Per una rèplica

Aquests són els fets. Una obra de teatre, adaptada d’un original anglès, es representa a la Beckett. En aquesta obra hi ha tan sols una rèplica a un personatge de l’Espanyol. Les connotacions d’aquest són negatives, només faltaria. Sempre ens toca la menudalla. Una obra de ficció que mostra una menció a un club real. És una tonteria, però no ens agrada.

A les xarxes socials es versen opinions sobre l’obra, algunes d’amenaçadores –poques– i impròpies d’un país civilitzat. Han de ser poques perquè la sala ni les denuncia als Mossos. A veure: que a Twitter (avui X) també s’enriuen de mi, m’insulten i m’amenacen, ¿eh? La Beckett no té l’exclusiva del plor davant missatges impropis.

L’Espanyol emet una nota en la qual el club lamenta la incomoditat dels seus socis. El director de la sala, Toni Casares, s’enfada perquè el club no assenyala els crítics. Però el que no pot permetre Casares és escriure el comunicat de la Beckett i el del club. Només faltaria.

A partir d’aquí, el revolutum. Casares reconeix a RAC-1 que fa una nota "hiperventilada". Cert. Assenyala al "petit esforç intel·lectual que s’ha de fer per entendre el teatre i la diferència entre realitat i ficció, perquè tothom ho pot fer, no és difícil" i perd la batalla perquè es col·loca en un altar que em recorda la prepotència.

‘Sold out’ fins diumenge

Notícies relacionades

Una Vuelta femenina per a Demi Vollering

Un Espanyol abonat a l’empat no en té prou amb Braithwaite

En el fons, el que li fot a Casares és que als mitjans es parla molt de futbol i poc de teatre. Té raó. A mi també em fot, però la culpa no és de l’Espanyol, tot i que al ritme que portem, tot arribarà.

Tota la polèmica s’hauria evitat si aquesta sala, després de rebre l’assetjament de quatre agitats tuitaires, hagués fet la denúncia pertinent als Mossos. Resultat al final del partit: la sala té el sold out (tot venut) fins diumenge, dia en què s’acaba la representació de l’obra. De res, Beckett. El món periquito sempre ajudant la cultura.