El somriure d’Aitana il·lumina un gran Barça a San Mamés

Entre golassos va arribar la primera conquesta culer de San Mamés de la temporada. Les blaugranes tenen l’estadi de l’Athletic Club marcat en vermell al mapa. El 25 de maig volen ser sobre la gespa del feu bilbaí per a la gran final de la Champions. No obstant, abans d’arribar a aquesta data (per a la qual encara han de superar dues eliminatòries) la Copa de la Reina els va permetre un primer assalt. L’anada de les semifinals de la competició copera va obrir les portes de l’estadi a l’equip femení i, malgrat la bona actuació del conjunt local, poc van poder fer per oposar-se a un Barça que no perdona (0-3).

La resistència va ser constant per part del conjunt de David Aznar, però el Barça va trobar en la genialitat d’Aitana Bonmatí un salconduit. La guanyadora de la Pilota d’Or va ser la primera a somriure sobre la gespa de San Mamés. Aquest cop de forma múrria, després d’aixecar la bola a metre i mig de la frontal per fer-la volar per sobre de Nanclares amb una paràbola perfecta. Amb l’esquerra i un toc subtil, la pilota va entrar plorant mentre a Aitana se li escapava un somriure subtil. D’aquests de mig costat, que anuncien que el millor està a punt d’arribar.

És clar que això d’Aitana Bonmatí no és sort, sinó un talent incommensurable. La seva manera d’entendre el futbol, el joc i el ritme és única. La seva visió només dona lloc a jugades excepcionals, d’aquestes que només es veuen als videojocs. I sabem que no és per fortuna perquè les repeteix una vegada i una altra. Mentre encara ressonava l’acció del gol que obria la llauna per al Barça, Aitana va rebre la pilota dins l’àrea i, aquesta vegada amb la bota dreta, repetia la paràbola que gairebé va desnucar Nanclares mentre veia que la tornava a superar sense pietat. Per enèsima vegada el somriure tornava a inundar la cara de la millor jugadora del món.

I amb el Barça respirant tranquil amb l’eliminatòria encaminada, l’equip de Jonatan Giráldez va continuar construint per la banda de Caroline Graham Hansen. La noruega és la futbolista més determinant d’aquest equip i, com no podia ser de cap altra manera, la connexió amb Aitana és letal. L’aliada favorita de la guanyadora de la Pilota d’Or per crear. Totes dues van fer estralls en un Athletic que va contenir l’hemorràgia. A l’equip blaugrana, malgrat portar la batuta del partit, li va costar ubicar-se entre les línies juntes de l’Athletic.

Sense arriscar

Notícies relacionades

El Barça reacciona en defensa i Parker afina l’atac

Alcaraz despatxa Xevtxenko i disfruta en la seva estrena a Madrid

En un segon temps molt més pausat i rocós per a les culers, el conjunt de Jonatan Giráldez no va voler arriscar més del compte. Conscients del mes de març extremadament exigent que els espera, no feia falta forçar. La diferència al marcador, amb els dos gols d’avantatge, era més que suficient per tornar al Johan Cruyff, el fortí d’aquest equip campió, amb un somriure a l’espera de sentenciar el pas a la final la setmana vinent. No obstant, aquest Barça no es conforma. Salma Paralluelo, acabada d’entrar al terreny de joc gairebé en el 70, va aprofitar una passada esgotada de Patri Guijarro per obrir més la ferida i sumar el tercer culer.

Mentre l’acció se succeïa sobre la gespa, Alexia no apartava els ulls del partit. La capitana era per primera vegada a la banqueta del Barça com a disponible 114 dies després de tornar a caure lesionada. Tot apuntava que San Mamés seria l’escenari del seu redebut, però Giráldez va decidir no donar-li entrada, com sí que va fer amb Fridolina Rolfö més de nou mesos després que fos operada de la lesió. Si res canvia, Alexia Putellas tornarà a lluir l’escut del Barça al pit dijous al Johan Cruyff.