L’històric crit d’Aitana Bonmatí, la millor jugadora d’Europa: «No podem permetre situacions d’abús de poder»

Amb un somriure d’orella a orella. Amb l’ambició i el triomf brillant-li als ulls. Aitana Bonmatí va aixecar així el trofeu que l’acredita com la millor futbolista de la temporada passada, segons la UEFA. En una categoria on competia amb Sam Kerr i Olga Carmona, es va imposar el sentit comú. La catalana, després de liderar el Barça en la temporada on va aixecar la segona Champions del conjunt i a Espanya, flamant guanyadora del Mundial, es corona així com el referent inequívoc del futbol europeu. La recompensa a molts anys d’esforç, visible i invisible, i a la tenacitat d’una futbolista que ha viscut el seu millor any sobre els terrenys de joc.

«Sempre m’agrada dir que soc una persona i jugadora molt ambiciosa i inconformista, sempre en vull més. Això m’ha fet arribar fins aquí. Jugo en un club espectacular que em dona oportunitats i puc ser cada dia millor», va arrencar Bonmatí el seu discurs després de rebre el premi, on va agrair Sarina Wiegman, seleccionadora d’Anglaterra, escollida com a millor entrenadora, el seu suport a les futbolistes espanyoles després de l’escàndol del cas Rubiales. I Bonmatí va ser contundent. I molt clara: «Vull agrair molt les paraules de la Sarina. No estan sent uns moments gaire bons en el futbol espanyol. Venim de guanyar el Mundial, no se’n parla gaire. M’agradaria recordar el que ha passat, com a societat no podem permetre que es faci abús de poder i la falta de respecte en una relació laboral. Som amb vosaltres, Jenni. Estem treballant totes perquè això millori»

Bonmatí, que va ser nomenada com a millor futbolista del recent Mundial d’Austràlia i Nova Zelanda, ni tan sols hi va poder somiar quan era petita. Els temps eren uns altres, en què la pilota era reservada només per a ells. No obstant, Bonmatí mai es va donar per vençuda, fins a fer-se propietària de l’esfèric que ara tant l’adora. Es va formar a la Masia i, amb el temps, s’ha convertit en l’exponent més gran dels valors que això significa.

Autoexigent i tossuda, sempre amb l’objectiu en el punt de mira. Bonmatí mai en té prou. Els títols, que ja comencen a amuntegar-se a les seves prestatgeries, són el clar exemple de l’esforç fet i del camí recorregut. No obstant, això només és el principi. La temporada 2022-23 va mostrar la millor versió de Bonmatí, dins i fora del camp.

Notícies relacionades

Alexia Putellas alça la veu contra Rubiales: «Això és inacceptable. S’ha acabat»

El llarg viatge de Johannesburg a Sydney: D’Iniesta a Aitana Bonmatí

Clara i líder amb el conflicte de ‘les 15’ i reivindicativa de naixement, la de Ribes ha recollit aquest dijous a Mònaco un trofeu a tota una carrera. Curta, no ens n’oblidem. Només té 25 anys. Sens dubte, aquest reconeixement l’erigeix com el relleu, almenys momentani, d’Alèxia Putellas, companya al Barcelona i de la qual va agafar el relleu després de la seva greu lesió de genoll. Lluny del fet que se li hagi fet gran la responsabilitat de líder al vestidor del Barça, la va assumir amb ganes i va demostrar un any més el seu caràcter i entrega.

Els títols, a més del seu talent excepcional, han fet de l’elecció de la UEFA una simple conseqüència a tot el que ha collit. Aitana Bonmatí és la millor jugadora d’Europa i el trofeu ja té gravat el seu nom.