Deu anys del debut del FC Barcelona femení en la Champions: quan el cim quedava molt lluny

El setembre del 2012 van rebre l’Arsenal al Mini Estadi en la seva primera etapa europea. Sullastres, Laura, Nicolau, Unzué, Melanie, Miriam, Torrecilla, Alexia, Corredera, Bermúdez i Cárol van representar l’equip en una data històrica però efímera. Quedaven moltes tornades agredolces fins a arribar a la glòria a Goteborg. I només Melanie i Alexia ho viurien amb l’elàstica blaugrana.

Les futbolistes van arribar a aquest primer partit a Europa amb confiança. Venien de guanyar la seva primera Lliga i no eren conscients que la situació d’altres clubs era molt diferent. «Ens portaven molts anys de diferència en l’aspecte físic, tàctic i d’entrenaments. No sabíem que hi havia tanta diferència amb un equip com l’Arsenal. Quan vam acabar l’eliminatòria vam veure que encara ens quedava molt camí. Va ser un cop al cap», reconeix Melanie Serrano a EL PERIÓDICO.

Xavi Llorens va assumir les regnes de l’equip el 2006, la temporada del descens. «Tot ha canviat tant. Era un equip que podia anar pujant i baixant de categoria. Quan guanyem la primera final de Copa contra l’Espanyol van tenir molt més clar el sacrifici i compromís que havien de fer», explica el tècnic a aquest diari. «A Europa vam anar veient les nostres limitacions. Era important que les jugadores detectessin les seves fallades», va aclarir.

De fans a referents

Les futbolistes van fer un pas endavant després d’aquesta primera eliminatòria. «Havíem de començar a canviar coses. Però era el club el que havia de donar-nos suport i creure en nosaltres», afegeix Melanie. Va ser la primera lliçó que els va brindar Europa. «Ens va donar un plus que aquí no hi havia, ens feia veure el dèficit que teníem. Jugar al Mini il·lusionava, no érem ningú però estàvem fent el nostre propi camí i història», recorda Xavi Llorens. 

Després de diversos anys a Europa, el club va apostar per professionalitzar la secció el 2015. «El Barça va ser conscient que havien de fer un pas endavant», afirma Xavi Llorens. «El nostre èxit va fer que la societat, el Barça i fins i tot nosaltres ens adonéssim que fèiem disfrutar la gent», recalca Melanie. La professionalització va ser l’inici de l’equip que coneixem ara. «Van canviar els entrenaments i mètodes. Hi va començar a haver professionals que es dedicaven a la nutrició, al físic, als aspectes tàctics, al descans i a seguir el nostre rendiment. Les condicions van canviar i ens van ajudar a ser millors», afegeix l’exfutbolista.

🔊 @marta_torre5: "Tenim moltes ganes de començar i fer un bon paper a la @UWCL amb el suport de la nostra gent" pic.twitter.com/gBPaZLcaDF

— FC Barcelona Femení (@FCBfemeni) 18 de octubre de 2022

I tot i que ara és habitual veure les jugadores del Barça firmar autògrafs no fa tant que eren elles les que els demanaven. «Les jugadores disfrutaven a Europa, eren els seus ídols i es feien fotos amb les seves rivals. Melanie l’hi va demanar a Sonia Bompastor», detalla Xavi Llorens. Jugar en la Champions els va obrir el camí. «Estàvem jugant contra els millors equips d’Europa i això repercutia en el rendiment, les aspiracions i el somni de voler ser com elles. Competíem millor però ens faltava físic i alguna jugadora diferencial», explica l’exentrenador.  

Amb el temps es van convertir en referents: «Quan vam començar a arribar a les fases finals de la Champions ens vam adonar que podíem ser un dels millors equips d’Europa», confessa Melanie. «Estàvem avançant molt i cada vegada érem més a prop del nostre objectiu, guanyar la Champions. Vam començar a creure en nosaltres», afirma. 

La irrupció d’Alexia Putellas

És impossible comprendre l’èxit del FC Barcelona en l’última dècada sense Alexia Putellas, la futbolista més decisiva d’Europa. Va anotar 34 gols i va regalar 21 assistències en els 43 partits de la passada temporada. Amb aquests números, perdre’s l’Eurocopa no va ser suficient per no reconèixer-la com la millor jugadora del món. Després de diversos anys a l’ombra, sent la gran oblidada dels reconeixements individuals, la capitana blaugrana va tornar a fer història convertint-se en la primera dona a guanyar dues pilotes d’or.

La incidència d’Alexia té molt a veure amb l’èxit de l’equip. El creixement de la secció i de la capitana van de la mà. La de Mollet del Vallès va tornar al club l’estiu del 2012, mesos després de la primera classificació del Barça per a Europa. I des d’aleshores, l’equip mai va tornar a quedar-se fora de l’anhelada competició. Va ser la primera jugadora a marcar a l’Estadi Johan i també al Camp Nou. La seva competitivitat i ambició contagien la resta. Capitania dins i fora del camp.

Nova era blaugrana

El punt d’inflexió va ser fa quatre temporades, quan van vèncer el Bayern –amb rècord d’assistència al Mini– i van arribar a la primera final contra l’Olympique. «Arribar a la primera final de la història del club va ser molt gratificant per a tots els que estàvem construint aquest equip», admet Melanie. Aquesta final va donar lloc al primer títol dos anys després, amb un equip bastant diferent. Van canviar els papers i es van imposar per 4-0 al Chelsea.

«Sempre deia que abans de retirar-me havia de guanyar una Champions amb el Barça», insisteix Melanie. «Estàvem arribant a quarts, semifinals i fins i tot a una final. Teníem cada any la mateixa ambició i això ens acostava a la primera Champions». Però aquesta evolució no va venir sola. «El nivell d’exigència va augmentar moltíssim. Vam passar a entrenar-nos més de sis hores i a donar importància al físic. En l’aspecte tàctic i tècnic estàvem preparades, però no en el físic. Havíem de treballar per guanyar aquesta final», explica. Xavi Llorens també va viatjar amb les futbolistes per a aquella final: «Veure-les aixecar la Champions va ser un somni fet realitat. Volíem continuar fent història. Això comporta feina i sacrifici diaris», rememora l’exentrenador. 

 La temporada passada va ser històrica per al futbol femení. Les futbolistes van superar tots els precedents omplint en dues ocasions el Camp Nou. «Va ser molt especial jugar per primera vegada en un estadi com el Camp Nou i envoltades del nostre públic. Guanyar allà el Wolfsburg va ser impressionant per a totes», explica Melanie.

Notícies relacionades

Alexia Putellas, després de rebre la seva segona Pilota d’Or: «Quan em vaig trencar el genoll vaig pensar que no seria aquí»

Vine a escalar i apunta’t a competir: s’obre el termini d’inscripcions

Però una nova derrota contra l’Olympique els va confirmar que encara no havien arribat a l’olimp. «Caure una altra vegada en una final tan dolorosa i esperada ens va deixar apagades i sense ganes de més. Ho havíem donat tot i va ser difícil gestionar-ho», admet Melanie. «Estic segura que aquest any demostraran la seva ambició i a aconseguir aquesta victòria tan desitjada».

Aquesta temporada el FC Barcelona va incrementar el pressupost a 12 milions, fregant el de l’Olympique. «A nivell esportiu estem igualats amb el Lió però no hem tingut sort a les finals. Nosaltres treballem però els altres també ho fan. La diferència és que ara tenen experiència. Abans abaixàvem els braços quan es torçava el partit, ara competeixen per revertir-ho», finalitza el tècnic.