Hisenda proposa rastrejar el destí dels fons pagats pel Barça a Negreira

La jutge Silvia López Mejías, que actua com a magistrada de suport del Jutjat d’Instrucció número 1 de Barcelona, haurà de decidir en els pròxims dies si admet o no la denúncia presentada contra l’exdirigent arbitral, els expresidents del Barça, Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu, els ex executius del club, Òscar Grau i Albert Soler, i la mateixa entitat blaugrana, als quals se’ls atribueix els delictes de corrupció entre particulars, administració deslleial i falsedat en document mercantil per la utilització de factures per serveis realment no prestats. La Fiscalia Anticorrupció està valorant fer-se càrrec de l’assumpte, tot i que la decisió depèn de la Fiscalia General de l’Estat.

Indagacions judicials

Per ara, s’han personat com a acusació La Liga i l’àrbitre Xavier Estrada Fernández (ja ha dipositat els 3.000 euros sol·licitats pel jutjat), tot i que han anunciat la personació el Reial Madrid i el Consell Superior d’Esports (CSD). Entre els testimonis sol·licitats per la fiscalia hi ha els exentrenadors del FC Barcelona Luis Enrique Martínez i Ernesto Valverde, segons ha avançat ‘El País’ i ha confirmat aquest diari, perquè expliqui si van conèixer els suposats informes sobre els àrbitres elaborats per Negreira.

La denúncia de la fiscalia, segons les fonts consultades, es basa, sobretot, en l’informe remès a la Fiscalia de Barcelona i que va propiciar l’inici de la investigació que la setmana passada va acabar en denúncia. Aquest dictamen reflecteix no només la inspecció tributària a què va ser sotmès el Barça, sinó també les actuacions d’investigació sobre Enríquez Negreira i les dues societats que va fer servir per cobrar del FC Barcelona un total de 7,3 milions d’euros entre des del 2001 al 2018, tot i que les indagacions judicials s’acoten al període entre el 2014 i el 2018, amb un desemborsament de 2,9 milions d’euros. «Això va suposar una autèntica remuneració no prevista als estatuts del club», segons l’acusació.

Investigació patrimonial

Notícies relacionades

Sergi Albert: «Negreira és un comercial que ho venia tot, el que era bo i el dolent»

El CSD anuncia que també es personarà en el cas Negreira

Negreira va percebre 1,2 milions d’euros entre el 2014 i el 2015 (a través de Nilsat) i 1,6 milions més en el període entre el 2016 i el 2018 (a través de Dasnil). Els comptes de les dues empreses, remarca la denúncia, «es nodrien pràcticament en la seva totalitat dels ingressos procedents del FC Barcelona, que eren retirats, majoritàriament, mitjançant xecs al portador» que cobrava la secretària i altres persones de l’entorn de l’exdirigent arbitral. La denúncia admet que «es desconeix el destí» dels diners en efectiu. Per això, que sigui necessari el rastreig d’on van poder anar a parar. En aquest sentit, la fiscalia sol·licita en la seva denúncia que es procedeixi a realitzar una investigació patrimonial de l’exdirigent arbitral i del seu entorn familiar més pròxim amb la finalitat de conèixer el destí donat als fons percebuts pel Barça.

Malgrat que el fill de Negreira, Javier Enríquez Romero, no figura com a denunciat en el text de la fiscalia (si en la querella presentada per l’àrbitre Xavier Estrada Fernández), una societat seva va rebre entre el juny del 2016 i l’octubre del 2018 d’una empresa del difunt exdirectiu blaugrana Josep Contreras un total de 297.085 euros. Per aquests mateixos treballs, Contreras va emetre factures al Barça per 450.120 euros, dels quals 153.034 euros corresponia a la seva missió com a intermediari, que va ingressar en el seu compte personal. Una de les possibles línies d’investigació és si altres directius de club poguessin haver-se aprofitat també d’aquesta trama.