La glòria i el dolor de Vitor Roque

Xavi, entre les seves misses setmanals, haurà de fer entendre a Vitor Roque que, almenys per ara, no tindran pietat amb ell. Mentre ho fa, podrà continuar aprofundint en el camí obert a Vitòria. D’un entrenador s’espera inventiva. Així que el tècnic, que ja feia setmanes que donava voltes a la idea, va pensar que col·locar el central Christensen com a migcampista podia ser essencial per arribar a l’estabilitat somiada. No es va complicar, no es va embolicar i va permetre que Gündogan jugués on cal, davant l’escorxador.

Com una lletania pronunciada davant fidels, el Barça va tornar als seus inicis d’angoixa i suor. Un minut va ser suficient perquè l’Alabès portés al límit els blaugrana, incapaços d’obrir els ulls sense el dolor de la dutxa freda. Als 15 segons el jove Cubarsí feia caure en l’àrea Álex Sola. Va poder agrair el noi que l’àrbitre advertís un fora de joc previ. Va ser aquella la primera relliscada del minimitzat Cancelo a la banda esquerra. Pel mateix flanc va tornar a córrer Sola, el centre del qual a l’àrea cap a l’imberbe estibador Samuel Omorodion no va arribar a destí gràcies a la intervenció d’Araujo.

Xavi, que havia afrontat la jornada amb l’obsessió que no passessin gaires coses, va ordenar als seus quatre centrecampistes que fessin de la paciència bandera. Allò va funcionar durant un bon tram, joguinejant els futbolistes del Barça amb les ganes de marxa de l’equip del sempre turmentat Luis García Plaza.

Aquell moment de pau del Barça va coincidir amb el gol inaugural. Qui sap què hauria passat si el control de Lewandowski no hagués rebotat amb el seu defensor. És igual. El polonès havia sigut habilitat amb facilitat per aquest Gündogan que sembla un altre quan s’apropa a l’àrea (nou assistències porta ja en totes les competicions, el seu millor registre històric). Però res hauria tingut sentit sense la definició de Lewandowski, que insisteix a combatre el seu evident capvespre com a futbolista amb cops episòdics de geni. Va aixecar la pilota sobre el porter amb tanta dolçor que a Sivera li devia donar temps a senyar-se diverses vegades sabent-se condemnat.

Però al Barça li anava a costar encara controlar el joc i les seves pors. Abans d’arribar al descans, Iñaki Peña va haver de treure sota pals una rematada a boca de canó de Guridi. Tal és la fragilitat blaugrana que ni tan sols va poder degustar el formidable 0-2 coronat amb una martellada de Gündogan després que Lamine Yamal i Pedri dibuixessin el contraatac perfecte. El centrecampista alemany no va aguantar gaire més, substituït per culpa d’un cop.

La festa, aquesta vegada, va durar dos minuts. Héctor Fort, que va haver de substituir un Cancelo que no pot continuar jugant amb dolor al genoll, va ser superat per Sola. L’extrem no en va tenir prou, va treure l’exterior i va brindar, aquesta vegada sí, el gol a Samu.

Notícies relacionades

Un Pogacar imperial destrueix el Giro en la contrarellotge

El Barça de Grimau també es desploma en la Lliga Endesa

Va ser l’únic error que va cometre Fort, que va estar a un gran nivell en aquest Baby Barça sublimat per Lamine Yamal, un dimoni en el segon temps, i que va trobar per fi la calma amb la furiosa irrupció, i el gol, de Vitor Roque.

L’afligit brasiler es devia veure en una pel·lícula de Buñuel, potser El Ángel Exterminador. Després de veure la vermella i resistir-se a assumir un càstig que no li tocava, no va poder més que abaixar el cap i rendir-se davant el despropòsit del futbol: "És preferible la mort a aquest ambient tan descurat". n