L’últim que apagui el llum

"Responem amb el nostre patrimoni i, per tant, som els primers que desitgem que el club vagi bé. Jo soc l’únic que té el club al cap i no necessito ningú més per gestionar el Barça. Hem creat una gestió horitzontal, en què cada director general d’àrea despatxa amb mi". Aquesta és la resposta que sempre dona Joan Laporta al que gosi preguntar-li com és possible que el Barça sigui, no ja l’únic club del món que no té ni CEO ni director general, sinó l’única companyia de 1.000 milions de pressupost que es gestiona com una merceria.

Laporta ha perdut pel camí, com a mínim, 16 dels seus 20 millors professionals i executius. Ell insisteix que això no és cert. Bé, insisteix que el Barça continua tenint els millors professionals en cada una de les àrees.

Ho diu i ningú l’hi qüestiona. Anestesiat el soci, reduïda la presència a la mínima expressió a Montjuïc, indiferents els amos del club, el Barça ha perdut el seu primer vicepresident econòmic, l’única persona que tenia un pla estratègic al cap; al CEO magistral, diuen, del Power Point; el seu director comercial; el responsable de l’Àrea Digital; el secretari tècnic; el director esportiu; el responsable de la gloriosa secció de futbol femení; el director executiu de l’Espai Barça; el directiu responsable de l’Espai Barça; el director de gestió de l’Àrea de Futbol; el director de venda de l’Estadi, Tour, Hospitality i Ticketing i, aviat, diuen, la directora corporativa.

¿Coneixen alguna companyia, alguna empresa, que, en poc més de dos anys, perdi els seus millors professionals? ¿Coneixen alguna "empresa familiar multinacional", com defineix Laporta el FC Barcelona, que pugui suportar una sagnia d’aquest calibre? Molt pitjor: ¿coneixen uns propietaris i/o accionistes que mantinguessin als seus llocs, a l’staff executiu d’aquesta empresa, els màxims responsables d’aquesta desbandada?

"Jo vaig sortir d’allà corrents i com que em van grt un bon tracte al sortir-nr, vaig pensar que no parlaria, que no expliciria res del que vaig veure, vaig sentir i van fer, però ja he començat a ajudar la gent que comença a preparar el canvi", em va dir un dels 16 que se n’han anat.

"Jo fa temps que li vaig jurar a la meva família que no tornaria a ficar-me en un embolic com aquell", em va explicar un dels primers que se’n va anar. "Ara, a tot estirar, m’he compromès amb els valents que volen intentar l’assalt al castell a ajudar-los en tot el que pugui, però el meu nom no tornarà a estar vinculat, ¡mai!, al Barça. Em vaig fiar de Laporta i n’estic penedit".

Notícies relacionades

Una Vuelta femenina per a Demi Vollering

Un Espanyol abonat a l’empat no en té prou amb Braithwaite

I si parles amb els que fa tota la vida que són al Barça, els empleats de tota la vida, pots posar-te les mans al cap "perquè encara falta la remesa de dimissions i fugides del que nosaltres anomenem els jocs de la fam, que són les baixes que es produeixen a la meitat de tots els mandats al sentir-se decebuts per com es fan les coses al club".

És evident que a cap culer la llista de professionals que abandonen el Barça sense explicar-ne els motius li fa perdre la son. Als socis sembla importar-los poc, o gens, que el Barça es dessagni en mans de familiars, amics, recomanats i enxufats diversos.