El Barça empata amb l’aigua al coll contra un Benfica cruel

Les coses s’han d’ acabar bé. O almenys intentar-ho. Malgrat la mandra, el cansament o l’embafament. I el Barça de Jonatan Giráldez no vol perdre ni a les bales. Les blaugrana, davant un partit intranscendent contra el Benfica (4-4), en què els dos conjunts estan classificats, van sortir amb l’alineació titular i la motivació d’una final. Al davant tenien l’equip portuguès, que no va ser menys. De forma cruel i desconcertant les blaugranes van sucumbir a l’equip lusità abans que una diana de Lucy Bronze en l’últim minut rescatés l’equip.

Hi ha els que diuen que és sort, que sempre els surt cara. Hi ha els que gosen menysprear els seus triomfs pels seus rivals, que certament no acostumen a presentar gaire oposició. No obstant, és indiscutible que aquest Barça té un gen competidor. Allò de guanyar ve després (si això). Contra el Benfica van tornar a convertir un partit totalment de tràmit en un nou assaig del que vindrà. Sempre amb la vista posada en l’objectiu, però aprofitant el present, es van quadrar les jugadores quan va sonar l’himne de la Champions.

Gen competidor

La pilota va ser seva a l’inici. El domini va ser indiscutible, fins i tot en aquest escenari hostil, durant els primers minuts. Es van sentir i van ser superiors des del mateix moment en què la col·legiada va assenyalar l’inici del partit. No obstant, de poc serveix la possessió sense efectivitat. I les culers van convertir el primer gol abans que s’arribés als 20 minuts de partit. I, si s’ha convertit en costum comptar els partits amb victòries, aquesta temporada també ho està sent veure el nom de Caroline Graham Hansen com a golejadora.

Sens dubte, està sent la millor d’aquesta campanya. Contra el Benfica va aprofitar una centrada deliciosa de Lucy Bronze per rematar amb el cap des de dins de l’àrea petita totalment sola. Si ja és brillant davant la dificultat, quan li posen l’alfombra vermella no defrauda. I Graham Hansen no només és determinant en els últims metres de cara a porteria. Cada vegada que té la pilota enganxada a les botes, és un mal de queixal per a les defenses. Totalment desfermada, va trigar pocs minuts a servir el segon a Patri Guijarro. Amb revenja i certa força, la pilota va arribar a les botes de la de Palma de Mallorca, que la va empènyer per firmar el segon gol.

Errors reiterats

Les lusitanes, no obstant, eren conscients que aquest era el guió esperat. I per això van treballar tant a nivell mental com físic. Dos gols per sota al marcador no els va fer abaixar ni una sola marxa, la pressió asfixiant continuava intacta i la voluntat era clara: aprofitar els contraatacs per ressuscitar.

Així va començar el camí Alidou, que va aprofitar una centrada de Jessica Silva per superar una Gemma Font que debutava a la Champions. Va ser la mateixa futbolista la que va tornar la igualtat al marcador, aquesta vegada gràcies a Andrea Falcón. L’exblaugrana li va servir la pilota amb tacte perquè la canadenca rematés a plaer entre una defensa culer totalment desubicada. Des de la final de la Champions a Eindhoven que no encaixaven dos gols en un mateix partit.

El Barça es va desconfigurar. Després dels primers 20 minuts de control i els dos gols del conjunt portuguès, les culers es van adormir. Errors reiterats van deixar un panorama tens per a les culers, que van aconseguir revertir la dinàmica en el segon temps gràcies a Caroline Graham Hansen. Mariona Caldentey va centrar després de desmarcar-se de la defensa lusitana i va bombar una pilota que va arribar en el moment just a impactar amb la bota de la noruega.

Les culers no van aconseguir sobreposar-se de l’ensurt i es van tornar a trobar amb un gol a traïció, en una contra de manual, que es va burlar d’una defensa totalment perduda.

Notícies relacionades

El Barça reacciona en defensa i Parker afina l’atac

Alcaraz despatxa Xevtxenko i disfruta en la seva estrena a Madrid

I, feta la primera destrossa, les lusitanes van fer la ferida més gran. Després d’un córner, la pilota es va perdre a l’àrea. Semblava que el rebuig de Font se n’anava per sobre del travesser, però la falta de contundència va provocar un rebuig suau que es va enverinar i va entrar per centímetres dins la porteria, malgrat el toc de Lucy Bronze. El Barça havia rebut fins ara quatre gols en tota la temporada. Els mateixos que li va endossar el Benfica en un partit fatídic per a les culers.

Lucy Bronze va rescatar l’equip blaugrana a pocs segons del final, amb un cop de cap a l’última acció que va posar el definitiu 4-4 en el lluminós. Un partit trampa que va acabar sent-ho de veritat per a un Barça que s’emporta deures a casa.