La final i ¿el final?

Però a Oslo arriba un Femení amb gana. Amb ambició. Amb més ganes que mai de certificar la seva vàlua, el seu estil i el seu regnat sota les ordres d’una dona amb un cap coronat que aquesta temporada brilla de manera especial. Parlar d’Alèxia Putellas és parlar de lideratge, intel·ligència tàctica, qualitat, determinació, orgull de pertinença i respecte als valors. Als del seu club i als de l’esport. Veure-la avui als 32 anys comandant la nau del seu Barça sense evidenciar cansament de cap tipus és una garantia per a l’equip, l’entitat i l’afició. Aquesta, que la va veure plorar en el seu últim partit al Camp Nou, ha interpretat que és possible que la seva marxa sigui molt a prop. Sigui el que sigui, s’ha guanyat el dret a decidir. A anar-se’n. A tornar. Dissabte es deixarà la vida en un partit més tot i que una final de Champions no ho sigui. Però l’Alèxia dona valor al més gran i al més petit. Què li explicaran a ella amb el que ha viscut en aquests camps i en aquestes federacions de Déu. Tant de bo aquesta final no sigui el final. I si ho és, que et vagi bé, estimada.