"El càncer em va fer adonar de com som de vulnerables"

La 46a edició del Ral·li està a punt d’arrencar i entre els favorits, Nani Roma, un dels reis del desert, torna a la càrrega després que un càncer l’apartés de la competició l’any passat. Als 51 anys torna a les dunes amb un nou i il·lusionant projecte, el de M-Sport i Ford. L’únic pilot espanyol que pot presumir d’haver conquistat el trofeu del Touareg en les dues categories, després de guanyar en motos (2004) i cotxes (2014), afronta el seu Dakar més especial després de superar una batalla molt més important.

Després d’encadenar 26 edicions consecutives, ¿com va viure l’experiència de veure el ral·li 2023 per televisió?

Va ser una sensació molt estranya, no em va agradar. Vaig trobar molt a faltar la carrera, vulguis o no és la meitat de la meva vida. Cada any passava la nit de Cap d’Any fora de casa i aquesta vegada em vaig sentir desubicat. Després vaig poder fer de comentarista per a televisió, però va ser tot molt estrany. És clar que en aquells moments tenia altres fronts més importants en què lluitar. Tot i que havia acabat el tractament i tot anava bé, tampoc sentia que estigués preparat físicament, així que va ser una mica més simple entendre que em perdria el ral·li.

Recuperat i amb nou equip, ¿es pot dir que parteix de zero?

La realitat és que he passat una situació molt complexa que m’ha fet retrocedir. Físicament és veritat que vaig haver de començar de zero. I, a escala psicològica, el càncer em va fer adonar de com som de vulnerables. Perquè jo a la vida he fet tot el correcte, he entrenat, no he fumat, no he begut... He fet el que la societat et diu que és el correcte per estar bé. Però no. Un dia vaig anar al metge pensant que tenia una pedra al ronyó i vaig rebre la notícia d’un tumor.

¿Com ho va afrontar?

Va ser un cop, sens dubte, totalment inesperat. Anar al desconegut em va fastiguejar molt. ‘¿Com ataco això?’, em repetia. Així que de manera una mica inconscient vaig intentar aplicar el que faig quan preparo una carrera. Anava a veure els doctors amb la llibreta i apuntant probabilitats de sobreviure. Estaven de mi fins al capdamunt. Va ser complex saber capgirar tot això. Però només hi ha un camí i dins de les pors que tens, de les teves responsabilitats, la família... no n’hi ha cap altre que lluitar i mirar de tirar endavant. Els metges pensaven que estava boig parlant de quan podia tornar a competir mentre ells miraven de salvar-me la vida. Però els vaig dir que un ha de tenir il·lusions a la vida. I jo volia tornar al Dakar.

El projecte de Ford va ser un regal en el millor moment...

La meva vida, en dos anys, ha sigut una muntanya russa. Hi va haver un moment que vaig pensar, ‘això s’ha acabat’. Però em va trucar la família Wilson a l’octubre de l’any passat. Que pensessin en mi sense saber si m’havia recuperat completament va ser brutal. ‘¿Estàs bé?’, em van preguntar. ‘Doncs endavant’. Van confiar en mi i em van ajudar en un moment molt crucial de la meva carrera esportiva. Va ser una injecció de moral. I també demostra les diferències d’uns i altres, que s’obliden del que has fet per ells. Ens paguen bé, però la implicació és molt bèstia. Durant la pandèmia la meva dona va perdre el seu pare i jo era a Anglaterra pel projecte de Prodrive i BRX.

Amb la seva experiència, ¿com li agradaria que fos el Dakar actual?

Si pogués elegir m’encantaria tornar al format antic, amb etapes llarguíssimes, de 800 quilòmetres, i molta navegació, aquest tipus de carrera, amb maratons que obliguen a cuidar mecàniques... però el món canvia i en el dia d’avui és inviable. Un partit de futbol de 90 minuts ja dura massa, la F-1 i Moto GP van cap a carreres a l’esprint... La gent vol espectacle i en dosis breus. Nosaltres encara som uns romàntics.

¿Quin objectiu es fixa el 2024?

Som al començament d’una nova aventura, que serà encara millor el 2025, quan arribi el Ford Ranger Raptor de nova generació. Amb el cotxe actual del que es tracta sobretot és d’aprendre, acumular quilòmetres i recopilar tota la informació que puguem. De moment, hem aconseguit que l’equip que ens acompanya entengui la filosofia del ral·li-raid. No hi ha gaire experiència en cros-country a Ford i tindrem un any de rodatge.

Notícies relacionades

Alcaraz s’acomiada en quarts de final i deixa orfe Madrid

Una regatista d’estirp a l’equip espanyol

Al Marroc, en l’assaig general del Dakar, va pujar al podi...

Sí, va estar molt bé, però no es correspon amb la realitat. No ha de generar expectatives, no tenim cotxe per a això aquest any. Els Audi, Hunter i Toyota en teoria estan davant, però a tots els passaran coses. Ja ho veurem.