Graham Hansen va ballar i el Barça va destruir un Madrid ridiculitzat (5-0)

Amb quina calma va ballar el Barça. Amb la pilota ben enganxada als peus, amb el ritme d’un metrònom. Els esclats de talent de les culers van ser encegadors per a un Reial Madrid (5-0) que va acabar enlluernat, encegat i totalment anul·lat pel conjunt blaugrana en la seva estrena a l’Estadi Lluís Companys. El Barça va conquerir Montjuïc i va tornar a demostrar (per si algú encara ho dubtava) que el talent i la màgia són innegociables si es vesteix de blaugrana. Amb un Graham Hansen incommensurable, firmant regats inversemblants cada poc, que van ridiculitzar un equip blanc que no va saber com buidar aigua.

El clàssic va ser un autèntic bany blaugrana. Malgrat que en els primers compassos del partit el Barça es va mostrar una mica imprecís i amb certs dubtes, es van diluir al cap de pocs minuts a cop de regat i seguretat. Aitana Bonmatí, tot i que sense el braçalet, va ser la líder de l’equip. Van néixer de les seves botes totes les accions de perill del conjunt culer i, com no podia ser de cap altra manera, ella va ser la que va fer història convertint-se en la primera golejadora a l’Estadi Lluís Companys.

La catalana va rubricar la seva connexió amb Graham Hansen, omnipresent en el clàssic, i que tants somriures ha provocat en els culers aquesta temporada. La pilota va partir de les botes de Lucy, escorada gairebé sobre la línia de calç, per arribar a Graham Hansen que, amb un nou toc de màgia, va habilitar Aitana Bonmatí amb passada mil·limètrica a la seva bota esquerra. D’or, per cert, en honor a l’acabada de nomenar millor futbolista del món.

Amb l’esquerrana i un xut escassíssim al pal llarg, la pilota va traspassar la línia de gol raspant la fusta. Eufòria desfermada i Aitana fent-se un petó a l’escut. La combinació perfecta per fer embogir el barcelonisme. L’1-0 brillava entre les milers de banderetes blaugrana que van tenyir l’estadi culer en una cita que quedarà per sempre en el record dels 38.707 aficionats que van anar a l’estrena.

Enlluernament noruec a Montjuïc

Senzillament, hi ha coses que no tenen explicació. I el talent, el desbordament, la desimboltura de Graham Hansen n’és una. Pur art, pura màgia. Va ballar amb Olga, que no només va perdre el pas, sinó que va acabar per terra davant la noruega, que la va sumir en la més profunda desesperació. Hansen, totalment desfermada, va ridiculitzar tot el conjunt blanc, que ni va sentir l’olor de la pilota i que va quedar retratada davant el talent sobrenatural de l’extrem, que va campar al seu aire per la banda dreta repartint retallades i desbordaments.

Cada acció, directa a l’hemeroteca i a fer-se viral a les xarxes socials, confirmava més el que tots sabíem. El clàssic és un partit diferent que per al Barça s’ha convertit en el moment perfecte per demostrar, una vegada més, que continuen a anys llum de l’equip blanc. De distància n’hi segueix havent, i molta.

I, davant tanta superioritat, el Madrid es va tancar al darrere i es va abonar a Misa, la millor de l’equip durant tot el partit, per intentar tallar l’hemorràgia. El Barça ho va continuar intentant, arribant fins a la cuina i amb jugades associatives pròpies de l’ADN de la casa, però el travesser i la portera es van oposar a la seva voluntat fins en 4 ocasions fins que Mariona va tornar a perforar la porteria de Misa poc abans del descans.

Accions relativament senzilles havien acabat perdent-se per la línia de fons, però, com bé mana Murphy, va acabar entrant la més difícil. Com una bocada d’aire, el Barça va respirar i es va rescabalar de tants errors davant Missa. Salma Paralluelo la va enganxar des de fora de l’àrea, però de nou, va tornar a creuar-se al seu camí el pal llarg. Tot i això, el rebot li va caure a Mariona Caldentey dins de l’àrea petita, que va sentenciar el partidàs que acabava de firmar amb la diana. La balear la va ajustar a l’escaire esquerre, rebentant les mínimes esperances de la portera blanca d’aturar la pilota, que va entrar delectant-se a la gàbia.

Notícies relacionades

Un parcial de 0-20 enfonsa el Barça en el tercer quart

L’acomiadament més cruel de Chen

El segon temps va ser molt plàcid per a les culers, que van fer i van desfer, amb un parell de marxes menys. Sense acabar de trobar porteria, l’equip de Jonatan Giráldez va construir a plaer davant un Madrid que va parar bastant el partit per molèsties en la majoria dels seus futbolistes. I, com moltes vegades passa amb aquest equip, tot va acabar tancant-se de la millor manera possible. Si hi havia algú que havia d’aparèixer en el partit i firmar el seu golet era Claudia Pina. Culer de bressol i a qui se li escapa un somriure sempre que s’anomena el Reial Madrid, la de Montcada va sortir en els instants finals del clàssic i va tenir temps de sobres per superar Misa i posar el quart al marcador. Es va fer un petó a l’escut, va abraçar les seves companyes i va empetitir un Madrid totalment enfonsat que encara va haver de veure com Vicky Lopez posava el cinquè al marcador en l’últim segon de partit.

El Barça, quin poder. Qualsevol gran escenari, qualsevol rival, acaben sotmesos a aquestes futbolistes que demostren molt talent i futbol. El Reial Madrid no va tenir opció, no n’hi va deixar ni una l’equip blaugrana, que es va presentar a Montjuïc com el vendaval futbolístic que és per reafirmar-se com el campió que és.