La solvent carrera d’Arteta

Aquell històric equip es va coronar sense perdre cap partit (26 victòries i 12 empats), liderat per Arsène Wenger des de la banqueta. El tècnic francès va abandonar la direcció de l’Arsenal el 2018 deixant 17 títols com a llegat (3 Premiers, 7 Copes, 7 Supercopes).

Després d’una campanya i mitja amb dues apostes fallides (Unai Emery i Freddie Ljunberg), el propietari nord-americà Stan Kroenke va aprovar l’elecció d’Arteta (nascut a Sant Sebastià el 26 de març del 1982), exjugador de l’equip i exdeixeble de Wenger entre 2011 i 2016 al conjunt londinenc i que llavors exercia d’ajudant de Pep Guardiola al City.

Tres títols en el palmarès

I Arteta corre pacient per atrapar el mite gunner. De moment, va reobrir les portes del museu perquè hi instal·lessin la Cup del 2020 i les Supercopes del 2020 i 2023; l’última, a costa del City, impedint-li igualar el sis de sis de títols consecutius que posseeixen el Barça de Guardiola (2009) i el Bayern de Hansi Flick (2020).

"Va ser un partit enorme que havia de dictar on som i on volem estar", va explicar Arteta després del seu triomf sobre el Liverpool, a més de confessar-se "emocionat" pel "fenomenal" partit dels seus futbolistes contra "l’equip més en forma d’Europa", que només havia encaixat una derrota, davant el Tottenham i injusta. Va ser al setembre, després d’un gol mal anul·lat a Luis Díaz –els àrbitres van assumir l’error– i un autogol de Joel Matip en el minut 95. Davant el Liverpool hi va empatar el 23 de desembre en la Premier (1-1) i va caure eliminat de la Cup el 7 de gener (0-2) a Londres.

Tres victòries consecutives han tornat l’Arsenal a la cursa. "Hem tornat", va dir, confiat que l’equip mantingui la consistència fins al final, apresa l’experiència de l’any passat. Líder fins a la jornada 32, va aguantar el ritme fins a sucumbir per un contundent 4-1 en el duel cara a cara amb el City, i es va parar definitivament en la 37. Corre Arteta i corre també l’Arsenal, tot i que no és aquesta la millor virtut de l’equip, sinó la seva personalitat i el seu afany per imposar-se a través de la iniciativa amb la pilota. Peça a peça, fitxatge a fitxatge, el tècnic ha anat modelant un grup que li agradés a ell i a l’afició. Una sensibilitat, la de l’estil, que va inculcar Wenger per enderrocar l’antiga llegenda del boring Arsenal. L’avorriment va quedar desterrat de Highbury abans que el vell estadi es convertís en el modern Emirates uns metres més enllà.

Gran inversió en fitxatges

Arteta va fitxar l’estiu passat l’espanyol David Raya, del Brentford, i va relegar el porter internacional anglès Aaron Ramsdale, a qui havia contractat el 2021. Va confiar en l’alemany Kai Havertz, que va sortir del Chelsea per la porta del darrere i va abocar la inversió en el pivot anglès Declan Rice, pagant per ell 122 milions al West Ham.

Notícies relacionades

Una Vuelta femenina per a Demi Vollering

Un Espanyol abonat a l’empat no en té prou amb Braithwaite

L’any anterior havia incorporat Oleksandr Zinchenko i Gabriel Jesus, del City, i va apostar pel noruec Martin Odegaard quan tenia 22 anys perquè inculqués un segell al centre del camp. Només han sobreviscut Bukayo Saka i Eddie Nketiah, que ja hi eren abans de l’arribada d’Arteta, tots dos del planter, i el francès William Saliba, que havia sigut cedit.

"Aquest campionat exigeix la millor mentalitat per guanyar cada tres dies de vegades; ho hem demostrat contra l’equip més en forma d’Europa i hem de demostrar-ho a l’entrenament de demà i contra el West Ham", va insistir Arteta amb prudència. Fora de la Copa i de la Copa de la Lliga, la lluita se centra en la Premier i la Champions, amb l’imminent duel amb el Porto a vuitens de final.