El llarg viatge de Johannesburg a Sydney: D’Iniesta a Aitana Bonmatí
3
Es llegeix en minuts
Marcos López
Marcos López

Periodista

ver +

De Johannesburg a Sydney. Un llarg viatge d’11.034 quilòmetres, que dura amb avió 14 hores i 14 minuts. Un llarg viatge que, en realitat, ha necessitat fins a 13 anys per ser completat per les dues Espanyes. La pionera, aquell irrepetible grup conduït amb saviesa i pulcritud per un entrenador antic però ple de modernitat com Vicente del Bosque, que va cosir la primera estrella en un país ple de fúria i frustracions, aprofitant la valuosa llavor plantada per Luis Aragonés.

Va ser ell, atlètic de cor i ànima, que va cosir la pilota als peus d’uns diminuts jugadors, encapçalats per Xavi, Iniesta, Silva i companyia, per obrir una ruta que ara han transitat als Antípodes jugadores com Aitana, Alexia, Salma, Laia, Olga, Cata… Units els dos equips per un fil comú: el millor Barça de la història.

El de Guardiola (2009), pròleg de l’Espanya mai vista, capaç d’arribar al paradís al Soccer City de Johannesburg amb l’etern gol d’Iniesta. Jonatan Giráldez (2023), amo de la Champions, capaç com ha sigut el club blaugrana, impulsor de la veritable revolució femenina, d’acabar amb l’hegemonia francesa (en té fins a vuit l’Olympique de Lió) i alemanya (el Frankfurt en té quatre).

Un país, dues Espanyes

Hi ha un país. I dues Espanyes. Tot i que, en realitat, és la mateixa, construïdes totes dues des del culte gairebé fanàtic a la pilota. Hi havia set jugadors del Barça en aquell grup que va manejar amb destresa Del Bosque. Set de 23. O sigui, el 30%.

Però el seu llegat més gran no era la quantitat sinó la qualitat i l’impacte en l’estil, nets tots ells de la idea cruyffista, que va acabar amb l’anacrònic i desfasat concepte de la ‘fúria espanyola’ datat a meitat del segle XX quan Zarra marcava al vell Maracaná.

Amb Luis es va desencadenar el ‘Big Bang’, la gran explosió que va canviar el futbol d’aquest país per sempre després de la conquesta de l’Eurocopa. Amb Vicente, es va arribar a l’Everest (Mundial i Eurocopa) en una seqüència de quatre anys perfectes. Una selecció construïda des de la derrota inicial (0-1 contra Suïssa), que anticipava el caos. Però va arribar l’èxtasi. Fins i tot en això s’assemblen les dues Espanyes.

El fil familiar amb el ‘Dream Team’

A Jorge Vilda, unit familiarment amb el ‘Dream Team’ (el seu pare Ángel va ser el preparador físic de Cruyff en la construcció del Barça que va canviar la seva història i la del futbol espanyol) li va passar el mateix en aquest Mundial. Una derrota, que a més va ser dolorosa i cruel, davant el Japó (4-0), els va deixar tots sense coartada. El seleccionador. I, per descomptat, les jugadores.

«El Barça ha provocat un impacte tremend, un impacte increïble en l’escena del futbol femení. Diria que Aitana és la Iniesta del futbol femení»

Pep Guardiola

Tècnic del Manchester City

N’hi ha nou de 23 en aquesta Espanya que pertanyen al Barça. Gairebé el 40%. I si no existís la rebel·lió prèvia de ‘les 15’ podrien haver sigut molt més. Però el transcendent resulta, un altre cop, l’empremta que deixen en la manera de jugar i com construeixen petites societats, que es fusionen en una obra coral que l’emparenta amb el concepte original de l’Espanya del 2010. I les dues seleccions tenen idèntic pòsit.

Notícies relacionades

«El Barça ha provocat un impacte tremend, un impacte increïble en l’escena del futbol femení», va confessar Pep Guardiola, que va sublimar la idea inicial de Cruyff. I fins i tot ell, més transgressor i fanàtic en les seves conviccions del que va ser el mateix Johan, enarborant una revolució futbolística sense fi, no pot evitar emocionar-se quan les veu jugar.

«Aitana és una futbolista de la qual estic completament enamorat de la manera en què juga. Diria que és com la Iniesta del futbol femení», va sentenciar Guardiola. I Andrés, que acaba d’arribar a la ciutat dels Emirats de Ras al-Khaimanh, somreia al llegir al seu antic entrenador. Somriu Espanya perquè va trobar la clau del tresor en Johannesburg aquella freda nit de juliol i ho va repetir també en una altra freda nit de Sydney, amb 11 graus. El tresor era a la pilota. Així es van cosir les dues estrelles de campiones i campions del món.