Tribunals

L’Audiència de Barcelona avala la investigació del Barça per «respecte al joc net»

L’Audiència de Barcelona avala la investigació del Barça per «respecte al joc net»

ELISENDA PONS

2
Es llegeix en minuts
J. G. Albalat
J. G. Albalat

Redactor

Especialista en judicials

Ubicada/t a Barcelona

ver +

L’Audiència de Barcelona ha avalat en una resolució la investigació al FC Barcelona pel cas Negreira no només per les «connotacions econòmiques» del pagament per part del club de 7,3 milions d’euros a l’exdirigent arbitral, José María Enríquez Negreira, en el món de l’esport, sinó també perquè el «bé jurídic protegit» ha d’atendre també «el vessant d’integritat esportiva i de respecte al joc net». El tribunal de la Secció 21 confirma en aquesta interlocutòria, a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, el rebuig com acusació del Consell Superior d’Esports (CSD), tal com havia acordat al seu dia el jutjat que instrueix la causa.

El tribunal recorda que els fets que es contenen en la denúncia prèvia de l’àrbitre Xavier Estrada Fernández, ampliada per la fiscalia, es refereixen al fet que Enríquez Negreira, mentre exercia el càrrec de vicepresident del Comitè Tècnic d’Àrbitres (CTA), durant els anys 2016 i 2018 i a través de l’empresa Dasnit 95, «va contractar» amb el club blaugrana la prestació de «diversos serveis d’assessorament» i va percebre «sumes de diners amb la finalitat última que no es prenguessin decisions arbitrals» en contra del Barça.

Segons l’Audiència de Barcelona, aquest relat fàctic objecte d’investigació, podria tenir a primera vista un encaix en un delicte de corrupció en l’esport o en el seu cas un delicte d’administració deslleial, confirmant així la hipòtesi del jutge d’instrucció, Joaquín Aguirre. Els magistrats no es pronuncien sobre l’ampliació al delicte de suborn perquè quan el CSD va presentar el recurs encara no s’havia concretat la possible infracció penal.

Els magistrats assenyalen que «a priori» la «il·legítima» extracció de fons del club amb finalitats diferents dels objectius de l’entitat «podria tenir cabuda en el delicte d’administració il·legal, ja que es protegeix el titular del patrimoni administrat», és a dir al Barça com a club. Respecte al delicte de corrupció esportiva, el tribunal especifica que aquest castiga els directius d’entitats esportives amb una conducta que tingui la finalitat de «predeterminar o alterar de manera deliberada i fraudulenta el resultat d’una prova, enfrontament o competició esportiva professional».

El cas Osasuna

Notícies relacionades

L’Audiència de Barcelona reconeix que «poques vegades» s’ha aplicat aquest delicte i, per tant, «poques han sigut en conseqüència les possibilitats de la seva interpretació jurídica». Però la sentència de l’Audiència de Navarra (cas Osasuna) apunta que aquest delicte és similar al de la competència deslleial, ja que «es tracta de salvaguardar la netedat de les competicions per tal de protegir-ne el resultat» i també protegir «la integritat esportiva, confluint així els valors socials i econòmics inherents de l’esport professional». El cas de l’Osasuna va arribar al Tribunal Suprem i aquest òrgan judicial va ratificar que el bé jurídic protegit era el «joc net».

En la seva resolució, l’Audiència de Barcelona recalca que en el cas Negreira «ens trobem» davant un bé jurídic que, pel que transcendeix a l’àmbit econòmic, és «de naturalesa hibrida o de caràcter difús» (hi ha diversos vessants) i, per aquesta raó, no es pot considerar el CSD com a «titular de la seva transgressió». Al no poder considerar-se perjudicat, el tribunal incideix que no pot exercir d’acusació particular. I afegeix que l’organització del futbol està delegada en unes altres dues entitats: la Lliga i la Reial Federació Espanyola de Futbol.