APUNT
Quan juga la ment
D’aquesta jornada intersetmanal en la qual ni el Reial Madrid ni el Barça es van fer mal, torna a quedar la imatge del Vinicius trasbalsat que estem veient durant tot el campionat, especialment a casa. I, francament, crida l’atenció que un futbolista capaç de millorar tants aspectes en el seu joc, com ara la punteria; de superar les pitjors crítiques, acudits i mems el seu primer any; de convertir-se en indiscutible i determinant en aquest Reial Madrid; d’aconseguir, cada any, pujar esglaons de dos en dos, i de ser tan a prop dels millors del món, no aconsegueixi controlar les seves emocions, la seva ira i la seva boca en cada partit que juga en la Lliga. Sí, en la Lliga, perquè en la Champions aquesta ira no apareix i el seu rendiment és encara més elevat.
L’any passat va fer 17 gols en 35 partits de lliga. Va donar 10 assistències. Aquest any acumula 10 gols en 29 jornades i 8 assistències. És el jugador del Reial Madrid que més grogues ha vist, 9. I a Girona va haver de ser expulsat.
Però el clima que es ve creant des de fa mesos en xarxes socials i mitjans pròxims al club blanc, en què es fomenta una imatge de Vinicius com a víctima i màrtir del sistema, i es remarca el nombre d’entrades que rep, sí, però obviant el recital de gestos del brasiler en cada partit menyspreant rivals, provocant el públic i desafiant els àrbitres, no fa més que perjudicar un futbolista que, sense tot això, seria molt més del que ja és. Així no l’ajuden.
Por malaltissa
En la Champions, la temporada passada, va fer 4 gols en 13 partits. Aquesta n’acumula 6 en 10. Els seus números han millorat a Europa, ¿no és significatiu?
L’actitud de Vinicius no és res que no tingui solució. Amb treball psicològic, és clar. Més complicat i trist sembla el cas d’Ansu Fati, incapaç de semblar-se mínimament al futbolista que va irrompre en la Lliga de la pandèmia, enquistat en una por malaltissa que el condemna a sortir del Barça.
Fa poc vaig veure en ‘El día menos pensado’ com Enric Mas era incapaç de baixar els ports del Tour per una espècie de fòbia. Un mes després, en la Vuelta, ni rastre de la por, baixava a sac. Un bon especialista i les ganes de superar-ho van ser el secret. Tot està en la ment.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Lliiga F | El partit de Montjuïc Elegida per Messi i estrella de futur blaugrana
- Manifestació Docents i famílies omplen la plaça d’Urquinaona en defensa de l’educació pública
- Seguretat Espanya expulsa 16 multireincidents per múltiples delictes ocorreguts a Catalunya
- L’auge del continent asiàtic Catalunya mira cap a Corea del Sud per mirar de reproduir el seu «miracle» econòmic
- Cimera al Món Sant Benet El Govern mira d’incentivar la vida en pobles rurals amb ajudes per rehabilitar habitatges abandonats i beneficis fiscals
- Motociclisme | GP DE VALÈNCIA Àlex Márquez torna a demostrar que és l’‘altre’ millor del món
- Segona vida (21) / Erika Villaécija Erika Villaécija, exnedadora: "Quan et retires tens por perquè no saps si tornaràs a fer res tan bé"
- TENNIS | ATP FINALS Alcaraz enlluerna i jugarà una final de mestres davant Sinner
- CLASSIFICACIÓ VIRTUAL L’Espanya de les golejades posa rumb al Mundial
- LLIGA F | Un Clàssic tens El Barça alliçona el Madrid