Espanya s’ho juga tot davant Suïssa en el Mundial

Tot o res. Un duel a vida o mort. Fer història –aconseguint superar la primera eliminatòria en un gran torneig– o les maletes. Espanya es juga a l’Eden Park d’Auckland (7.00 h, TVE) la seva continuïtat en el Mundial d’Austràlia i Nova Zelanda en un partit en què, com ha demostrat aquesta fase de grups en l’edició més competida de la història, la frase «pot passar de tot» cobra més sentit que mai. Només val la victòria. «Si perdem, ens n’anem a casa i nosaltres només contemplem guanyar», com va dir Athenea fa uns dies, «anem a totes».

Imbatudes

ImbatudesEls dos combinats arriben a la cita amb sensacions semblants, però aures diferents. Suïssa va passar a vuitens com a primera de grup amb una victòria (0-2 davant les Filipines) i dos empats (0-0 contra Noruega i contra Nova Zelanda. Ha anotat només dos gols en aquesta primera fase –un de Ramona Bachmann i un altre de Seraina Piubel–, però no n’ha encaixat ni un. Gràcies, en gran part, a la portera Gaëlle Thalmann, que ja ha anunciat que penjarà els guants una vegada finalitzi la seva participació en el Mundial després d’una llarga carrera, que ha aconseguit, amb grans actuacions, mantenir intacte el forrellat de la seva porteria. La selecció helvètica és una de les tres –també Suècia i Jamaica– que no ha encaixat cap gol.

Compta amb una gran estructura defensiva que, de nou, es presenta com una de les principals amenaces per a Espanya. La ‘Roja’ es va classificar per als vuitens amb més punts que el seu rival en l’encreuament (sis), però segona de grup. Després de les golejades a Costa Rica (3-0) i, sobretot, Zàmbia (5-0), la folgada derrota contra el Japó va caure com una galleda d’aigua freda per a una selecció espanyola que era vista, internacionalment, com una de les grans favorites a emportar-se el títol. 

A les carències en la línia defensiva que van quedar al descobert en el duel contra les nipones, s’hi va afegir la incapacitat i falta d’idees per atacar un bloc baix. Tant el cos tècnic, encapçalat per Jorge Vilda, com les jugadores, que han repetit durant aquests últims dies que s’ha fet molta autocrítica al vestidor i s’ha parlat sobre què ha de millorar l’equip en partits així, saben que Suïssa es presentarà avui amb un plantejament semblant al del Japó, sigui en defensa de quatre o de cinc. 

Equilibris

Compta Inka Grings –que, després de convertir-se el 2019 en la primera dona a entrenar un equip masculí, el SV Straelen alemany, s’ha estrenat aquest curs a la banqueta de la selecció absoluta de Suïssa– amb futbolistes diferencials en totes les línies. Sota pals, una Thalmann que apunta estar entre les millors porteres del torneig. Noelle Maritz, de l’Arsenal, el pilar de la defensa i una Julia Stierli, del Zürich, que és una amenaça en el joc aeri. L’‘àncora’ Lia Wälti, també de l’Arsenal, capitana i directora d’orquestra des de la posició de pivot. I, a dalt, Ramona Bachmann (PSG) i Ana-Maria Crnogorcevic (FC Barcelona), que és la màxima golejadora històrica de la selecció i que pot jugar pràcticament en qualsevol altra posició.

La clau

Notícies relacionades

Una Vuelta femenina per a Demi Vollering

Un Espanyol abonat a l’empat no en té prou amb Braithwaite

Les opcions d’Espanya per guanyar Suïssa i continuar somiant en el Mundial passen per la pissarra. Escollir un elenc format per les millors futbolistes –disponibles, perquè Ivana continua a la infermeria per una microruptura al soli– per atacar un bloc baix i potenciar la vigilància en les contres.

Vilda no sol fer revolucions en els seus onzes, però sí que hi podria haver algun canvi i podríem veure debutar Laia Codina o Maria Pérez com a centrals, en lloc de Rocío Gálvez, i veure de nou Athenea sortir d’inici, en qualsevol de les dues bandes. Toca canviar el que no va funcionar, perquè, aquesta vegada, no s’hi val fallar.