Amanda Gutiérrez: «Una futbolista professional no pot viure amb 16.000 euros»

-¿Quins aspectes del conveni està intentant millorar aquesta temporada? -El conveni actual va ser un pas cap a la professionalització però és molt de mínims. Els punts més importants a millorar són el salari i la parcialitat, regular la maternitat, abordar la llista de compensació, que només ha aconseguit que el talent jove se’n vagi fora del país, i una millora del protocol d’assetjament sexual i de salut mental.

-¿Quin és el protocol actual de l’assetjament sexual i la salut mental? -De salut mental encara no hi ha cap protocol. D’assetjament sexual sí que n’hi ha un, però quan va passar allò de Carlos Santiso, FUTPRO va acudir a aquest protocol i no servia perquè obligava que les futbolistes haguessin de parlar. Quan estàs en una situació d’assetjament sexual, haver de donar la cara no és una opció. Hem d’aconseguir que se sentin protegides. Hem implementat un botó de denúncia anònima perquè qualsevol futbolista o membre de l’‘staff’ pugui denunciar assetjament laboral, sexual o mòbing i decidir si vol identificar-se o no. Tenen un espai per explicar què ha passat. S’obre un xat amb nosaltres totalment anònim i partir d’aquí ens posem en contacte amb el club perquè activin el protocol. 

-¿És viable ara mateix implementar el VAR en la Lliga F?

-És molt positiu implementar-lo, però ha d’anar lligat a una sèrie de progressos, com millorar la infraestructura i continuar formant l’equip arbitral. Tal com està ara la lliga, hi ha d’haver una sèrie de canvis perquè la implementació del VAR sigui possible.

-¿A banda del VAR, com a sindicat podeu mostrar el descontentament de les jugadores amb el nivell de l’arbitratge?

-No ens correspon. Però la competició està millorant i també hem de millorar totes. S’ha de continuar formant i incentivant més àrbitres i apujar el nivell perquè tot millori. 

-¿Per què les àrbitres van aconseguir una pujada de sou tan ràpida i per què costa tant en el cas de les jugadores?

-Qui paga les àrbitres no és la Lliga, sinó la federació. Elles demanaven una millora de les seves condicions i van respondre amb una aturada de la competició, que fa perdre molts diners als clubs. La unió que van demostrar les àrbitres i l’estratègia que van dissenyar va ser clau per aconseguir aquest augment tan ràpid. Quan un col·lectiu lluita totes a l’una, aconsegueix les coses. 

-Vosaltres demanàveu per a les jugadores 50.000 euros anuals. ¿Com es gestiona això des dels clubs molt modestos? -Hem de tenir en compte que la carrera futbolística és curta, que pot coincidir amb la teva etapa de vida fèrtil i que el futur és incert. La Lliga F va rebutjar la nostra proposta directament. I els sindicats, el 8 de febrer, vam fer una proposta de 35.000 euros anuals en un conveni d’un màxim de tres anys. Aquesta quantitat sí que és assumible per tots els clubs. Totes les jugadores estan d’acord que amb un sou de 16.000 euros o de 19.000 el 2027, que és el que proposa la Lliga F, no n’hi ha prou per viure. Fins i tot les que són molt per sobre d’aquesta xifra no estan d’acord que es firmi un conveni així perquè fa que la competició decreixi i el talent marxi a altres països on el sou mitjà sigui més alt. Al final, no és competitiu. 

-¿Creu que per això tantes jugadores han marxat a Anglaterra aquesta temporada? -Per descomptat. No cuidar les condicions laborals de les futbolistes fa que se’n vagin a una competició que sí que les té en compte i les considera el principal actiu dels clubs. Tenim una fuga de talent preocupant i, si no millorem el conveni, continuaran marxant. Ara som la tercera millor lliga, però aquesta posició decaurà. 

