‘Superlliga’, ¿amb la Premier League o contra?

No l’anomenin més Superlliga. No per res, sinó perquè la idea d’una competició 100% tancada i reservada als 15 clubs més grans d’Europa ja ha quedat guardada al calaix. O no. Si es recull el model que l’ECA va proposar el 2019 i ja es va descartar –A22 no aclareix si aquesta és la seva nova idea–, un sistema de divisions blindaria almenys temporalment la presència dels grans clubs en aquesta Primera Europea (Champions League), que només perdrien la plaça si hi descendeixen. És igual que a la seva lliga domèstica hagin pogut quedar novens tres anys consecutius. Aquí és on les lligues del Vell Continent xoquen, ja que consideren que els restarà atractiu esportiu no oferir una plaça en l’elit al seu campió.

Però avui m’agradaria posar el focus en una altra qüestió. La Superlliga naixia inicialment amb el suport del Big Six de la Premier League i va ser la seva marxa enrere que va marcar el principi del final. I no només perquè siguin sis dels equips més atractius, sinó perquè el Regne Unit és un dels mercats audiovisuals més grans del món i el més important d’Europa, per no parlar de la seva importància per a l’atracció de patrocinadors globals. Que França (PSG) i Alemanya (FC Bayern) tampoc hi entressin era un flac favor a un pla de negoci que prometia un extra d’ingressos difícil de justificar.

El més sorprenent ara és que, almenys el president del FC Barcelona, Joan Laporta, plantegi la necessitat de la Superlliga com un contrapès al poder econòmic dels equips anglesos i la desregulació que facilita les constants injeccions de capital: 3.400 milions d’euros només durant la pandèmia, gairebé nou vegades més que el captat per LaLiga. És no entendre que cap competició podrà reemplaçar ni tan sols el que avui genera la Champions League sense tenir el flanc anglosaxó del teu costat, però el pitjor és pensar que servirà per reduir alguna bretxa d’ingressos.

¿Per què? Per la resiliència de cada competició davant altres tornejos. La Premier té un fort arrelament local i una diversificació de públics que, per exemple, no és tan òbvia en LaLiga, on l’absència d’un repartiment més equitatiu ha enfortit el duopoli mediàtic del FC Barcelona i Reial Madrid. Dit d’una altra manera, si bé Sky i BT Sport no deixarien de pagar pel futbol anglès per virar cap a la Superlliga, és més difícil d’assegurar que no hi hagués un reajustament de pressupostos de Telefónica i Dazn a Espanya.

Si un equip de la Premier cobra més que un espanyol i un alemany junts no és un problema de mala gestió d’aquests o de format de la competició. És que la mida –del mercat– importa, i el futbol és el producte local més internacional que existeix. 

Cimera de LaLiga Impulso a Port Aventura

Notícies relacionades

El Reial Madrid i el Barça es querellen contra Tebas per vetar-los en votacions de LaLiga: un jutge ja ho investiga

Alonso qualifica de "fàcil" la renovació per Aston Martin

Aquesta setmana es jugarà un partit important en el futbol espanyol, tot i que sense càmeres que el retransmetin, ni futbolistes sobre el terreny de joc. LaLiga ha convocat tots els clubs i els seus principals executius i executives a Port Aventura, per analitzar al llarg de dos dies l’evolució de les inversions empreses després de la inversió de 1.994 milions d’euros per part de CVC. En total, més de 350 professionals que durant un moment aparcaran la rivalitat esportiva per centrar-se en un negoci que aquest any s’espera que recuperi els nivells prepandèmia, amb més de 4.000 milions d’euros de facturació.

La firma d’inversió haurà desemborsat 1.367 milions d’euros fins al juny entre tots els clubs, a excepció del Reial Madrid, FC Barcelona, Athletic Club i UD Eivissa, que són els únics que van rebutjar l’acord. Les primeres inversions més visibles s’estan materialitzant als estadis, però precisament aquestes jornades van orientades a entendre com invertir en tot allò que l’aficionat no percep tan clarament: digitalització, marca, tecnologia, experiència de consumidor... tot per retallar distàncies amb la Premier League.