El Barça pateix un altre sobresalt

No hi havia tranquil·litat al Barcelona perquè als gols de Fermín i Raphinha va arribar la resposta d’Adrià de Mesa aprofitant la debilitat en un córner cedit de forma absurda per João Félix. I defensat encara més absurdament, signe de què el Barça no sap aprendre dels seus errors. Quan no llença les primeres parts, com solia fer, llança a les escombraries les segones. No hi ha manera que tingui una partit plàcid, fiable, d’inici a final. No hi ha manera. No sap fer-ho.

Mala segona part

Ni tan sols quan coincideixen Lewandowski, que va anotar de penal l’el que havia de ser un tranquil·litzador 1-3, i Vitor Roque, que va tenir una clara ocasió, però va fallar, al mateix equip en un moment d’emergència. Un altre més per a un Barça que pateix més del que s’espera d’un equip que ha de ser consistent. Va guanyar, de nou, per la mínima. Una cosa que ha deixat ja de ser notícia. Aquest gol de De Mesa, que era l’1-2, va omplir d’esperança al Barbastre i va embrutar la bona posada en escena blaugrana gràcies al dinamisme de Fermín. Interior modern, agressiu i amb gol que va obrir el camí del triomf.

La placidesa de la primera meitat va desaparèixer després en una irregular segona part perquè va perdre el Barça el control. Tan enfadat estava Xavi amb aquesta inesperada davallada del seu equip que va recórrer a les vaques sagrades, tipus Gündogan i Lewandowski, perquè es temia el pitjor. Sintetitzat en una pèrdua de Oriol Romeu que va provocar angoixa en la defensa blaugrana, obligant el tècnic a substituir-lo mentre aquest abandonava la gespa capbaixa i abatuda.

Tot el bo de l’inici del Barça es va tacar després. Les bones notícies emeses amb aquesta enèrgica posada en escena es van difuminar després quan, a més, Iñigo Martínez amb prou feines va estar 10 minuts en el camp. Sortia d’una lesió que l’ha tingut un mes de baixa i s’ha tornat a lesionar. Va embrutar el conjunt blaugrana fins que va arribar el penal de Lewandowski per acabar amb aquesta agonia. O això semblava. Res és estable en aquest equip. Malgrat que Xavi s’havia posat seriós. No volia distraccions. Ni a la pissarra, ni en l’actitud, ni en el partit. La Copa, si es guanya, és molt més que un títol, sobretot si la Lliga no està tan bé com la passada temporada. Va començar amb energia el Barça, articulat amb una defensa inèdita amb Koundé (lateral dret), Araujo (central i capità), Christensen (central esquerrà) i Héctor Fort, el jove del filial que va ocupar el flanc esquerre.

Fins a tres ‘nueves’

És la primera vegada que Fort jugava en aquesta posició obligat per les circumstàncies ja que ni Cancelo ni Balde estaven a punt per a la Copa. Però sí que viatjaran a Riad. Va arrencar amb dinamisme l’equip de Xavi, que va decidir jugar sense un nou pur. Va donar descans a Lewandowski i va preferir deixar a la ççbanquetaççbanc dels acusatsçç a Vitor Roque, per la qual cosa va col·locar Ferran Torres com a davanter centre, escortat per Raphinha i João Félix, que va recuperar el seu lloc l’onze inicial. Va marcar un gol legal, però va ser anul·lat de forma injusta per fora de joc que no es va poder revisar perquè a la Copa no s’aplica el VAR.

Notícies relacionades

Rubiales treu pit en la seva declaració davant la jutge

Nadal sufoca la rebel·lió de Cachín i s’aferra a Madrid

Sense aprendre

Al final, van jugar els tres en aquesta posición:primero Ferran;luego, Vitor Roque i, al final, Lewandowski. Només va marcar el polonès i de penal. Però el veritable problema del Barça rau en la seva falta d’estabilitat, capaç com va ser de regalar un córner absurd gràcies a la desídia de João Félix. Més desídia va tenir tota la defensa en el primer gol del Barbastre, que va rescatar una altra vegada els pitjors dimonis d’un Barcelona que pateix sempre. Fins i tot contra el Barbastre, que es va veure amb força per arraconar els blaugrana. La pilota era de l’equip de Xavi i regala el córner que precipita tota. De nou va de regal en regal, perdent al camí d’Iñigo Martínez, frustrat el tècnic perquè el seu equip és tan caritatiu que es complica la vida fins i tot a la Copa. I no aprèn. I no deixa de patir.