investigació judicial
Hisenda proposa rastrejar el destí dels fons pagats pel Barça a Negreira
L’exdirigent arbitral efectuava importants retirades de diners en efectiu i l’Agència Tributària no descarta que els beneficiats poguessin ser terceres persones vinculades al Barcelona
L’Agència Tributària ha proposat rastrejar el destí final dels fons pagats pel FC. Barcelona a l’exdirigent arbitral José María Enríquez Negreira, al sospitar que d’aquests fons podrien haver beneficiat terceres persones vinculades al Barça, segons les fonts consultades per EL PERIÓDICO. Aquesta conjectura neix de les importants retirades en efectiu que realitzava el que va ser vicepresident del Comitè Tècnic d’Àrbitres (CTA). La quantitat concreta figura en l’informe que Hisenda va entregar a la Fiscalia de Barcelona i que ha servit de base per a la presentació de la denúncia.
La jutge Silvia López Mejías, que actua com a magistrada de suport del Jutjat d’Instrucció número 1 de Barcelona, haurà de decidir en els pròxims dies si admet o no la denúncia presentada contra l’exdirigent arbitral, els expresidents del Barça, Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu, els ex executius del club, Òscar Grau i Albert Soler, i la mateixa entitat blaugrana, als quals se’ls atribueix els delictes de corrupció entre particulars, administració deslleial i falsedat en document mercantil per la utilització de factures per serveis realment no prestats. La Fiscalia Anticorrupció està valorant fer-se càrrec de l’assumpte, tot i que la decisió depèn de la Fiscalia General de l’Estat.
Indagacions judicials
Per ara, s’han personat com a acusació La Liga i l’àrbitre Xavier Estrada Fernández (ja ha dipositat els 3.000 euros sol·licitats pel jutjat), tot i que han anunciat la personació el Reial Madrid i el Consell Superior d’Esports (CSD). Entre els testimonis sol·licitats per la fiscalia hi ha els exentrenadors del FC Barcelona Luis Enrique Martínez i Ernesto Valverde, segons ha avançat ‘El País’ i ha confirmat aquest diari, perquè expliqui si van conèixer els suposats informes sobre els àrbitres elaborats per Negreira.
La denúncia de la fiscalia, segons les fonts consultades, es basa, sobretot, en l’informe remès a la Fiscalia de Barcelona i que va propiciar l’inici de la investigació que la setmana passada va acabar en denúncia. Aquest dictamen reflecteix no només la inspecció tributària a què va ser sotmès el Barça, sinó també les actuacions d’investigació sobre Enríquez Negreira i les dues societats que va fer servir per cobrar del FC Barcelona un total de 7,3 milions d’euros entre des del 2001 al 2018, tot i que les indagacions judicials s’acoten al període entre el 2014 i el 2018, amb un desemborsament de 2,9 milions d’euros. «Això va suposar una autèntica remuneració no prevista als estatuts del club», segons l’acusació.
Investigació patrimonial
Notícies relacionadesNegreira va percebre 1,2 milions d’euros entre el 2014 i el 2015 (a través de Nilsat) i 1,6 milions més en el període entre el 2016 i el 2018 (a través de Dasnil). Els comptes de les dues empreses, remarca la denúncia, «es nodrien pràcticament en la seva totalitat dels ingressos procedents del FC Barcelona, que eren retirats, majoritàriament, mitjançant xecs al portador» que cobrava la secretària i altres persones de l’entorn de l’exdirigent arbitral. La denúncia admet que «es desconeix el destí» dels diners en efectiu. Per això, que sigui necessari el rastreig d’on van poder anar a parar. En aquest sentit, la fiscalia sol·licita en la seva denúncia que es procedeixi a realitzar una investigació patrimonial de l’exdirigent arbitral i del seu entorn familiar més pròxim amb la finalitat de conèixer el destí donat als fons percebuts pel Barça.
Malgrat que el fill de Negreira, Javier Enríquez Romero, no figura com a denunciat en el text de la fiscalia (si en la querella presentada per l’àrbitre Xavier Estrada Fernández), una societat seva va rebre entre el juny del 2016 i l’octubre del 2018 d’una empresa del difunt exdirectiu blaugrana Josep Contreras un total de 297.085 euros. Per aquests mateixos treballs, Contreras va emetre factures al Barça per 450.120 euros, dels quals 153.034 euros corresponia a la seva missió com a intermediari, que va ingressar en el seu compte personal. Una de les possibles línies d’investigació és si altres directius de club poguessin haver-se aprofitat també d’aquesta trama.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Grans ciutats Un xinès que viu a Barcelona explica les diferències que veu amb Madrid: "Es respira un ambient trist..."
- Turisme El poble més bonic del món és a Catalunya, segons l'Organització Mundial del Turisme
- Espanyol-Osasuna (14.00 hores) L’acomiadament més cruel de Chen
- Mobilitat interurbana El pla més complicat de Rodalies
- Escacs El prodigiós adolescent indi
- Sorteig Extraordinari de Nadal ¿Pot un vident encertar el número del Gordo de la Loteria de Nadal?
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Sorteig Extraordinari del Gordo ¿Quant toca per euro jugat en cada premi de la Loteria de Nadal el 2020?
- Illa contraposa un "finançament solidari" a la "deslleialtat fiscal"
- Els barons del PP qualifiquen de "pedaç" la condonació