La final del Barça amb el Bayern de Múnic (de bàsquet)

Ni un títol ni una prima ni un honor. La «petita gratificació», en paraules de Xavi Pascual, de continuar en la competició, entre els deu millors de l’Eurolliga, de mantenir la il·lusió en el que resta de temporada. Tot i que el camí que se li dibuixarà a l’equip serà tan difícil que no els espera als blaugrana un avenir venturós tenint en compte la col·lecció de vicissituds que els han acompanyat fins ara. Tomas Satoransky ha tornat a entrenar amb el grup, però la seva participació en el partit és dubtosa.

Els únics campions

El Barça també juga davant el Bayern, dos dies després del Madrid en el futbol, en un partit tan rellevant però molt més emotiu. A la pista xocaran les mans els dos entrenadors blaugrana que han conquerit la Copa d’Europa per al club: Svetislav Pesic el 2003, Xavi Pascual el 2010. Després del salt inicial, començarà el drama.

Durant 40 minuts seguirà el Barça el seu viatge per «aquesta muntanya russa» que ha sigut la temporada, deia Darío Brizuela. Una vagoneta agitada pels vaivens i que iniciarà aquest últim trajecte davant un Bayern que no es juga res, «però que ha guanyat els quatre últims partits, i ha vençut tots els grans», va recordar Pascual.

Controlar les emocions

Sent com és un partit decisiu, la motivació de la plantilla està garantida. I la responsabilitat que sent el grup per accedir a les eliminatòries, el llistó mínim al qual s’exigeix a la secció. La tasca de l’entrenador, consistirà a «controlar les emocions» dels seus homes perquè no es produeixi una sobredosi de nerviosisme.

«Els he dit que el partit no es guanya al principi, sinó que s’ha de guanyar al final», va il·lustrar Pascual, reconeixent que una bona arrencada, com en l’últim partit davant el Surne Bilbao diumenge passat (21-7) «ajuda molt».

Cinc dies hauran transcorregut entre un duel i un altre. Com si el destí hagués donat un cop de mà al Barça perquè pogués preparar a consciència la funció. Ja té prou feina amb guanyar per poder ser l’últim classificat, sense poder especular ni millorar per si mateix el camí i els rivals de les eliminatòries.

«Em van ensenyar de jove que no em preocupés pel que s’escapa del meu control», va explicar Brizuela, content per la classificació de l’Arsenal –«tinc 35 samarretes», va revelar– a la Champions el mateix dia que el Madrid sucumbia amb el Baryern. L’Arsenal serà el rival de l’Atlètic, que va eliminar dimarts el Barça, en la semifinal futbolística. En cas de passar el grup de Hansi Flick se li hauria creat un dilema.

Notícies relacionades

Paddy Noarbe, dona de Marcos Llorente, revela la seva rutina d’entrenament: "Entrenar poc, però entrenar bé"

Florentino va baixar al vestidor a Múnic: "Una temporada en blanc és un fracàs al Real Madrid. Dues és intolerable"

Pascual i Brizuela van coincidir a remarcar «la il·lusió» amb què afronta la plantilla l’últim duel de la lligueta. El del comiat definitiu o potser momentani. Hauria de superar dues eliminatòries de play in per accedir al play-off i reobrir les portes del pavelló.

«Se’m fa difícil fer una crida al Palau quan és l’única cosa que mai falla, és igual que juguem a les 12 o a les 7, un diumenge o un dimarts», va comentar Pascual. La cita és aquest divendres a les 20.30 hores.