Van der Poel, el supernet no fa altra cosa que guanyar

Deu de deu i si haguessin sigut 14, llevat de caiguda o accident, cosa que sembla exclosa en el seu llenguatge ciclista, Mathieu van der Poel continuaria sent la increïble bèstia del ciclisme del fang i la sorra, on es mou com si fos un dels protagonistes del famós ballet d’El Trencanous. Si la temporada que precedeix la carretera havia estat protagonitzada aquests últims anys per l’apassionant duel entre el net de Raymond Poulidor i Wout van Aert, entre el desembre i el gener només hi ha hagut un corredor sobre els circuits del ciclocròs.

Si la temporada 2023 ja va ser increïble per a Van der Poel, que va guanyar els campionats del món de ciclocròs i de carretera, la del 2024, que per ara només viu de les interpretacions al teatre del ciclocròs, va camí de continuar dissenyada per les gestes dels sis magnífics una altra vegada (a part de Van der Poel i Van Aert, amb Jonas Vingegaard, Tadej Pogacar, Remco Evenepoel –debutarà en el Tour– i Primoz Roglic), però amb un paper excel·lent per al net de Poulidor quan s’exclou el Tour i es parla de clàssiques i carreres d’un dia. Van der Poel el 2023 va guanyar la Milà-San Remo, al cap de 62 anys del triomf de Poulidor, i la París-Roubaix. Només va ser segon a Flandes perquè Pogacar tenia entre cella i cella anotada la clàssica flamenca.

Per a Van der Poel, amb 28 anys, el Tour està al marge dels seus objectius i això que a diferència del seu avi ja s’ha vestit de groc. Per això, en aquest 2024 possiblement ni el disputarà, perquè el seu ciclisme parla d’altres teories allunyades de pujar el Tourmalet en primera posició o intentar la victòria en la ronda francesa que sempre se li va escapar al seu avi (va ser tres vegades segon i cinc tercer).

Encara no ha fet públic el calendari del 2024, tot i que ja ha deixat algunes pinzellades que apunten cap a la seva absència en el Tour perquè vol lluitar per l’or en la prova de ciclisme de muntanya dels Jocs de París i ha constatat que els entrenaments previs a cavall d’una bicicleta de muntanya estan disputats amb la col·locació d’un dorsal a l’esquena i l’esforç diari de la ronda francesa, tot i que no es baralli per una plaça d’honor en la general.

Notícies relacionades

El Barça reacciona en defensa i Parker afina l’atac

Alcaraz despatxa Xevtxenko i disfruta en la seva estrena a Madrid

Van der Poel ja només correrà una prova més de ciclocròs. I no serà una carrera qualsevol sinó el CX Benidorm Costa Blanca, que se celebra el 21 de gener, i on coincidirà amb Van Aert i també amb Tom Pidcock, a qui es podria considerar el setè magnífic del pilot. Després renunciarà al sisè títol de campió del món de l’especialitat per centrar-se ja de ple en la temporada de clàssiques, sobretot pensant en les pedres de Flandes i de l’Infern del Nord, en un any ciclista que sense passar amb seguretat per la ruta del Tour mira cap als títols olímpics de ruta i muntanya abans d’afrontar la Vuelta, on coincidirà amb Van Aert, en el que seria la seva estrena en la ronda espanyola.

Entre el 16 de desembre i el 7 de gener, Van der Poel va córrer i va guanyar 10 proves de ciclocròs (quatre d’aquestes de la Copa del Món), sense oposició, gairebé xiulant i amb atacs en els quals deixava asseguts els rivals. Van der Poel no ha fet altra cosa que deixar els ciclistes locals (tot i que ell viu en territori de Flandes) a anys llum de la seva bici fins al punt que a Loenhout, província d’Anvers, va tenir un aldarull pel qual va ser multat a l’escopir uns aficionats belgues que no feien altra cosa que llançar-li orina i cervesa cada vegada que la volta al circuit el portava a passar per davant seu.