¡Espanya, a semifinals del Mundial!

a

No toquis el que funciona, que diuen. I Jorge Vilda va fer honor a la dita. Es va presentar a quarts amb deu de les onze futbolistes que van sortir d’inici contra Suïssa, a vuitens. Un sol canvi: Mariona entrava per Salma, per reforçar l’interior amb una centrecampista més en cas de necessitat. 

Era el partit més important de la història de la selecció espanyola i l’ambient no va ser menys, tot i que amb moltes més samarretes i bufandes ‘oranje’ que vermelles, ja que hi ha una gran comunitat neerlandesa als Antípodes.

Domini total

Els primers minuts van ser per als Països Baixos. Pressió alta, Espanya jugava en camp propi i perdia en els duels individuals. Amb paciència, sense perdre el control i buscant jugar des de l’ordre i la calma creant i trobant espais, ‘la Roja’ es va anar trobant a poc a poc i va passar a dominar el partit. 

Esther va tenir el primer a les botes, que es va quedar sola davant Van Domselaar després d’una brillant jugada iniciada per Mariona i completada per Jenni Hermoso, de nou interior esquerrana. Al tir li va faltar potència i punteria. La més clara va arribar abans del minut vint, per a Alba Redondo, però la mala fortuna va estavellar l’esfèric dos vegades contra la fusta.

Onze ocasions i un gol anul·lat a Esther

Era qüestió de temps que entrés la pilota, les ‘oranje’ només havien vorejat el gol en una ocasió després d’un centre enverinat de Brugts que no va arribar a rematar Martens, i va acabar entrant-hi. Centre de Mariona, passada elevada d’Alba i Esther la va empènyer a dins. L’eufòria va durar poc. El va anul·lar Frappart, ajudada per la tecnologia, per fora de joc de la ‘9’.

Havia aconseguit el més difícil Espanya, que era sotmetre la vigent subcampiona del Món i tenir via lliure per jugar al seu aire. Tota la línia defensiva i Cata Coll es mostraven molt segures i el partit se’n va anar al descans sense cap tir a porteria de les neerlandeses i amb un de llunyà d’Ona Batlle, que estava sent el millor, que va sortir fregant el travesser.

La justícia del VAR

Després de la represa no hi va haver canvis visibles en el joc de cap dels dos equips. Països Baixos seguia amb les mateixes cartes i Jonker semblava satisfet amb el que veia al camp. Continuava dominant Espanya i Esther va tornar a vorejar el gol, de nou sense sort. La connexió entre Ona i Mariona per l’esquerra, amb les intervencions de Jenni Hermoso, eren pura màgia.

En un segon va poder canviar tot. Frappart va assenyalar penal per una càrrega (legal) de Paredes sobre Beerensteyn a l’àrea. La col·legiada va corregir després de consultar el VAR i Espanya va recuperar l’alè. La tecnologia va tornar a impartir justícia i va avisar Frappart d’unes mans a l’àrea de Van der Gragt. Penal per a ‘la Roja’. I Mariona, la que sempre hi és, la que sempre apareix i assumeix galons quan l’equip ho necessita, el va transformar per fer esclatar la bogeria a Wellington.

Aquesta vegada sí

Notícies relacionades

Un Barcelona salvatge sepulta el Madrid i obre una nova era

Marc Márquez s’exhibeix i guanya el seu sisè esprint consecutiu

Va durar poc, un altre cop, l’eufòria per a Espanya. Tot just començar l’afegit –dotze minuts– Van der Gragt va enganxar la defensa massa avançada i va superar Cata amb un tir creuat per fer l’empat, cosa que va fer saltar al camp tota la banqueta neerlandesa. I el partit se’n va anar a la pròrroga.

Quan semblava que el duel se l’emportaria Països Baixos, crescut i superior en el temps extra després del gol de l’empat ‘in extremis’, Salma es va quedar sola per la banda. I quan això passa no hi ha ningú que la pugui frenar. L’extrem del Barça s’ho va creure, va controlar, va encarar i va definir a la perfecció per anotar el segon. Un gol que val unes semifinals. Història viva.