Alexia Putellas: líder des del silenci i amb ganes de més

Quan Alexia Putellas es va trencar el lligament encreuat anterior del genoll, el 5 de juliol de l’any passat, es va aturar el món. Per a tothom. Però, sobretot, per a ella. Va ser el segon pitjor dia de la seva vida. «Des que tinc ús de raó, mai he estat més de cinc dies sense tocar una pilota, entrenar o competir», confessava en el seu primer comunicat després de saber-se la gravetat de la seva lesió. I va començar llavors un llarg i dur camí per recuperar-se, que encara no s’ha acabat.

«¿Recordes que et vaig dir que si no tornava estaria en pau amb mi mateixa? Ni de conya». Amb aquesta frase de la migcampista a Adrián Martínez, el seu fisioterapeuta de confiança, s’acabava el seu documental, ‘Alexia: Labor Omnia Vincit’. Va tornar. Per aixecar la Lliga, la Champions i anar al Mundial. Però necessita temps.

Un llarg procés

Perquè va tornar un parell o tres de mesos abans del que ho han fet les seves companyes d’equip Bruna Vilamala, Jana Fernàndez i Cata Coll, que van patir la mateixa lesió, uns mesos abans que ella. Es trobava bé, preparada per jugar. Però necessitava incorporar-se de forma progressiva, per recuperar sensacions i tornar a sentir-se futbolista. 

Ningú torna d’una lesió així dominant i amb plena confiança. Ho saben Ada Hegerberg, Megan Rapinoe i tantes altres futbolistes que van haver de passar pel mateix. Es va parar tot per Alexia quan millor estava, en la cúspide de la seva carrera i quan semblava que només podia anar cap amunt. Va haver de tornar a aprendre a caminar, a córrer i a xutar. Va estar set mesos sense tocar pilota i vuit sense entrenar com la resta de l’equip. I durant tot aquest temps ha continuat estant en el focus de mitjans, patrocinadors, club i competicions com la doble Pilota d’Or que és i malgrat que mai li ha agradat ser el centre d’atenció.

Lluny dels focus

Aquest Mundial n’és un exemple. És una de les imatges del torneig i, no obstant, encara no ha fet ni una declaració, ni entrevistes, ni en rodes de premsa, ni en l’atenció als mitjans postpartit. ¿Per què? Alexia és conscient de la realitat que està vivint 13 mesos després de la lesió i sembla estar adoptant un perfil més baix, més humil i comprensible amb la ‘nova’ situació que viu ara. Ha decidit respectar els rols que hi ha avui en la selecció i intentar ajudar quan se la necessita.

Per al vestidor continua sent una líder, tot i que en silenci de cara a l’exterior. «Totes l’adoren i l’admiren», diuen d’ella, «sempre té bones paraules i consells quan ho necessites». «Surt d’una lesió que costa molt, és la pitjor que pot tenir una futbolista. El talent no es perd i menys el d’una de les millors jugadores del món», apuntava Jenni Hermoso fa uns dies. I afegia Irene Paredes: «Estem acostumades al nivell de Pilota d’Or, però acaba de tornar, s’ha de tenir paciència i deixar-la fer».

A poc a poc

Temps. És només qüestió de temps. Per anar ajustant i recuperant automatismes amb les seves companyes. Per entendre com pot aportar a l’equip sense anar amb la sisena marxa que encara no té. Per tornar a tenir pes al camp. 

I tot això mentre aprèn a exercir un rol més complementari, sense ser tan transcendent en tot el que l’envolta, un paper que ha vingut desenvolupant des de fa anys i fins al mateix dia que es va lesionar. Té la sort de tenir grans companyes que formen un gran equip, tant al club com en la selecció, i que no nota la pressió de tornar i fer-ho tot sola.

I amb ganes de més

Notícies relacionades

¡Espanya, a semifinals del Mundial!

Marc Márquez s’exhibeix i guanya el seu sisè esprint consecutiu

A poc a poc però amb ganes de més. Ganes de tornar a assumir pes dins l’equip i al camp. De tornar a jugar minuts importants en rondes decisives, una cosa a què, fins fa res, estava acostumada. I sembla que aquest moment s’acosta. Es troba bé, recuperada i preparada. 

Ho va demostrar contra els Països Baixos. Només amb la seva presència al camp l’equip va recuperar l’ordre i el control després d’uns minuts més soferts després del gol de Van der Gragt. Va donar indicacions, va repartir un parell de passades filtrades que només ella sap fer i va buscar solucions diferents i amb criteri. Es va atrevir. Era just el que faltava.