Fascinants PSG-Barça i Madrid-City

Plantejat el drama així, el Barça va sortir airós d’un parany al quedar aparellat amb el PSG. Van ser extretes les boles dels dos últims campions (Madrid i City) i les dels dos aspirants (PSG i Barça) a continuació, cosa que brinda als blaugranes l’avantatge de disputar la tornada a casa. L’acte va traçar igualment els duels de les semifinals. L’equip de Xavi, si passés, s’enfrontaria al vencedor de l’Atlètic-Borussia Dortmund, també amb la tornada a casa. Fins i tot es dictaminava el paper de simbòlic equip local a la final. I ho seria el Barça al seu estadi fetitxe de Wembley, on va triomfar el 1992 i el 2011.

El Barça en va sortir airós malgrat que no suposa cap regal enfrontar-se amb el PSG, el nou-ric del futbol europeu que encara persegueix la Copa d’Europa. Luis Enrique, en la seva primera campanya, ha modelat una plantilla al seu gust amb el talonari sense fons (per la profunditat de la riquesa, no per l’absència de diners) de Nasser al-Khelaïfi, el president qatarià, que es va endur Neymar el 2017 i s’ha postulat com el bastió de la UEFA davant la Superlliga.

Però el futbol es dirimeix a la gespa i allà lidiaran, des de la banda, Luis Enrique i Xavi. L’últim entrenador del Barça campió (2015) amb l’actual i que es va acomiadar del futbol d’elit, precisament, a les seves ordres a la final de Berlín. El retrobament s’estendrà al terreny de joc. Dembélé va començar la pretemporada de blaugrana i a mig estiu va marxar al PSG per a disgust de Xavi, que el considerava intransferible.

L’última destrossa

L’impredictible extrem comparteix l’atac amb Mbappé, sant i senya del PSG i del Madrid pel llarg serial protagonitzat. Mbappé va causar la destrossa de l’eliminació en els vuitens de l’edició 2020-21, amb Ronald Koeman a la banqueta i Joan Laporta acariciant el triomf electoral. De fet, es va asseure a la llotja del Parc dels Prínceps tres dies després d’imposar-se en les eleccions. L’1-1 va deixar conformes els culers després del vergonyant 1-4 de l’anada, on Mbappé es va exhibir amb tres gols i deixant una foto icònica: la de Piqué agafant-lo per la samarreta, incapaç de combatre la força de la natura que floria en el davanter i abandonava el central del Barça.

Per a alleujament general, el temut duel amb el PSG es produeix després de la marxa de Lionel Messi. Tampoc hi ha Neymar. Els dos amics van fugir l’estiu passat cap als seus remuneradíssims retirs. Messi continua marcant gols a Miami i Neymar continua apareixent a les revistes.

El rum-rum de Barcelona i París es repetia a Madrid i Manchester pel tercer enfrontament consecutiu entre Reial i City, el primer de color blanc per un miracle caigut del cel i el segon celeste amb un aclaparador 4-0 a l’Etihad. Torna Guardiola, el dimoni més temut des que acomplexés el madridisme amb el Barça del 2-6, el del 5-0 i el del 0-2 en la semifinal del "puto amo" amb què va voler desafiar Mourinho, saldat amb el doblet de Messi en el camí cap a Wembley.

Vuit partits, vuit triomfs

El City és l’únic equip que ha guanyat els vuit partits de la competició europea, i competeix per repetir el triplet del curs anterior, encara viu en la Copa (a quarts contra el Newcastle) i en la Premier (tercer, a un punt de l’Arsenal i del Liverpool).

"Sembla una tradició jugant tres anys seguits contra els reis de la competició", va fer broma Guardiola sobre la cerimònia celebrada a Nyon. El tècnic tan sols espera que el seu equip hi arribi "en un bon moment" d’aquí a quatre setmanes.

Notícies relacionades

Comença la nova era de Xavi al Barça (segona part)

El futur de Sainz Jr. i Márquez

"Intentarem recordar el que va passar l’any passat i que vam aconseguir arribar a la final", va explicar Txiki Begiristain, el director tècnic del City quan parlava del Madrid i "la seva competició", tot i que avisés que el City "ha agafat el gust" al torneig que va conquerir a Istanbul. Haaland i companyia s’enfrontaran amb un Madrid en el qual Jude Bellingham és l’element diferencial. "Tenen un equip molt potent però nosaltres també tenim molt bon equip" era la reflexió d’Emilio Butragueño, el director de relacions institucionals del Madrid.

Rafa Yuste, el vicepresident del Barça, va respondre a la presència d’Mbappé i Dembélé al PSG: "Nosaltres tenim Lamine Yamal". Va felicitar Pau Cubarsí per la crida de la selecció, als 17 anys, i va voler ressaltar "la bravura de Xavi per convocar jugadors joves". Yuste es va relaxar al veure l’aparellament entre el City i el Madrid, alleujat per evitar l’emotivitat d’enfrontar-se a Guardiola i la reiteració d’un altre clàssic.