El Macba posa en òrbita un imponent planeta negre

A l’última sala, acolorits taüts ornamentals ideats per la jamaicana Ebony Patterson per "posar en valor la vida després de la mort" durant el carnaval de Kingston i una instal·lació-denúncia del francès Kader Attia formada per portes tallades i megàfons acusatoris. En la primera, a més de 500 objectes de distància, la Union Black del mancunià Chris Ofili i la bandera afroamericana del nord-americà David Hammons. Barres i estrelles, sí, però amb el negre i el verd substituint el blanc i l’old glory blue. L’ordre podria ben bé ser qualsevol altre, però aquest primer itinerari explica de manera bastant lineal (i literal) el que proposa Projectar un planeta negre. L’art i la cultura de Panàfrica, la primera gran exposició dedicada a les manifestacions culturals del panafricanisme.

"Ens convida a veure el món des de l’alternativa de la formació d’un planeta negre", assenyala Dyangani Ose, directora del museu i també comissària de la mostra juntament amb Adom Getachew, professora de la Universitat de Chicago, i Antawan I. Byrd i Matthew S. Witkovsky, de l’Art Institute of Chicago. L’exposició, que es podrà veure fins al 6 d’abril i amb la qual el Macba inaugura els actes de celebració del seu 30è aniversari, retrocedeix fins a principis del segle passat, quilòmetre zero en la gènesi i teorització del panafricanisme, per explorar l’impacte cultural i la influència estètica d’un moviment que busca la unitat, solidaritat i emancipació de la diàspora i els pobles africans.

Memòria i relat

Una altra història dins de la història que, destaca la directora del museu, modifica sensiblement els relats oficials. Allà hi ha, per exemple, les fotografies de gran format amb què el nigerià Samuel Fosso recupera la memòria dels soldats negres que van participar en les dues guerres mundials, o l’escultura femenina amb què la nord-americana Simone Leigh resignifica la relació entre el cos de la dona negra i la vivenda.

Notícies relacionades

Rosalía desafia el cànon pop amb ‘Lux’

Rosalía, silenci litúrgic en l’estrena de ‘Lux’ al MNAC

De fons, sonant en bucle imaginari i inspirant el títol de l’exposició, el totèmic Fear of a black planet de Public Enemy, només que amb monocle en comptes de parafernàlia militar i més de mig miler d’objectes dels quatre continents a tall de suculent catàleg de samples. Durant el recorregut, parades en la simbologia de la bandera panafricana; el garveyisme (de Marcus Garvey) com a manera de construir un planeta negre en paral·lel al del món occidental; la reverència als ancestres, i la construcció de la raça com a vehicle d’alliberament. Fotografies de Maud Sulter, llibres d’Angela Davis i Audre Lorde i una jaqueta de l’angolès Yonamine serigrafiada amb imatges de la guerra civil d’Angola. Discos de Harry Belafonte i Fela Kuti, exemplars de The Black Panther Community News i una imponent marededeu negra enreixada que el nord-americà Theaster Gates converteix en homenatge a la comunitat i les dones. El seu títol, All my life I has to fight, remet tant a una cèlebre frase d’El color púrpura com a la grandiloqüent Alright de Kendrick Lamar.

En aquest moment de "lluita i consciència crítica", assegura la directora del Macba, és "important començar a celebrar el 30è aniversari" amb una exposició com aquesta. Una mostra que, de l’àmbit universal al local, també explora el paper de Barcelona com a "element clau per entendre els vincles entre antifeixisme, anticolonialisme i panafricanisme".