Les enginyeresde la Copa Amèrica

Són molt poques, però la seva funció als sis equips és clau. Tenen entre 26 i 48 anys, per a la majoria és la seva primera competició a Barcelona i comparteixen il·lusió i tenacitat a parts iguals

Les enginyeresde la Copa Amèrica

CRIstINA BUESA

6
Es llegeix en minuts
Cristina Buesa
Cristina Buesa

Periodista

Especialista en infraestructures de mobilitat i la Copa Amèrica de vela.

ver +

La més veterana de les enginyeres de la Copa Amèrica, la mallorquina Elvira Llabrés (de l’equip Ineos Britania), té poques manies a l’hora de descriure el paper de les dones en aquestes regates històriques, que daten de 1851 i que fins a l’edició número 37 no s’ha decidit incorporar-les en una competició femenina específica. "No té sentit que la Louis Vuitton sigui només amb atletes homes. Els equips arribaran a ser mixtos com ja passa als jocs olímpics", afirma.

Les enginyeresde la Copa Amèrica /

ELISE BEAVIS: «A la meva universitat érem poques noies, ara n’hi ha alguna més, però a mi m’encantava»

EMIRATES TEAM NEW ZEALAND

Però Llabrés, igual que les altres cinc dones, no seran del grup que va a bord del monobuc volador AC75 que entaularà la batalla per la gerra de les 100 guinees. Totes treballen com a enginyeres de dades, hidràuliques, mecàniques, als sis escaires: la neozelandesa (defensora del títol), la britànica, la italiana, la suïssa, la francesa i l’americana.

Les enginyeresde la Copa Amèrica /

CLELIA SESSA: «Els meus pares em van ensenyar que no hi ha esports d’homes i de dones»

LUNA ROSSA PRADA PIRELLI

El seu treball, "ultracompetitiu, estressant però captivador", coincideixen, consisteix a garantir que el veler del seu equip doni el millor rendiment possible, sigui el més veloç. Per a això, fa gairebé dos anys que s’estan deixant la pell en entrenaments i proves de tota mena, en estreta col·laboració amb els atletes, dissenyadors, programadors i estrategs, que són els que els traslladen si el vaixell està anant com volen.

Les enginyeresde la Copa Amèrica /

HELENA SCUTT: «M’ajuda molt ser navegant perquè puc oferir diversos punts de vista gràcies a la meva experiència»

AMERICAN MAGIC

"Anys enrere era gairebé l’única enginyera de la competició: hi havia noies en administració o hospitality, però no als equips", recorda la professional de l’Ineos, que es va especialitzar en informàtica.

Les enginyeresde la Copa Amèrica /

CÉLINE LE BERRE: «M’encanten els reptes i tota la vida he estat en minoria per ser dona, així que no em preocupa gaire»

ORIENT EXPRESS RACING 

17 enginyeres entre 668 persones

Estan en franca minoria. Són, com a molt, 6 d’un equip de 150 persones a Alinghi (de les quals 21 són noies, sumant-hi les atletes), o 4 enginyeres de 17 dones en l’Emirates Team New Zealand, amb 130 membres en total. O només una en l’italià de 138 (18 dones). Del total dels 6 equips, a falta de les dades dels britànics, amb 668 persones, només 103 són dones i, d’aquestes, hi ha 17 enginyeres. Però estan valorades, ben reconegudes. La gent parla amb un respecte reverencial sobre elles.

"El fet d’haver sigut regatista d’alta competició ajuda, efectivament", admet la valenciana Andrea Emone (Alinghi Red Bull Racing) amb una ganyota de modèstia. Tant ella com l’americana Helena Scutt, la italiana Clelia Sessa, la neozelandesa Elise Beavis o la francesa Céline Le Berre, a més de Llabrés, llueixen medalles olímpiques, títols mundials de vela de diverses categories... són dones top dins i fora de l’aigua.

Les enginyeresde la Copa Amèrica /

CRIstINA BUESA

ELVIRA LLABRÉS: «Els equips acabaran sent mixtos, com a les olimpíades. Necessitem experiència»

INNEOS BRITANIA

Regatistes de primer nivell

Beavis es va decantar per l’enginyeria ràpidament. Explica que a casa seva van detectar que es volia dedicar al món nàutic i que, malgrat que pensaven que no ho aconseguiria perquè era un món tancat i masculí, no la’n van dissuadir. I va triomfar. "A la meva universitat érem poques noies, ara n’hi ha alguna més, però a mi m’encantava i vaig disfrutar dels meus estudis", confessa. El seu repte és encara superior al de les seves altres cinc rivals: ja compta amb dues Copes Amèrica a la vitrina (la de 2017 i la de 2021) i, si contribueix a revalidar el triomf dels kiwis a Barcelona a l’octubre, seria la tercera. Gens malament.

La tradició nàutica a Nova Zelanda és enorme: gairebé tots els nens i nenes naveguen. Quan Andrea Emone era petita, a la seva València natal, no era així. Però va arribar l’onada de la competició nàutica amb la celebració de l’esdeveniment el 2007 i el 2020 i ella se’n va enamorar. El seu somni des de llavors va ser treballar en un d’aquells equips. Però, ¿com sumar-ho a l’altra devoció que tenia, les matemàtiques i la física? Doncs sent enginyera. "Era capaç de pensar que les dades de navegació eren matemàtiques, que la física tenia a veure amb la hidràulica, que la química la vinculava amb els fluids" raona Emone, a les files d’Alinghi Red Bull Racing.

Més Lego que nines

A l’enginyera mecatrónica de l’Orient Express Racing Team Céline Le Berre li va passar una cosa semblant. Sempre li va agradar més entretenir-se amb les peces de Lego que amb nines, recorda, així que va tenir clar que es decantaria per un ofici tècnic. "M’encanten els reptes i tota la vida he estat en minoria per ser dona, no em preocupa", aclareix aquesta bretona de 42 anys que des del juny forma part de les files franceses. Le Berre creu que el fet que se celebri per primera vegada una Puig Women America’s Cup (del 28 de setembre al 13 d’octubre, alternant-se amb l’absoluta) farà créixer el seguiment entre el públic i més encara entre les noies.

Helena Scutt és l’única de les sis que té un doble rol. A més de formar part de l’equip d’enginyeria d’American Magic, és una de les atletes que competiran en la cita femenina a bord d’un AC40. "M’ajuda molt ser navegant perquè puc oferir diversos punts de vista gràcies a la meva experiència a bord i a terra", explica l’americana, enginyera mecànica gràcies a l’alè del seu pare, que des de petita li mostrava com arreglar vaixells, cotxes o el que toqués.

Notícies relacionades

Per les venes de Clelia Sessa corre aigua salada. El seu progenitor va ser un dels patrons d’un dels velers mítics italians, el Moro di Venezia, així que navegar va ser el següent que va fer després d’aprendre a caminar. Amb 26 anys, aquesta enginyera mecànica de Luna Rosa Prada Pirelli desborda motivació i passió pel que fa. "És un estil de vida. Si tens la sort, com jo, de poder unir les teves dues passions, l’enginyeria i el mar, ets molt afortunada", descriu.

Sessa té una neboda de 2 anys a qui vol donar exemple, ser el mirall en què mirar-se, com li passava a ella amb la regatista Giulia Conti. "De petita corria amb motos de trial i els meus pares em van dir sempre que no hi ha esports de dones o d’homes, sinó que nosaltres som bones en el que ens proposem", rememora. S’estrena a la Copa Amèrica de vela, tot un somni per a ella, i li dedica totes les hores del dia. Les sis dones coincideixen que és un treball absorbent, però val la pena.