APUNT
Fede Valverde, defensa irracional

Estem arribant a límits insospitats dins del culte al fanatisme irracional. Confonent l’amor a uns colors i als futbolistes que els defensen al camp amb la submissió de legitimar tot el que facin, simplement perquè «són del meu equip». El mateix val per a les directives.
Veient com gran part dels aficionats que eren al Bernabéu aquest dimecres ovacionaven Valverde abans del partit, sense que s’hagués pronunciat tan sols sobre el cop de puny que va clavar a Baena al pàrquing de l’estadi, sense haver demanat ni tan sols disculpes, em pregunto què és el que aplaudien exactament. ¿Que potser ara presumir de valors és compatible amb el fet de respondre a una presumpta provocació, tres mesos després, a cops de puny al pàrquing?
I, compte, perquè això no només passa al Bernabéu. Tampoc el Metropolitano ha condemnat com es mereixien les malifetes i els insults racistes del grupet de sempre, per exemple a Vinicius, ni va criticar les barbaritats que va haver de sentir l’ara fill pròdig Griezmann, quan hi va tornar de blaugrana i uns quants li van desitjar la mort.
Temps en què tot s’hi val
¿I què es pot dir del Camp Nou?, en silenci i sense immutar-se sabent que el seu club, durant dues dècades, va pagar al número dos del CTA quantitats ingents i injustificades de diners. Vivim en els temps del tot s’hi val, sempre que siguin ‘els meus’ els que ho perpetrin. Fa uns anys, quan Messi va ser condemnat per frau fiscal, fins i tot es va crear el ‘hashtag’ Tots som Messi, com si per ser el millor jugador del món s’hagués de mirar cap a una altra banda.
Que Valverde es mereixi un gran aplaudiment per la seva entrega i el seu rendiment esportiu no vol dir que el club i la seva afició no li puguin retreure (de fet, fins i tot l’aplaudeixen per això) un comportament impropi d’un club que tota la vida ha presumit de valors i que, com diu el seu himne, «‘cuando pierden dan la mano’».
Suposant que sigui certa la terrible frase que s’atribueix a Baena des de l’entorn de l’uruguaià, com bé va dir Tebas, seria un atenuant, mai una justificació. Malgrat que la propaganda hagi volgut equiparar les dues coses. Que els colors no ennuvolin la vista, tot i que avui dia sembli una quimera.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Tecnologia humana La població flotant i la solitud adulta empenyen a un ‘boom’ d’‘apps’ per fer amics a Barcelona
- Balanç de la temporada alta El nombre de turistes continua creixent a Espanya, però el consum es refreda
- Els visitants de BCN estalvien allotjant-se fora de la ciutat
- LA TORNADA A L’ESCOLA Esther Niubó, consellera d’Educació i FP: "Estrenem un programa per detectar dificultats de lectura des de primer"
- FESTIVAL DE CINEMA DE VENÈCIA Guillermo del Toro erigeix un monument a Frankenstein
- Alimentació El consum de peix cau un 30% en una dècada i força el tancament de més de 5.000 peixateries a Espanya
- Cimera de l’OCS Xi i Modi certifiquen la nova sintonia sino-russa en una cimera en què també participa Putin
- Conflicte al Pròxim Orient Israel confirma haver matat el portaveu del braç armat de Hamàs, Abu Obeida
- Seguretat europea Andrius Kubilius, comissari de Defensa de la UE: «Els líders europeus i nord-americans han de decidir quin tipus de garanties de seguretat donaran, no demanar permís a Putin»
- La caixa de ressonància Del Dúo Dinámico a Los Sírex: valorem als pioners