Jaël Bestué: "Ja no soc un projecte d’atleta, ara toca recollir els fruits del meu treball"

Estudia Medicina.

Ja vaig a cinquè i veig la llum al final del túnel. La carrera m’està agradant molt. Ara estic fent tres o quatre assignatures de cinquè i ja en tinc algunes d’aprovades. Aquest any espero acabar quart complet, que me’n falta una, i ja me’n quedarien molt poques de cinquè. Depèn de com vagi tot, la meva idea per a l’any que ve seria fer el que em quedi de cinquè i començar sisè. Després, el MIR no és el meu projecte per ara. Crec que ja ha passat el pitjor (somriu amb cara d’alleujament).

¿És important tenir altres coses per desdramatitzar una mica l’atletisme?

Sí, és clar. Per a la teva salut mental està superbé poder fer altres coses que t’agraden i poder desconnectar una mica de l’atletisme. Ara a l’estiu, que només entreno, necessito buscar altres coses. No ho sé, vida social, hobbies que m’agraden i fer altres coses, perquè això és molt absorbent i cal saber disfrutar fora després de tota l’exigència de la pista.

¿I no es cansa mai?

Em canso moltes vegades. Sobretot quan estic més desmotivada, em costa molt més venir a entrenar i no en tinc ganes. No obstant, els anys que realment van bé com l’actual, estic motivada, ben acompanyada i és com... D’acord, sí, estic cansada, però cansada amb ganes.

En compleix 25 tot just acabar el Mundial. Ja no és una promesa...

Ja no soc un projecte d’atleta. El projecte ja ha acabat i ja soc una atleta. Òbviament he après moltes coses i encara em queda, perquè sempre estem en constant aprenentatge. Ja soc una atleta molt més formada i ara toca anar recollint els fruits del meu treball en tots els sentits, també com a persona i com a estudiant.

¿Com explica que baixés la seva marca 35 centèsimes en 200 fins a 22.19?

Va per ratxes. El treball el fem cada any i sempre dono el màxim en els entrenaments, però de vegades no surt. I tot i que no ho demostris a la pista, tot això ho tens a les cames per al següent any. No és que no treballés l’any passat. Vaig entrenar el doble i no em va sortir. Aquest any he entrenat tranquil·la i ha sortit el treball de molts anys, no només de l’actual.

¿En què ha canviat tot després d’aquesta sensacional marca?

A veure, en res. Jo continuo fent el mateix, em continuo entrenant i continuo sent la mateixa. Estic supercontenta i molt satisfeta, perquè he demostrat el que puc fer i sé que puc repetir-ho. No sé quan, però ho tinc a les cames i Vallehermoso va ser l’empenta que necessitava per fer aquesta marca. La meva marca de 22.54 la tenia des del 2023 i l’any passat no la vaig millorar. Estar a aquest nivell m’anima molt a seguir i a confiar en el procés.

¿Com va assimilar que no li sortissin les coses la temporada passada?

A veure, quan t’esperes alguna cosa més com l’any passat, és molt frustrant mentalment. Si no hagués hagut de fer una mínima, potser hauria estat contenta amb 22.60, però si has de fer una de mínima per anar a una cita tan important com uns Jocs, aquí comença la frustració més gran. I 22.60 és una marcassa. Firmava continuar fent-la molts anys més.

¿És conscient del que suposa haver corregut en 22.19?

És que no entrava en els meus plans. Normalment ens marquem objectius mentals, però el 22.19 no estava en els meus plans ni d’aquest any ni potser en tota la meva carrera (riu). És que ni m’ho havia plantejat.

No serà fàcil repetir-ho.

Bé, tant de bo pugui fer-ho. El que sé és que estic treballant molt per a això, però tampoc és una cosa que m’obsessioni. La meva veritable obsessió és fer-ho el millor possible cada vegada que surti a la pista i ja.

¿Les semifinals del Mundial són una obligació o un objectiu?

D’obligació res, però òbviament és un objectiu. Quan et plantes en una eliminatòria, l’objectiu és fer-ho al cent per cent i passar a semifinals. Vaig amb molta confiança i ho veig factible. I després, si aconsegueixo estar a les semifinals, doncs l’objectiu serà passar a la final. No ho sé, tampoc és que em marqui tantes exigències. Em són bastant iguals les que posi la gent.

Em refereixo a les seves...

Doncs això, les que t’estic dient. Anar carrera a carrera, perquè si vols abastar molt, de vegades és un problema mentalment. Ja és difícil estar en un Mundial. Llavors, vull fer-ho bé en les eliminatòries, que és el que tinc segur, i a veure què surt.

La millor prova del que suposa competir sense pressió va ser la cinquena plaça del 4x100 a Eugene’22...

El relleu ha demostrat que de vegades el que sembla impossible és possible. Estem en un supermoment, perquè ens hem adonat del que podem arribar a fer. Fins i tot jo me n’estic adonant en àmbit individual, el mateix que Paula (Sevilla). No ho sé, crec que les quatre estem molt bé i és això. No tenim una pressió extra. Al revés, la gent està disfrutant amb nosaltres i ho està valorant. I crec que allà és quan ens arriba l’energia positiva.

¿Es pot disfrutar en un relleu amb tanta tensió, amb tres entregues?

I soc la segona rellevista. Quan sona el tret, òbviament estic molt ficada. Sempre que em diuen que disfruti molt dic, bé, faré la meva feina i...

Ja disfrutarà quan hagi entregat el testimoni a Paula, ¿no?

(Riu). Sí, sí. El primer és fer la meva tasca, recollir el testimoni i entregar-lo bé. I si ha funcionat, ja disfrutaré en les dues últimes postes. El veritable gaudi és sortir a la pista amb les teves companyes, agafades de la mà, escalfar amb elles... Saps que, passi el que passi, estem juntes. Jo això ho disfruto molt.

Notícies relacionades

La Vuelta queda al caire de l’abisme

"El Barça ha de tenir la mateixa excel·lència als despatxos"

¿Té una sensació de protecció que troba a faltar al córrer sola?

Sí, totalment. És exactament això.