-L’AFE va indemnitzar FUTPRO per no permetre que les futbolistes no afiliades a l’AFE poguessin accedir al Fons Final de Carrera. ¿Per què ho van acceptar les jugadores al principi?

-Per desconeixement. A la mateixa web de l’AFE indicava que sí eres dona, havies d’estar afiliada amb ells. I les jugadores, per simple desconeixement, no es feien la pregunta de per què per ser dones havien d’estar afiliades. Moltes ens van informar que havien rebut un correu electrònic en què se’ls negava el fons per estar afiliades a FUTPRO. Ens vam posar a investigar i vam presentar una demanda. L’Audiència Nacional va entendre que hi havia una discriminació.

 

-¿Podien plantejar-se María Alharilla i Marta Corredera ser mares abans de la lliga professional?

-És molt gratificant però no és gràcies al conveni perquè no es preveu res sobre la maternitat. Únicament s’estableix que si et quedes embarassada pots renovar un any més, però les protegeixen les lleis laborals. Em va sorprendre molt en el cas de Sara Bjork [va guanyar un recurs contra el Lió per impagaments durant el seu embaràs], que en un país europeu no hi hagi lleis que protegeixin una dona embarassada. L’actuació del Llevant UD i el Reial Madrid ha sigut molt bona, tots dos s’han interessat i s’hi han bolcat, com hauria de ser.

 

-¿Què vol incloure en el pròxim Conveni Col·lectiu referent a la maternitat? -Accés a escoles bressol durant l’entrenament, la possibilitat de viatjar amb el nadó, habilitar sales de lactància, i sobretot el tema del cobrament. El conveni ofereix el 100% del sou en cas d’incapacitat laboral, però la maternitat no és una incapacitat pròpiament dita. Volem que la baixa de maternitat contempli la totalitat del sou de la jugadora. 

¿De les demandes que rep per part de les futbolistes, què percep com la seva prioritat? -En l’àmbit de la lliga, millorar les infraestructures. El Consell Superior d’Esports ha invertit 22,5 milions per ajudar els clubs i la competició. Esperem que en els pròxims tres anys millorin els camps i els vestidors. Amb referència al conveni, aspectes com la maternitat, l’assetjament sexual, la salut mental i les condicions econòmiques. «Una futbolista professional no pot viure amb 16.000 euros» Hi ha moltíssimes coses per treballar i millorar. És el primer any d’aquesta lliga, però ja fa molts anys que els clubs inverteixen en el futbol femení. 

-¿Per què el futbol femení té tantes traves a Espanya? -Perquè en el futbol femení som peons d’una guerra més gran. 

-Les últimes setmanes s’ha obert un nou conflicte a la selecció del Canadà. ¿Pot la federació deixar-les sense el sou del 2022 per fer una vaga d’una setmana?

-Desconec les lleis del Canadà però a Espanya la llei obliga els futbolistes a acudir a la crida de la selecció. I si no hi van poden ser objecte de sancions econòmiques i fins i tot d’inhabilitació per exercir la seva professió. Al Canadà sembla que les lleis estableixen el mateix i la federació està utilitzant aquests recursos perquè les futbolistes tornin. 

-¿Per què costa tant que els combinats nacionals tractin les futbolistes com a professionals -Costa en tots els àmbits. Des dels clubs s’amaga i les futbolistes no en parlen. Hi ha jugadores que per un partit de Lliga han de fer 11 hores d’anada i tornada amb autocar. Costa molt més aconseguir algun dret per a les dones futbolistes que per als homes; per ells és inherent. Nosaltres hem de lluitar per una cosa que per ells és natural. Hem de tirar endavant i sense por de les represàlies. 

Notícies relacionades

El macrofestival d'escalada Climbing Madrid celebra l'esperit de superació

L’Olympiacos arrasa per forçar el cinquè partit al Palau

-¿Què espera del pròxim Mundial?

-Que puguem donar la cara, arribar el més amunt possible i que acudim a la competició amb les millors.