"No vull explotar la meva imatge física. No és la meva feina. Jo soc pilot"

Ara estic en un punt complicat pel que fa a la meva percepció del món de l’esport i de la meva situació aquí, de la dona en el món de l’esport. Em vaig desviar una mica del camí de les fórmules perquè em vaig trobar una barrera de pressupostos que no vaig poder seguir. I vaig decidir passar a la resistència, que és un món que he estat descobrint. És veritat que m’ha encantat. M’ha obert moltes portes. És un cotxe que em va bé, m’hi he adaptat molt bé.

¿Com va ser el cop de les W Series? ¿Com el va viure?

Va ser bastant fort. Jo estava a l’aeroport, ja havia facturat la maleta i estava a punt de passar el control de seguretat. Em van trucar i em van dir: ‘No agafis aquest avió’. Sense dir res més. ‘Sisplau, no agafis l’avió’. És l’únic que em van dir. Vaig recuperar la maleta, vaig tornar a casa i em van tornar a trucar perquè agafés un altre vol a Singapur, on es feia la carrera. Corrent, vaig tornar a tancar la maleta i vaig agafar l’avió.

¿Quines explicacions li van donar sobre això?

Ens van dir que no tenien diners per seguir. Ho vam comunicar al promotor, que posava els diners que faltaven. Jo vaig ser la primera que no havia sortit i que encara podia volar. Li vam dir que no. Després vam tenir una reunió i ens van explicar com estava la situació. Ens van dir que no podíem seguir.

¿Com ho va afrontar vostè?

Va ser dur. No només per a mi, sinó per a tothom. Suposo que per milions de motius, perquè al final jo dubtava si seguir aquell any o no. Al final vaig decidir que sí, però em vaig quedar a mitges. Va ser el punt d’inflexió. Em vaig dir: ‘He de canviar, perquè no puc continuar corrent aquí’. L’oportunitat de córrer ja no existia. Havia de fer una altra cosa.

¿Li fa ràbia que no hi hagi més oportunitats per a les dones?

Crec que això és per a tothom igual. De fet, ara crec que hi ha més oportunitats per a nosaltres que per als nois. Perquè amb això de la F1 Academy sí que s’estan donant oportunitats.

S’ha hagut de reciclar en un moment complicat.

M’ha fet créixer moltíssim i estic molt contenta d’haver-ho fet. Soc superfeliç en aquest món. Això m’apassiona, fins i tot més que on estava abans, i me n’he adonat vivint-ho. Fins i tot ara ho penso. Ho hauria d’haver fet abans. No era una cosa que m’encaixés moltíssim. En les W Sèries es premiava molt el tema de les xarxes, i jo no soc així. Tinc un altre caràcter. Tornar a les carreres normals és el que m’apassiona a mi.

A les dones se’ls acostuma a demanar més promoció a les xarxes per justificar una inversió.

Sí, crec que per a tothom és igual, però les dones tenim un plus que sí que el treballem més. Tenim moltíssima visibilitat. I això no és una part que a mi m’agradi explotar gaire. Ni explotar la meva imatge física. Jo vull ser esportista, vull ser pilot, i això és en el que em centro. És difícil de diferenciar perquè et pot aportar moltes coses, però jo no vull caure en la part de model. Jo vull caure en la part de pilot. I no és perquè no m’agradi, perquè, per exemple, m’agrada venir aquí, fer aquesta entrevista i fer-me quatre fotos. Ja em va bé, però no és la meva feina.

A més de tot el que se li requereix fora dels circuits, està estudiant una carrera.

Estic valorant molt estudiar, per exemple. Vaig començar amb Telecomunicacions a la UPC i vaig veure que allò se’m donava prou bé. Llavors vaig anar a treballar amb els meus pares, a Al Kamel Systems, una empresa de cronometratge esportiu que treballa en aquest món. Em va agradar i em vaig decidir per una enginyeria telemàtica.

¿Com ho porta?

Estic entre tercer i quart. Va bé, però avanço lentament. Si no tinc hores... De vegades no tinc temps ni d’anar a classe, ¿què he de fer? Però m’encanta. Ho estic disfrutant molt i les assignatures que faig les aprovo amb bona nota.

¿Què creu que és el més important per poder portar aquesta vida?

Flexibilitat i disciplina. Són termes oposats, ho sé. Per mi és més difícil tenir flexibilitat. Que canviïn les coses i després ser capaç d’adaptar-m’hi. Estàs treballant i, de sobte, et truquen perquè has d’anar a un altre lloc. A mi em costava moltíssim. Ho estic treballant molt amb Pep Font, el meu psicòleg al CAR, i estic millorant.

¿Quina importància té la salut mental per als esportistes?

M’ho ha canviat tot. M’ha canviat la manera de veure les carreres. He après moltíssim i gràcies a això ara ho disfruto més. Aquest esport genera moltíssima pressió, i saber gestionar-la és vital.

La incertesa en aquest esport és enorme. ¿Això ho complica encara una mica més?

Notícies relacionades

El Barça reacciona en defensa i Parker afina l’atac

Alcaraz despatxa Xevtxenko i disfruta en la seva estrena a Madrid

El meu somni és córrer les 24h de Le Mans, i l’any que ve vull fer el salt a una categoria superior. Però pot passar que l’any que ve no corri més. Així de clar. Tot i que guanyi el campionat, és igual. Importen els diners, com vagi el mercat.

¿Quina és la part més dura?

L’hivern. Jo he tingut sort que he firmat bastant aviat aquest any, llavors ja ho tenia tot fet. Però pots estar des d’octubre, quan s’acaba la temporada, fins a l’abril, quan comença, sense res. I que dues setmanes abans et truquin. O no.