"De voler tirar la tovallola a tocar el cel"

La tinta està fosca. Fa poc que Cata Coll (Marratxí, Mallorca, 2001) va decidir afegir-se alguns nous detalls als braços, ja bastant poblats de petites estampes. Frases, dibuixos i ara una data que crida l’atenció pel seu to fosc. No és un tatuatge corrent, igual com ella tampoc és una portera convencional. De manera ascendent, els quatre dígits s’escalonen de manera ascendent, deixant el 2023 com una pujada amb pendent. Així va ser el seu any. "Està així perquè va començar molt malament i va acabar molt bé, el 2023 ha sigut el meu any. De voler tirar la tovallola a tocar el cel. És un any que serà molt important en la meva vida i el volia tenir a la pell", confessa la portera mallorquina. Ara, la portera titular del Barça i de la selecció espanyola somriu amb la mirada clavada en els reptes que té per davant.

El 22 de febrer del 2022, Cata va marxar lesionada de l’entrenament a la ciutat esportiva. S’acabava de trencar el lligament encreuat. Va ser una temporada fatal en què, a més de la portera, tres futbolistes més van patir la lesió més cruel amb el futbol femení. Allà va començar un malson. ¿Podré tornar? ¿Com ho faré? ¿Què puc fer perquè no torni a passar? Dubtes que no van parar de rondar-li pel cap.

"La lesió va ser una cosa necessària per madurar, aprendre, saber el que et perds i valorar les coses. Per a mi, en aquell moment, va ser necessari i vaig madurar molt. Avui dia soc la persona que soc per la lesió que vaig passar", confessa la portera. Fins que va arribar un dia en què va veure la llum al final del túnel. La seva representant, Carlota Planas, i ella es van asseure en una cafeteria a prop de la ciutat esportiva i van idear un pla. El primer va ser la renovació amb el Barça. El club els va fer veure que era l’aposta de futur i, juntament amb la seva determinació per ser la portera titular de l’equip, van firmar la prolongació del contracte el gener del 2023. Va tornar al verd al cap de poc i al costat d’això van arribar també les bones sensacions. El que no sabia era que a partir d’aquell mateix instant, la seva carrera canviaria.

Després va arribar el Mundial. La seva primera participació en una cita mundialista ja era tota una fita. Se’n va anar a la preconvocatòria sense guants ni botes de reserva per a la cita, convençuda que no passaria. Se’n va assabentar, va flipar i es va embarcar en aquest torneig amb el paper de tercera portera. Quan abans del partit de quarts va veure que era titular, el primer que va fer va ser trucar al seu pare. A aquesta titularitat la va seguir una altra en semifinals i va culminar amb el seu nom a l’onze inicial de la gran final, on Espanya es va proclamar campiona del món.

De campiona a titular al Barça

Notícies relacionades

La sanció a Sainz pel GP de Miami afegeix més polèmica sobre la FIA

L’aposta feliç de Voulgaris

Quan va tornar a Barcelona no sabia fins a quin punt la seva situació al club canviaria. El que era clar és que arribava al vestidor en el seu millor moment. Fins al moment era la portera suplent, darrere d’una Sandra Paños emblema de l’equip des de fa anys. Però Jonatan Giráldez va apostar pel relleu i va canviar la dinàmica. "El Mundial em va donar la confiança necessària per tornar al meu nivell. Després vaig tornar al Barça amb tot i em van donar l’oportunitat de jugar partits importants. Es tracta d’això", relata amb una calma sorprenent. Ara, gairebé un any després de la seva tornada al verd després de la lesió, és indiscutible la seva presència a l’onze.

Cada una de les petites coses que porta escrites a la pell recorden moments viscuts. Tots la defineixen. Al clatell, en té un altre del qual també resplendeix la tinta: "Feliç a prop del perill". "Va amb el meu estil de joc i amb el meu estil de vida. Soc una tia molt impulsiva. Em guio molt pel que sento".