Crònica de la tarda en què Rubiales es va rendir

A mitja tarda del dijous 24 d’agost, Luis Rubiales va reunir el seu equip de confiança al seu despatx i els va confirmar la notícia: «Demà dimiteixo. No té sentit continuar amb això. No tenim sortida». La pressió del Govern, després de les declaracions de Pedro Sánchez, Miquel Iceta, Félix Bolaños i Víctor Francos, van arraconar el president de la Federació Espanyola de Futbol i van esquitxar els assembleistes. I aquesta via d’aigua és la que ha enfonsat el barco d’un Rubiales que va convocar l’assemblea extraordinària per blindar-se i sortir a coll amb el suport unànime dels seus lleials assembleistes. Però a mesura que passaven les hores i hi contactaven, es confirmava que no només no aconseguiria aquest suport unànime. Ni tan sols seria capaç de tirar-la endavant, per fer-ho necessitava 70 vots dels 140 de l’assemblea. 

Després que el Getafe obrís el foc amic dels clubs contra ell, s’hi afegia la Reial Societat amb un Aperribay que apuntava: «Els fets van ser gravíssims igual com la imatge del màxim responsable del futbol espanyol a la Federació». Després dels donostiarres va començar el degoteig: Athletic, Alabès, Betis... I un Cadis que carregava amb especial virulència: «Aquest club ni ha cregut, ni creu, ni creurà en la gestió de Luis Rubiales. No anirem a l’assemblea, però aquesta decisió no és motivada per les seves últimes actuacions, tot i que ara sigui trista protagonista per actes inqualificables i pel que el nostre futbol està assenyalat a escala mundial. No hi anem per moltes altres en les quals no hi ha estat a l’altura del que aquest esport mereix, des de les categories més modestes fins a les professionals, tant en l’àmbit femení com masculí i amb els àrbitres».

El cop de gràcia d’Iceta i l’expedient de la FIFA

Els ànims flaquejaven a la tercera planta de la Ciutat del Futbol, especialment després de conèixer-se que la FIFA obria expedient a Rubiales per violar l’article 13.1 i 13.2 del reglament, referent a «violar les regles bàsiques de conducta digna, o insultar una persona física o jurídica de qualsevol manera, especialment utilitzant gestos, senyals o llenguatge ofensiu». Els gestos obscens del de Motril a la llotja de Sydney posant-se la mà a l’entrecuix en presència de la reina Letícia i de Gianni Infantino, president de la FIFA, no van passar per alt.

Tampoc van agradar a un Aleksandr Ceferin que no va ser present i que va veure com l’andalús, vicepresident de la UEFA, era el càrrec més alt de la institució europea a la final del Mundial femení. La UEFA advertia que estava estudiant el cas i no descartava expulsar-lo del Comitè Executiu en cas de ser inhabilitat. 

Precisament a aquella hora, mentre es coneixia la decisió de la FIFA i de la UEFA, el ministre de Cultura i Esports, Miquel Iceta, donava el cop de gràcia a Rubiales al confirmar que «la setmana vinent el CSE elevarà al TAE les denúncies». Això significava que passés el que passés a l’assemblea, i fos el que fos el resultat de la investigació interna del departament d’Integritat de la Federació, el Govern l’inhabilitaria enviant-lo a uns llimbs en els quals perdria tot el seu poder al comandament de la RFEF, per després seguir un tortuós procés que acabaria amb la dimissió. 

Les denúncies elevades al TAE i el comunicat de Futpro

La decisió de Jenni Hermoso, de posar en mans del sindicat Futpro la gestió de les diferents mesures a prendre, també pesava molt en un Rubiales que s’anava desinflant a mesura que acumulava revessos. Malgrat això, Rubiales no es va plantejar la dimissió en cap moment fins que va començar a adonar-se que no tiraria endavant l’assemblea de divendres. 

Dimecres ja va ser un dia complicat per al president, bunqueritzat al despatx i penjat al telèfon el dia del seu 46è aniversari mirant d’apagar focs en lloc d’estar disfrutant del dia. Però aquest dijous ha suposat un bany de realitat amb dos cops decisius que han acabat minant la seva resistència i la credibilitat davant els assembleistes:

La decisió de la FIFA i la confirmació d’Iceta d’elevar al TAE les quatre denúncies que hi ha contra Rubiales. L’última formulada per la Lliga Professional de Futbol Femení, que s’afegia a les que ja havien posat Miguel Ángel Galán, president del Centre Nacional de Formació d’Entrenadors de futbol (Cenafe); de Sumar; i la de Xavier Estrada Fernández, exàrbitre de la Reial Federació Espanyola de Futbol.

Cinc anys d’escàndols i gestió esportiva notable

Notícies relacionades

Una Vuelta femenina per a Demi Vollering

Un Espanyol abonat a l’empat no en té prou amb Braithwaite

Aquest divendres Rubiales escenificarà l’adeu en una Ciutat del Futbol que estarà plena de mitjans de comunicació acreditats per informar de la marxa del president de la Federació. Al final de la tarda el departament de premsa de la Federació informava que «davant l’elevadíssima assistència de mitjans de comunicació acreditats per a l’assemblea a Las Rozas, s’habilitarà per qüestions d’espai la sala Villalonga i les aules annexes així com la cafeteria annexa al gimnàs per a la feina dels mitjans».

Rubiales va calcular malament i va convocar una assemblea que acabarà sent la seva tomba. Acaben així cinc anys d’escàndols, insolències, obscurantisme i arrogància en una gestió esportiva notable (conquesta de la Nations League i el Mundial femení), però a qui les formes han perdut. Rubiales se’n va i està bé que ho faci. I que ho faci «per les seves filles», com li va suplicar a Jenni Hermoso perquè aparegués en el vídeo de disculpes que ningú es va creure.