El Girona juga com els àngels per seguir líder

Una altra barrera trencada. Una altra exhibició més. Una altra setmana més al cim de la Lliga. Un altre viatge a la nova dimensió anunciada per Míchel, que va dirigir l’espectacular golejada sobre el Sevilla (5-1), transformat en un equip que emociona. Suma 52 punts, rècord de la història del club destrossant la marca del Girona de Pablo Machín (2017-18), i ha anotat 51 gols, és el màxim realitzador per davant del Madrid (43), amb un partit menys encara, el Barça (40), l’Atlètic (39) i l’Athletic (38).

I a Montilivi habita Artem Dovbyk, el pitxitxi de la Lliga amb 14 gols. Un escàndol de jugador. Un davanter monstruós que va firmar tres gols en sis minuts i 33 segons. El segon millor registre de la Lliga, només superat per Luis Suárez, el davanter del Granada, que va aconseguir tres gols en cinc minuts. Però a Girona l’escàndol és aquest ucraïnès gegant, que va ridiculitzar Sergio Ramos i, de passada, tota la defensa del Sevilla, un equip que es va avançar al marcador.

Savinho, aquest dimoni

Quina ingenuïtat perquè això va despertar el vertical i verinós Girona de Míchel, l’equip més divertit de veure a Espanya. I potser, a Europa. Va pressionar, i amb encert el conjunt andalús tot just arrencar el duel, estimulat pel 0-1, sense saber que allà estaria després la seva perdició. Se’n va anar amunt a intimidar el Girona deixant un latifundi a la seva esquena. Un panorama idíl·lic per a Savinho, aquest endimoniat extrem que cavalca feliç per la prada de Montilivi amb regats elèctrics aprofitant la intel·ligència tàctica que li brinda Miguel.

Se n’anava el lateral –perdó per utilitzar aquesta definició–, se n’anava l’interior, volant cap al centre arrossegant cap a aquest pantà Jesús Navas i deixant sol Nianzu, un jove francès, exposat al caos. Era un contra un amb Savinho. O sigui, estava convidat el defensa del Sevilla a la ruïna.

Caramels per a Dovbyk

I es va arruïnar, mentre Dovbyk aprofitava els caramels que li anaven arribant. La primera txutxe va ser de Savinho: 1-1. La segona procedia de Portu, que va prolongar la passada prèvia de Savinho: 2-1. I la tercera llaminadura porta la firma en l’estadística de Yan Couto: 3-1. Però no tenia res d’això perquè va ser una passada a camp obert perquè Dovbyk es barallés amb Ramos. Això de la baralla era una metáfora. El nou ucraïnès es va menjar l’andalús. Com el Girona al Sevilla, que va remuntar el gol d’Isaac Romero en un no res.

Ni 20 minuts i tres gols del Girona que van embogir Montilivi, que va disfrutar d’una nit espectacular, amb aquest joc modern, col·lectiu i, sobretot, bell. A la llotja, i al costat de Quique Cárcel, l’ideòleg d’aquesta obra bonica que commou el futbol espanyol i europeu, estava assegut Txiki Begiristain, el director esportiu del Manchester City.

Assistint tots dos a la nova exhibició del conjunt de Míchel, que produeix tant futbol, que li cauen els gols. Tres al Rayo a la Copa abans d’arribar a la mitjana hora inicial de joc. I tres més al Sevilla just abans del minut 20, que van acabar sent cinc. O sigui, vuit gols en els dos últims partits, prova de la seva gana voraç.

Oda al futbol

Notícies relacionades

El Barça reacciona en defensa i Parker afina l’atac

Alcaraz despatxa Xevtxenko i disfruta en la seva estrena a Madrid

Ningú marca tant com el Girona. Ni té tantes dreceres per arribar al gol. No s’havia trepitjat l’hora de partit i no només havia festejat els tres de Dovbyk sinó que Portu va estavellar un xut al travesser després d’una jugada superba i Yangel Herrera, ja a la segona meitat, rematava de cap al pal dret de Dmitrovic, abans que Savinho esquincés de nou Nianzou per assistir Tsygankov, l’altre ucraïnès que volia unir-se a la festa que va muntar el seu amic Artem, que es va endur la pilota a casa.

Cada partit del Girona es transforma en una oda al futbol. És normal. Allà habita el líder de la Lliga (52 punts, un més que el Madrid, i deixant el Barça a vuit), el màxim golejador (suma 51 gols) i té el pitxitxi: Dovbyk en porta 14, els mateixos que Bellingham (Madrid). Deien que tindria vertigen. ¿Vertigen de què? De res perquè fins i tot Stuani va deixar la seva empremta en un equip que juga com els àngels.