Alexia Putellas, després de rebre la seva segona Pilota d’Or: «Quan em vaig trencar el genoll vaig pensar que no seria aquí»

No juga Alexia Putellas des de fa mesos. Molts mesos. Ni va poder ser a l’Eurocopa. Ara ni tan sols, tot i que estigués bé, podria jugar amb Espanya. Però és tan bona, extraordinàriament bona que sobreviu fins i tot a aquesta greu lesió que va patir el juliol passat.

«Per ser sincera vaig pensar el 5 de juliol quan em vaig trencar el genoll que això no seria possible. ¡Mare meva! Soc molt feliç de ser aquí», ha comentat Alexia, sorpresa per besar la seva segona Pilota d’Or consecutiva després d’uns turbulents mesos per la seva lesió.

El seu futbol, genial, intel·ligent i astut, queda per sobre. No hi ha ningú al món que tingui aquesta capacitat per ser decisiva des de qualsevol racó del camp, mentre aquest genoll no es va trencar en un mal suport que la va enviar al quiròfan.

Ara, sabent-li greu, se la veu més a les gales (millor jugadora d’Europa, segona Pilota d’Or consecutiva, una cosa que cap dona havia aconseguit abans) que a la gespa.

Fent caure barreres

No hi ha cap tortura per a Alexia, capaç com ha sigut de transformar el futbol venint des d’aquella plaça de l’ajuntament de Mollet del Vallès, el seu poble natal, per viure lluny de la pilota.

Tot just tres anys tenia llavors, sense saber llavors que acabaria instal·lant-se al cim, fent caure barreres que semblaven indestructibles. «Espero que la pròxima vegada pugui parlar al camp», ha dit la jugadora del Barça.

Amb la pilota enganxada sempre als seus peus, elevant el cap, atalaiant el paisatge amb la seva mirada panoràmica, sobresurt Alexia. Jugadora singular. I única. No és golejadora, però amb 18 gols i 15 assistències (la màxima) va ocupar la segona plaça d’aquest rànquing a la passada Lliga.

Va acabar el curs passat, just abans que se li trenqués el genoll, amb xifres escandalosament bones: 42 gols i 23 assistències.  I des del juliol enyora aquest idil·li amb la pilota, bruscament interromput. Mentrestant, el seu màgic futbol la porta de gala en gala. D’Istanbul, on va ser elegida per segon any consecutiu la millor d’Europa, a París, on es van entregar, i també per segon any, al seu talent.

 «Quan fa un any vam aconseguir guanyar el primer, em vaig proposar jo mateixa millorar aquell any per posar-ho al servei de l’equip. M’enorgulleix. Sense les meves companyes no seria aquí, no seria possible», ha dit Alexia, explicant en un discurs en el qual va fer servir fins a tres idiomes: castellà, català i anglès.

Notícies relacionades

El Barça posa màxima pressió a Ter Stegen per forçar la seva sortida

La Pilota d'Or es concedirà el 22 de setembre

«Soc culer i viure el que vam viure l’any passat amb els dos partits al Camp Nou és un privilegi», ha comentat la blaugrana. «Va bé, va bé, però no t’enganyaré, trobo molt a faltar el futbol. Molt», ha reconegut una emocionada Alexia, dolguda perquè porta massa temps sense jugar. 

Missatge velat a la federació

En un velat missatge cap a la federació espanyola després del conflicte amb Jorge Vilda ha volgut posar en valor el treball de la federació anglesa perquè ha dignificat, amb la seva excel·lent organització de la passada Eurocopa, el futbol femení. Elegant en les seves paraules i emocionada, lamentant veure la pilota tan lluny. Sense poder tocar-la encara.