Pablo Urdangarin: «No m’agrada que la gent em compari amb el meu pare»

Pablo Urdangarin (Barcelona, 2000), que ha complert la seva etapa de formació al Barça i ha firmat amb el Fraikin Granollers per a la temporada vinent, assegura en una entrevista amb Efe que nota que té «el cap per arribar» on vulgui arribar.

A més, indica que com a jugador d’handbol ha «après molt» del seu pare (Iñaki Urdangarin) i recalca que no va començar a jugar per influència paterna.

Preguntat per com porta en l’àmbit personal la situació de sentir-se contínuament observat des de fora de l’entorn de l’esport, el jugador d’handbol admet que no té aquesta percepció.

El seu pare, referent

«Jo no la noto gaire, intento anar a la meva», diu, i torna a prendre com a referència el seu pare i l’handbol: «Sé que la gent em compararà amb que bo que era el meu pare, però jo prefereixo pensar en mi, millorar com a jugador i veure fins on puc arribar. No m’agrada que la gent m’hi compari, però entenc que ho faci».

I és que ell ha crescut amb l’handbol, un esport amb què ha disfrutat de petit, tant a l’escola com al club, i sempre ha estat present en la seva vida. «Estic intentant dedicar-me al que m’agrada», resumeix.

Pablo Urdangarin va anar a la seva trobada amb Efe, a la Ciutat Esportiva Joan Gamper, amb un polo corporatiu del Barça, bermudes i unes vambes clàssiques d’handbol, les Adidas Samba grises.

Viatge a Alemanya

I va recordar que va començar a jugar a l’handbol ja «de molt petit», al Liceu francès, tot i que va haver de deixar-ho temporalment quan la seva família es va traslladar als Estats Units, ja que allà no hi havia possibilitat de continuar practicant-lo.

El fill d’Iñaki Urdangarin i la infanta Cristina va viure a Barcelona els seus primers nou anys de vida (2000-2009), després a Washington (2009-2012) i posteriorment a Ginebra, on es va instal·lar la seva família, abans de tornar a la capital catalana.

«Quan vaig tornar a Europa, vaig poder continuar jugant. Després vaig ser a Alemanya (Hannover) i allà és quan vaig notar que era el que volia fer i m’ho vaig prendre més seriosament», indica.

«Voler ser el millor»

Pablo Urdangarin no té records del seu pare com a jugador: «Ell es va retirar abans que jo naixés, jo soc del 2000 i ell es va retirar aquell estiu, quan la meva mare estava embarassada de mi. No l’he vist jugar, però el que em diuen és que era molt bo».

Preguntat sobre si el seu pare li ha donat molt «la murga» amb l’handbol, el nou jugador del Granollers somriu: «Sí, sí. Em va ensenyar partits i jo pel meu compte també els he anat buscant i van apareixent, se’m fa una mica estrany veure’l jugar, però m’encanta».

Pablo Urdangarin assegura que del seu pare ha après molt, no només com a jugador, sinó també la mentalitat que tenia per jugar, «de voler ser el millor, de continuar treballant cada dia i, per exemple, de com gestionar tornar a jugar després d’una lesió, que és una cosa molt difícil».

Tornar al Barça

En l’àmbit educatiu, estudia ‘Sport Management’, «una mena d’administració d’empreses, però relacionat amb l’esport» i el seu objectiu és acabar la carrera universitària i després continuar disfrutant de l’handbol fins que pugui. «No tinc gaires plans encara», reconeix.

Però quan se li pregunta si tornar al Barça podria ser part d’aquest pla, a Pablo Urdangarin se li il·luminen els ulls i admet que es tracta «del millor club del món», i que al final «qualsevol jugador vol tornar al Barça o jugar al Barça en qualsevol moment de la seva carrera».

«Jo he tingut la sort de jugar-hi i, qui sap, potser en algun moment de la meva vida tindré l’oportunitat de tornar. Però ara ve un capítol molt important de la meva vida, que és començar amb el Granollers, i tinc moltes ganes de donar-ho tot», explica.

