Atletisme

El repte de Jepkosgei a BCN

L’atleta kenyana, guanyadora de les maratons de Londres i Nova York, torna a la Mitja Marató per superar el segon lloc de l’any passat. «No corro per fer rècords. Corro per superar-me a mi mateixa», assegura l’estrella, principal favorita de la prova de demà

«Hem d’aprendre a sobreviure al dolor», afirma l’africana, que té un fill d’11 anys

El repte de Jepkosgei a BCN

Maite Cruz

3
Es llegeix en minuts
JORDI GRÍFOL

Joyciline Jepkosgei (Kenya, 1993) arriba somrient a la Font de Montjuïc. Es treu l’abric per a la fotografia de presentació de l’elit de la Mitja Marató, tot i que se’l torna a posar ràpidament. Els atletes comencen a passar fred i toca tornar a l’hotel a descansar. Jepkosgei està relaxada, ja sap el que és córrer aquesta prova. L’any passat va quedar segona darrere d’Irine Kimais, tot i que va aconseguir la seva millor marca personal en mitjana distància (1.04.46). Aquest diumenge, la gran favorita de la prova buscarà la victòria.

La kenyana va ser la primera dona a trencar la barrera de l’hora i cinc minuts en una mitja marató. Ho va fer a Praga el 2017, quan tenia 23 anys. "No corro per fer rècords. Corro per superar-me a mi mateixa, la meva marca personal," explica en conversa amb aquest diari. "Quan soc a la línia de sortida no penso en això... Però els rècords de vegades arriben en situacions que ni esperes ni tens preparades", afegeix.

"Córrer, menjar i descansar", sintetitza una de les persones que cuiden els corredors mentre són a la capital catalana. Aquest és, a grans trets, el mode de vida d’aquests atletes. Entrenen cada dia. El dia previ a la carrera, toca un trot lent d’uns 40 minuts per estirar les cames abans d’afrontar els 21,097 quilòmetres de demà. "L’atletisme m’ha permès viatjar i conèixer l’estil de vida d’una altra gent. He après molt d’altres atletes i de gent de tot el món", afirma Jepkosgei.

Inicis a l’escola

L’atleta, de 31 anys, continua vivint a Kenya, on va començar a córrer de petita a l’escola. "Allà hi havia un professor que ens va inspirar i ens va motivar a córrer, tot i que els entrenaments a l’escola no eren massa seriosos."

L’evolució com a atleta va arribar quan va conèixer el que avui dia és el seu marit: "Quan era a l’escola el meu marit era en una altra escola molt pròxima, havíem coincidit en alguna competició d’atletisme. Quan vaig acabar secundària, vam començar a quedar i a partir d’allà em va entrenar per millorar. Aquest entrenament ha sigut el que m’ha ajudat a arribar al nivell que tinc ara".

Va debutar com a professional l’any 2015 a Nairobi. Aviat va començar a destacar fins a arribar a la victòria a la mitja marató de Praga tan sols dos anys després, on no només va baixar la barrera de l’hora i cinc minuts, sinó que va aconseguir quatre rècords mundials al passar pels quilòmetres 10, 15 i 20. Ja el 2019, va debutar en una de les maratons més emblemàtiques, la de Nova York, i la va guanyar. Va fer el mateix a Londres el 2021. Dues grans maratons abans dels 27 anys.

Jepkosgei té un fill d’11 anys, el Brendon. "Ser dona és complicat perquè normalment has d’estar amb la família, criar els nens...", argumenta. "El meu marit m’ajuda en tot perquè em pugui centrar principalment a córrer. Per això he aconseguit compaginar-ho bé i tenir temps per entrenar i temps per estar amb la família", assegura.

"El millor moment per a mi és quan guanyo la carrera", confessa la corredora kenyana. Aquest és el seu principal objectiu demà, en una Mitja Marató amb 28.000 d’inscrits, xifra rècord que la converteix en la mitja més gran d’Espanya i la segona d’Europa per darrere de la berlinesa. "Guanyar curses em fa seguir, em motiva i em dona una progressió".

Notícies relacionades

Conviure amb el dolor també forma part de l’atleta: "El dolor és allà per a qualsevol ésser humà. Fins i tot algú que no és corredor té dolor en alguna part. Hem d’aprendre a sobreviure al dolor, aprendre a fer-ho per quan aquest arriba", expressa.

"Quan em retiri vull entrenar noies joves perquè puguin tenir l’oportunitat de ser professionals com jo, o fins i tot millors", assegura l’atleta. "Les noies moltes vegades tenen el talent, però és més difícil que tinguin l’oportunitat i que tinguin un referent que les motivi quan són joves", acaba dient.