Agraïment, honor i pau: Zecira Musovic, la portera que va haver de fugir de la guerra

Ser acollida. Sentir-se part d’alguna cosa. Comprometre’s amb un país, amb la terra que et va acollir després de fugir de la guerra. El futbol, de vegades, és vàlvula d’escapament i recés de pau, és un lloc segur per a aquells que necessiten empara. La pilota i les botes, i els guants més endavant, van captivar Zecira Musovic (Falun, Suècia, 1996) des que era petita. La gespa i els entrenaments eren el lloc on era una més, on no hi havia mirades de reüll furtives que la jutgessin. Ella és sueca, però els seus pares i els seus germans van haver d’abandonar Prijepolje, un petit poble serbi d’uns 11.000 habitants abans que ella naixés per fugir de la guerra de Bòsnia. Van arribar a Suècia, la seva nova casa, com molts altres que van buscar refugi. Zecira va créixer enganxada a una pilota. Ella volia marcar molts gols, fins que es va enfundar uns guants i es va posar sota pals. Ara, tot i que ella encara no s’ho creu, és l’estrella de Suècia, la seva salvadora, que ha regalat a la nació que la va acollir un lloc en les semifinals del Mundial.

«Ells són els meus models a seguir més importants només per això», confessa la portera del conjunt suec sobre la valentia dels seus pares. La guerra dels Balcans els va obligar a deixar la seguretat i tot el que havien construït al seu país per donar a la seva família una nova seguretat a Suècia. Va créixer en la confluència de dues cultures i no sempre ha sigut fàcil. «Hi ha hagut alguns xocs culturals, he hagut de lluitar contra prejudicis i gent que m’ha dit que no hauria de jugar a futbol. Sempre he tingut la cultura sueca darrere, que ens diu que somiem en gran i que ens permet fer el que vulguem al màxim», reconeix Musovic, que amb una barreja d’agraïment, honor i privilegi defensa sota pals els colors del país que s’ha fet seu.

La portera suplent del Chelsea no sabia quin seria el seu paper en el Mundial quan va rebre la trucada de Peter Gerhardsson, el tècnic de la selecció sueca. El seu creixement en els últims anys ha sigut meteòric, però fins a la cita mundialista no ha explotat a escala mediàtica. Des de l’inici del torneig ha sigut la portera titular i, després d’una actuació magistral i determinant en el partit contra els Estats Units en vuitens de final s’ha erigit com la figura de Suècia. Molt va tenir a veure la portera en l’eliminació històrica del conjunt nord-americà: va batre el rècord mundialista de més parades durant un partit (11). Les va fer de tots els colors, convertint-se en un mur infranquejable.

Notícies relacionades

Jaël Bestué: "Ja no soc un projecte d’atleta, ara toca recollir els fruits del meu treball"

La Vuelta queda al caire de l’abisme

Després de fer història, a la primera persona que va trucar va ser a la seva mare. «Per dir-li que ho havíem aconseguit», reconeix. Quan va parlar amb ella, va ser quan se’n va adonar realment del que acabava de passar. Contra Espanya espera tornar a fer la mateixa trucada, per celebrar amb la seva mare el pas a la final.

Musovic és una enamorada de la pilota. Des de petita la cuida amb mim. Li ha donat molt i ella vol tornar a la societat tot el suport rebut. Per això, de les primeres coses que va fer a l’iniciar la seva carrera va ser crear Next Generation Dreamers. «És un projecte que té per objectiu inspirar la pròxima generació perquè les noies joves somiïn, sense importar el seu origen o aspecte, i puguin perseguir els seus somnis». L’objectiu d’ajudar a complir els somnis de nenes que, com ella, van voler ser tot i van haver de superar molts obstacles, murmuris i normes per aconseguir-ho.