Amb Joan Garcia fitxat i Nico Williams de camí, el Barça es bolca a resoldre l’‘overbooking’ de la plantilla

N’hi ha quatre en nòmina i dos no hi haurien de ser, segons el pla de Deco, una vegada acabat el mercat estiuenc. Joan Garcia és el nou número u per a Flick, mentre Szczesny, fitxat l’octubre passat per la greu lesió de Ter Stegen, és l’ideal per assumir el rol de segon porter. No queda espai, per tant, per al capità alemany, malgrat que té contracte fins al 2028, per molt que ell insisteixi que es veurà al setembre al nou Camp Nou.

Tampoc hi ha cap lloc per a Iñaki Peña, la breu experiència com a titular no va sortir com esperava Flick, per la qual cosa se li ensenya també el camí de sortida, malgrat que té firmat fins al 2026. L’opció del València, que encaixava bé en els plans del porter alacantí, desapareix perquè a Mestalla arriba Julen Agirrezabala, cedit per l’Athletic per un any. La idea del Barça és que Diego Kochen sigui la tercera via la pròxima temporada.

Els rols en la defensa van quedar molt definits la temporada passada. Hi havia un quartet titular: Kounde, Pau Cubarsí, Iñigo Martínez i Balde. Un altre suplent: Eric García va assumir la funció de lateral dret passant fins i tot per davant d’Héctor Fort, Araujo, Christensen, tot i que va jugar poc perquè va estar 10 mesos lesionat, i Gerard Martín. L’estructura d’aquesta zona de l’equip estan tan delimitada que no hi ha marge per a la sorpresa. I, a més, Flick, que va arribar a estudiar durant mesos el fitxatge de Tah, el va acabar descartant. El defensa alemany va canviar el Bayer Leverkusen pel Bayern de Munic, per la qual cosa ni es va apropar a Barcelona, entre altres raons perquè aquesta posició, la de central, està més que coberta.

N’hi ha cinc. I en sobra un. És Andreas Christensen, el menys utilitzat (amb prou feines va jugar 259 minuts) i qui millor rendiment econòmic proporcionaria al club. Va arribar lliure del Chelsea l’estiu del 2022 i té firmat el seu contracte fins al juny del 2026. Una venda del central danès alleujaria el ‘fair play’ salarial de la plantilla i no suposaria tampoc en el pla esportiu cap inconvenient per a Flick, que sol mirar cap avall. Allà hi ha, per exemple, Andrés Cuenca.

Després de mesos i mesos d’absència, a causa de la greu lesió que va patir a Vallecas, Flick recupera Marc Bernal, el migcampista que es va inventar l’estiu passat, a qui li va entregar fins i tot, i per sorpresa de tots, la titularitat en la primera jornada de la Lliga 24-25 a Mestalla. Compartia amb Marc Casadó un sorprenent centre del camp, que després amb prou feines ha pogut utilitzar el tècnic alemany.

És, per tant, Marc Bernal un ‘refitxatge’ tenint en compte la confiança que donava a l’entrenador blaugrana, que el va fer titular indiscutible contra el València (71 minuts), l’Athletic (83) i el Rayo (89 fins que es va trencar «el lligament encreuat anterior del genoll esquerre i va patir una lesió associada al menisc extern», segons va informar el club l’agost passat. Amb 18 anys acabats de complir, els va fer el maig passat, necessita temps i ritme per anar integrant-se al grup, però Flick el considera molt valuós.

Seran ell i cinc centrecampistes més: De Jong, Pedri, Casadó, Gavi i Fermín. Oriol Romeu torna al Girona de la seva cessió. Però torna per anar-se’n de nou. I Pablo Torre, que va qualificar d’«injust» el tracte que li va donar Flick, tampoc té lloc en el nou Barça.

Flick no va confiar en Ansu Fati. No hi va confiar gens. I poc també en Pau Víctor. Necessita, per tant, remodelar l’estructura ofensiva del seu equip. Amb un sol fitxatge, el de Nico Williams, omple de molts i nous matisos el seu atac, i deixa, en tot moment, la porta oberta al planter com va demostrar ja el curs passat amb Dani Rodríguez i Toni Fernández, joves que li garanteixen frescor i desimboltura.

L’alemany sempre ha considerat capital trobar un nou habitant per a l’ala esquerra, lloc destinat a l’inici al colombià Luis Díaz, però el Liverpool no vol ni negociar, per la qual cosa reunir Nico amb Lamine –un a cada banda– resulta excitant. Excitant esportivament per a Flick i comercialment per a Laporta.

Tots dos, i al costat de Dani Olmo, l’atac amb què Espanya va ser campiona de l’Eurocopa-2024. L’arribada de l’encara davanter de l’Athletic, la clàusula de 58 milions d’euros més IPC, elevaria el to del Barça, que podria atacar de moltes maneres diferents durant la nova temporada.

Amb el clàssic ‘nou’ (Lewandowski), amb el suplent del ‘nou’ (Ferran Torres) o amb ‘fals nou’ (Olmo o fins i tot qui sap si Raphinha). D’aquí ve la necessitat de trobar club per a Ansu Fati –un suplent que cobra com una estrella– i Pau Víctor, jugadors que van ser irrellevants per a Flick.