APUNT

Quan juga la ment

D’aquesta jornada intersetmanal en la qual ni el Reial Madrid ni el Barça es van fer mal, torna a quedar la imatge del Vinicius trasbalsat que estem veient durant tot el campionat, especialment a casa. I, francament, crida l’atenció que un futbolista capaç de millorar tants aspectes en el seu joc, com ara la punteria; de superar les pitjors crítiques, acudits i mems el seu primer any; de convertir-se en indiscutible i determinant en aquest Reial Madrid; d’aconseguir, cada any, pujar esglaons de dos en dos, i de ser tan a prop dels millors del món, no aconsegueixi controlar les seves emocions, la seva ira i la seva boca en cada partit que juga en la Lliga. Sí, en la Lliga, perquè en la Champions aquesta ira no apareix i el seu rendiment és encara més elevat.

L’any passat va fer 17 gols en 35 partits de lliga. Va donar 10 assistències. Aquest any acumula 10 gols en 29 jornades i 8 assistències. És el jugador del Reial Madrid que més grogues ha vist, 9. I a Girona va haver de ser expulsat.

Però el clima que es ve creant des de fa mesos en xarxes socials i mitjans pròxims al club blanc, en què es fomenta una imatge de Vinicius com a víctima i màrtir del sistema, i es remarca el nombre d’entrades que rep, sí, però obviant el recital de gestos del brasiler en cada partit menyspreant rivals, provocant el públic i desafiant els àrbitres, no fa més que perjudicar un futbolista que, sense tot això, seria molt més del que ja és. Així no l’ajuden.

Por malaltissa

En la Champions, la temporada passada, va fer 4 gols en 13 partits. Aquesta n’acumula 6 en 10. Els seus números han millorat a Europa, ¿no és significatiu?

Notícies relacionades

L’actitud de Vinicius no és res que no tingui solució. Amb treball psicològic, és clar. Més complicat i trist sembla el cas d’Ansu Fati, incapaç de semblar-se mínimament al futbolista que va irrompre en la Lliga de la pandèmia, enquistat en una por malaltissa que el condemna a sortir del Barça.

Fa poc vaig veure en ‘El día menos pensado’ com Enric Mas era incapaç de baixar els ports del Tour per una espècie de fòbia. Un mes després, en la Vuelta, ni rastre de la por, baixava a sac. Un bon especialista i les ganes de superar-ho van ser el secret. Tot està en la ment.

Temes:

Vinicius Junior Reial Madrid Ansu Fati Enric Mas

Inicia sessió 0 Comentaris

Fede Valverde, defensa irracional

Por malaltissa

El Barça ensopega en el seu primer pas cap a la ‘final four’

Lluís Cortés: «Les futbolistes a l’Aràbia són dones molt empoderades»