a la tarda i serà una aclimatació.

El partit d’aquest diumenge serà més aviat una festa.

És una festa per a l’afició del futbol femení. I ens permet comprovar una vegada més que el futbol femení no només és el Barça. Té un ventall molt gran de jugadores. No s’acaba en Alexia o Aitana. Hi ha moltes jugadores que estan treballant molt per tenir visibilitat. És cert que ens falten moltes jugadores, però les que venen representen Catalunya. Les de primer nivell no poden venir per compromisos que no poden dir que no. Les dates són les que són. Si fossin d’altres, la selecció catalana tindria una altra cara. Però jo estic molt orgullós de les que venen. Portem jugadores de totes les zones de Catalunya. No podem centrar-nos només en un club o una determinada manera d’entendre el futbol. Hem d’intentar representar tots els llocs de Catalunya, amb la dificultat que tot està centrat en les que juguen.

¿Li sap greu que les jugadores catalanes que estan amb la selecció espanyola nohi puguin ser?

No, perquè les que venen també s’ho mereixen. Hi ha moltes jugadores que els agradaria ser-hi i no hi seran. Sigui perquè estan amb la selecció espanyola o perquè no els he trucat.

No està acostumat a fer aquest tipus de llistes. Al club no funciona d’aquesta manera.

He comptat unes 60 jugadores a Primera. N’he de convocar unes 20. En deixo moltes fora, però no hi ha lloc per a totes. ¡Ja m’agradaria, ja! Al club sí que trio jo a qui m’estimo més a l’equip; aquí, no. Que ens hem d’aguantar mútuament un any.

¿Com han sigut les converses amb elles per fer la llista?

Amb molta il·lusió. És cert que hi ha futbolistes que s’estan jugant el futur del seu club i el seu aquests mesos. I això afecta. Però m’il·lusiona que vinguin amb tantes ganes.

¿En quin moment es troba el futbol femení a Catalunya?

Té una salut boníssima. S’estan fent molt bé les coses, cosa que també comporta que vinguin moltes jugadores de fora. Hi ha lloc per a totes. La pena és que no hi hagi més clubs catalans a Primera. Un parell més ens anirien bé.

Hi ha clubs com el Girona, però, que tenen una aposta de creixement per al femení.

No només costa diners, sinó també instal·lacions, estructures i gent dedicada. Aquesta és una defensa que sempre hem fet des de la Federació Catalana, però costa molt que els horaris d’entrenament i les competicions es facin amb cara i ulls. Cal continuar treballant. Cada vegada veig més jugadores catalanes, tenim més referents. Les tres últimes Pilotes d’Or són de futbolistes catalanes i això ens dona un impuls increïble.

Probablement encara no li donem la dimensió que mereix. ¿Quin és l’ADN comú?

Crec que és la passió amb què juguen. Ser professional no significa guanyar molts diners. Ser professional significa donar el cent per cent pel que fas i sabent que hi haurà un demà i que si no et cuides i descanses et perjudicarà.

Notícies relacionades

Rubiales treu pit en la seva declaració davant la jutge

Nadal sufoca la rebel·lió de Cachín i s’aferra a Madrid

Les ha vist créixer fins a convertir-se en els emblemes que són ara. ¿Com ha evolucionat futbol femení des del primer dia que va dirigir el Barça fins al seu debut com a seleccionador?

No té res a veure en cap sentit. Ha crescut tot, però la passió i les ganes que s’hi posava fa uns anys són les mateixes que ara. Si no, no existiria el futbol.