El Granollers, per progressar

Es va plantejar el canvi quan el seu contracte amb el Barça es va acabar. «És quan et planeges moltes coses, tens dubtes i no saps què passarà l’any que ve. Parles amb els entrenadors, veus les opcions que tens al club i en funció del que et transmetin comences a buscar coses», insisteix.

I és que Pablo Urdangarin és conscient que en la seva posició, la d’extrem dret, al Barça tenia per davant dos dels millors jugadors del món, Aleix Gómez i Blaz Janc, de qui reconeix que ha après molt.

La seva idea és jugar, ara que és jove, i «millorar tot el que pugui». Creu que a Granollers li anirà «molt bé», i lloa la figura del seu entrenador, Antonio Rama, que qualifica com «un tècnic increïble» i que ha firmat amb el conjunt català «un any brutal».

«Tinc moltes ganes de començar ja, d’entrenar ja i de millorar tant com pugui. Després el futur ja dirà, jo crec que no s’ha de parlar del futur, sinó del present i de disfrutar», afegeix.

Elogis per a Iker Romero

Recorda que ha tingut l’oportunitat de viure a diferents llocs del món i que això l’ha ajudat a no tenir por de moure’s per d’altres països per jugar.

«Tinc la sort que l’any que ve em quedaré a Barcelona, a prop de la meva gent, i estaré més a gust, però no descarto (en el futur) anar-me’n fora, ja ho veurem», afegeix.

Preguntat sobre l’entrenador que més l’ha marcat en la seva curta carrera, Pablo Urdangarin parla d’Iker Romero, exjugador del Barça i que el va dirigir en el planter del Hannover, el 2018.

«Va ser el primer entrenador seriós que vaig tenir i em va ajudar molt a millorar com a jugador i com a persona. Mentalment també em va ajudar molt a com jugar fora d’Espanya, en un país nou on no parlava bé l’idioma. Va ser un any que em va ajudar molt a madurar i també a millorar com a jugador», insisteix.

«Bon finalitzador»

Com a jugador es defineix com a «ràpid i gran» (fa 1,94 m) i diu que és «un bon finalitzador», però insisteix que li queden «moltes coses per afinar», sobretot en defensa i en els petits detalls.

El seu jugador ideal tindria el canell d’Aleix Gómez i el físic de Dika (Mem) o de qualsevol lateral potent. «A banda d’això, ja tinc coses que estic content de tenir-les i tinc el cap per arribar on vull arribar», va afirmar.

Assegura que al Barça ha crescut molt com a persona. «Aquí he conegut molta gent que m’ha ajudat amb la meva situació, per la qual cosa estic molt agraït i els tindré a prop tota la vida. A La Masia t’ensenyen molts valors, no només del club, sinó de la vida en general, crec que els he pogut aprofitar bastant i m’han ajudat molt a ser qui soc avui dia», va insistir.

«Guardo la meva privacitat»

Fora de la pista, Pablo Urdangarin admet que no és gaire actiu a les xarxes socials. «Guardo la meva privacitat, tant com puc, prefereixo guardar la meva vida privada per mi mateix. Segueixo la gent que m’interessa, els meus amics, la meva família, però no soc dels que mostra la seva vida privada», assenyala.

Notícies relacionades

El Barcelona enlluerna el València en una capsa de sabates

Que bé, que t’has quedat

A més dels seus estudis, fora de la pista d’handbol, a Pablo Urdagarin li agrada practicar altres esports amb els seus amics: «Jugo a bàsquet, a pàdel, m’agrada fer plans amb la meva nòvia (Johanna Zott) i la seva família, una mica de tot... Tinc cosins a Barcelona, faig coses amb ells, per trobar-me més en família».

I confessa que és «més de veure pel·lis i sèries» que de llegir. «Fa poc vaig veure una sèrie a Netflix, ‘Night Agent’, i de pel·lis en veig bastantes, soc un aficionat», indica.