Laporta presumeix de recuperació econòmica: «Qui no ho vegi és perquè no hi ha més cec que el que no vulgui veure»

Els 230 milions de pèrdues en les seves cinc temporades de mandat, malgrat els 800 recaptats per venda de patrimoni, han sigut ignorats per Laporta a l’informe que ha obert la sessió. Com és lògic i va en la seva naturalesa, ha proclamat optimisme i un futur ple de prosperitat i il·lusió. I ha presumit un any més d’haver salvat el club de la fallida amb un discurs amb caires preelectorals i el to populista que tan bé domina. «Tot el que hem fet ha sigut perquè el soci no hagués de rascar-se la butxaca. D’això estem molt satisfets», ha dit.

«Estem avui molt millor que fa quatre anys i mig –ha prosseguit–. Es miri com es miri. De vegades sento afirmacions que em sorprenen. Tot es pot millorar. Però avui estem molt millor que quan vam arribar, és una evidència. Qui no vulgui veure-ho, em ve al cap aquell refrany que diu que no hi ha pitjor cec que qui no vol veure, ha afirmat el president blaugrana.

«Ens sentim més forts, convençuts i determinats que mai de culminar la recuperació del Barça en tots els àmbits. En el seu moment es va salvar el club i, ara, hem seguit un camí que encara no s’ha culminat», ha indicat amb la mirada posada en unes eleccions que hauran de ser entre març i juny de l’any vinent.

Tints preelectorals

Va reiterar allò que «volem el Barça i això significa fer-ho contra tot i contra tots». Del ganes de tornar a veure-us al contra tot i contra tots. Nou lema de campanya oficiós. «No hem fet cas a vaticinis apocalíptics. Hem treballat bé i hem sigut valents davant temes complexos. Hem sumat experiència amb els problemes que hem tingut sobre la marxa».

Laporta ha presumit de gestió econòmica malgrat els 17 milions de resultat negatiu en l’exercici de la temporada 2024-25, d’un equip, el de Hansi Flick, que va completar «una temporada històrica», del treball de Deco per confeccionar una plantilla amb pocs fitxatges i «per l’aposta clara per la Masia», també dels èxits del Barça femení i d’ajustar els pressupostos de les seccions «sense perdre competitivitat». «Hem fet un esforç titànic per contenir la despesa i augmentar els ingressos», ha assegurat.

S’ha detingut en l’acord d’ampliació i millora del contracte amb Spotify i de la remodelació del Camp Nou, sense cap al·lusió als retards sistemàtics però amb agraïment explícit a l’Ajuntament de Barcelona després de setmanes de tensions entre les dues institucions. Amb l'arribada de la llicència de la primera ocupació, sembla que s’ha entrat en la fase de escuradents a la mar.

Per descomptat, va llançar uns dards a l’oposició. «El club continua sent dels seus socis i sòcies, malgrat que porto quatre anys i mitjans escoltant que convertirem el Barça en una societat anònima. Els fets desmenteixen aquestes malintencionades parleuries. Som els garants que el Barça sigui sempre propietat dels seus socis i sòcies. Potser som els únics garants, deixin que l’hi digui. Aquests setciències que donen lliçons, aquests maestrets, que volen controlar el club, alerta i molt lluny».

Notícies relacionades

Toni, Lamine i el ‘pla Alexanko’

Les llums de Bríndisi

I va culminar amb aquest esperit polític que té dins: «Us convido que continueu vivint aquest moment de la història del Barça amb orgull i sentiment, creient sempre fins al final. Us demano que seguim units amb el nostre escut i la nostra essència. Ahir, Flick va posar Araujo com a davanter i vam creure fins al final. Aquest és l’esperit que vull per als culers».

Per cert, el directiu Josep Cubells, hieràtic mestre de cerimònies habitual, ha enaltit en l’arrencada el mètode telemàtic com una manera de “modernitzar el procés democràtic” del club i “disminuir l’empremta de carboni”, a part d’eliminar l’«inconvenient» d’haver de desplaçar-se a l’Auditori 1899. Laporta va dir que així tot és «més universal i sostenible». Van començar connectant-se en primera convocatòria 54 socis; va començar el discurs Laporta amb 342 compromissaris connectats. Va concloure amb 638.