La Rocafonda de Trump
Tant de bo Trump no hagués de fer-nos por i fos, simplement, un malvat de pell taronja i corbata a l’altura dels calçotets. És el mateix paio a qui esbronquen al Madison, catedral novaiorquesa de l’espectacle esportiu, i que respon quedant-se adormit a les finals de l’NBA. I el que, en un documental de Netflix, posa a l’altura de Déu el difunt Hulk Hogan, net forçut d’un italià del Piemont. Calvo amb grenyes i superestrella de la lluita lliure, es va inflar a esteroides (primer) i fentanil (després) abans d’abraçar la causa MAGA. Era un ciutadà d’aquests que complirien el requisit de "bona conducta moral" que Trump exigeix als migrants que imploren per la ciutadania nord-americana.
No tenia cap interès a quedar-se a viure al seu terra el millor àrbitre africà del 2025, el somali Omar Abdulkadir Artan, a qui havien encarregat que exercís el seu ofici al Mundial. Tant li fa. El van interrogar durant 11 hores a l’arribar a Miami i li van donar la puntada de peu de tornada a l’aeroport d’Istanbul. El seu gran pecat, néixer en un país que Trump considera "podrit". "M’agrada l’olor de les deportacions", va escriure uncop.
Tot i que a alguns els faci pudor de cremat, té el seu què que Lamine sigui l’emblema d’aquesta Espanya multicultural, mestissa i barrial que apunta com a favorita a conquistar la Copa del Món davant dels nassos del sàtrapa. Trump es va escaquejar de combatre al Vietnam. Doncs que tingui la seva Rocafonda.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
