El Barça: o són uns genis o estan ficats en el fang

La frase pronunciada per Gerard Piqué –que una altra cosa no serà però de tonto no en té ni un pèl, tot i que alguna castanya tipus Copa Davis s’ha clavat (al marge del seu espectacular divorci)– és lapidària. Brutal. Molt seriosa. Actual. Massa certa com perquè la situació del Barça no et faci por.

Jo defenso la(les) tesi(s), després de parlar amb molta gent que sap de l’assumpte (jo no tinc ni idea de números, ‘fair plays’ i altres mentides), que o ens estan prenent el pèl, s’estan fent els herois, tots, des de Joan Laporta a Eduard Romeu, Rafa Yuste, Mateu Alemany i Enric Masip, i, de sobte, divendres, apareixeran les saques de milions i inscriuran a tothom i tots de genolls adorant l’«equip mèdic habitual».

O això o, com m’expliquen els que en saben, insisteixo, que poden viure enganyats com jo, estan ficats en el fang, a les portes de l’infern, en el caos, en el descontrol. «Aquesta gent», em diu un, «només poden aclarir-se entre ells, per això fan negocis entre ells, com aquesta última palanca, que és un secret entre ells que ningú entén. I, és clar, quan s’asseuen amb professionals d’un fons de veritat o amb uns alemanys que saben d’això o de tot, els veuen les costures i s’espanten».

Els comptes clars

«Vegem», diu algú que es va passar anys, anys, dins del club. «Ingressem menys, ens venem bona part dels ingressos del futur, no baixa la massa de fitxes ni de broma, comprem futbolistes a preu fet tot i que no puguem inscriure’ls i no només no baixa la massa salarial del personal de la casa sinó que l’augmentem amb més familiars i amics. No s’ha de ser Einstein ni tan sols enginyer de física quàntica per saber que això no pot acabar bé».

I m’acaba dient: «Jo estic convençut, per exemple, que els que van firmar el finançament de l’Espai Barça no s’han llegit els 500 folis de documentació per a l’emissió de bons, per això diuen que tot està controlat i, quan deixin de pagar, ens quedem sense el club, ja veuran».

Jo només sé que el panorama, a una setmana justa de començar LaLiga, és esperpèntic. Com a mínim, incert. És més, cada vegada hi ha menys jugadors inscrits, ja que se’n van dos que figuraven en aquesta llista. Els que fitxen, ho fan amb aquesta clàusula salvadora, que els torna al mercat si no els inscriuen. No només entren, tampoc surten i Xavi Hernández continua demanant més fitxatges. Ara, Bernardo Silva. Bé, ara no; de nou, ja que la situació del Barça amb Bernardo Silva ja sembla el culebró anual de Kylian Mbappé amb el Reial Madrid.

Diuen que no hi ha diners. Acomiaden futbolistes, basquetbolistes, jugadors d’handbol i a cap d’ells els agraeixen els serveis prestats, ni tan sols a la web oficial. Com assenyala l’emprenedor Piqué, no només se n’han anat Busquets, Alba i ell. És que també han desaparegut els grans sous de Griezmann i Coutinho. Per desaparèixer, ha desaparegut fins i tot Leo Messi. «I això continua igual», que diria l’exmarit de Shakira. I Laporta&Cia ja fa més de dos anys que hi són. Insisteixo, o estan ficats en el fang o són uns putos mags.

El pacte final

Notícies relacionades

El Palma Futsal tritura al Barça (1-5) en la final de la Champions

Norris desarma Verstappen i obté la seva primera victòria en la F1

No hi ha diners, però el xàrter de la gira dels Estats Units es va enlairar ple de directius, executius, empleats, familiars i amics. Això sí, tots, tots, es van pagar el desplaçament. Potser es van pagar el viatge amb la mateixa estratègia que va fer servir aquell vicepresident per pagar les seves ampolles de Vega Sicilia, a 350 euros cada una, quan va visitar l’equip en la concentració estiuenca d’Alemanya. Les va pagar i, després, va passar la factura al club i Ferran Reverter, efímer CEO, li va dir que el club no pagava els capricis i que tornés els diners a la caixa culer. Un CEO, potser, massa meticulós. Per això se’n va anar, va fugir.

Encara he consultat un tercer veterà en aquests combats, és a dir, en l’entorn blaugrana, i em va dir que ell no descarta que, si es produeix l’ensurt, els salvarà l’amistat, malgrat les seves diferents ideologies, que existeix entre Javier Tebas, president de LaLiga, i Jaume Roures, íntim i valedor de Laporta, president d’un club d’amics i familiars. Tebas i Roures sabran com salvar, no ja les inscripcions dels futbolistes, sinó fins i tot el pla de viabilitat. Diu.