Alexia: «Demanem tolerància zero amb la gent que ha aplaudit un abús»

La roda de premsa d’Alexia Putellas i Irene Paredes a Göteborg és de les que passaran a la història. Clares, directes i contundents –i visiblement esgotades físicament i mentalment per la intensitat dels últims dies i la falta de son–, les dues jugadores del FC Barcelona i de la selecció espanyola van comparèixer davant dels mitjans, per petició seva, per explicar en nom del vestidor tot el que ha passat aquest últim mes, des que es van proclamar campiones del món amb la crisi posterior, i quina és la situació actual.

Va començar la intervenció la centrecampista de Mollet, per explicar «en resum, perquè no tenim gaire temps i quan tornem a Espanya ja ho farem amb més calma perquè ningú tingui cap dubte» els fets: «Nosaltres havíem estat reclamant que ens escoltessin des de fa bastant temps, perquè estàvem detectant que durant diverses dècades ha existit una discriminació sistemàtica cap al futbol femení. Ahir va fer un mes del Mundial que vam guanyar i van passar uns fets inadmissibles, també amb l’Assemblea. Va ser la gota que va fer vessar el got. No volíem seguir per aquest camí». 

Tolerància zero

«Cal tenir clar que hi ha un procés judicial obert», va prosseguir Putellas, «i que aquí hi ha una víctima, que és la Jenni [Hermoso], que ni ha consentit ni provocat cap situació, i les companyes estarem al seu costat. Imagineu el que ens està costant. Fa una setmana que dormim quatre hores i ens hem hagut de ficar al cap que no podem ser només futbolistes».

Va deixar clar, en una sala plena de periodistes –tant espanyols com suecs–, que el grup «no posem ni traiem a ningú, simplement denunciem i demanem a la federació que hi hagi tolerància zero, per la Jenni, per nosaltres i per no marcar precedents, amb qualsevol persona que participi en un abús. Ens han escoltat, estan investigant i hi ha un procés judicial obert». 

L’acord

Va explicar Alexia Putellas que la reunió a Oliva es va dividir en dues parts. La primera, «pel cas de la Jenni, on vam deixar clar que els protocols i la federació van fallar, perquè en cap moment fins ara s’ha posicionat a favor de la víctima, i vam acordar uns canvis i la creació d’una comissió mixta per garantir la seva execució. Demanem una federació molt més transparent». 

I d’altra banda, evitar les sancions per a les jugadores que no volien anar a la convocatòria. «Si tot això ha fet que les dones tinguin una guia, haurà valgut la pena. Crec que aquesta reunió marcarà un abans i un després en el nostre esport i, per què no, en la societat. Nosaltres volem dedicar-nos només a jugar a futbol, però ens hem hagut de ficar al cap que no podem ser només futbolistes».

Lluita solitària

Notícies relacionades

El Barça reacciona en defensa i Parker afina l’atac

Alcaraz despatxa Xevtxenko i disfruta en la seva estrena a Madrid

Va acabar Irene Paredes, capitana fins que va esclatar el primer conflicte de ‘Les 15’, exposant que van acudir forçades a la concentració: «No volíem venir, ens van obligar i vam acabar acceptant anar-hi, enfadades, per tenir reunions. No ens hem quedat per estar a gust, sinó perquè creiem que és el que havíem de fer perquè els acords es tirin endavant». Alexia, aquí, va afegir que «si no hi haguéssim sigut, haguessin trucat a les de la sub-23, i això era una irresponsabilitat per la nostra banda».

I va sentenciar Paredes: «Sabem que les coses necessiten un temps, però els prenem la paraula. Ens consta que ja s’estan produint alguns canvis. Ens hem sentit soles, sense suport. Ara el CSD ha entrat de manera contundent i s’agraeix, però també els vam fer saber que van arribar tard. Estem cansades i la veritat és que de moment no veiem llum al final del túnel. Però és un començament i queda molt. Ara tenim altaveu per poder-ho fer, hi ha moltes dones que estan patint casos semblants. Volem que això sigui un punt d’inflexió i erradicar aquestes situacions».