Anglaterra i Alemanya busquen a Wembley la glòria d’una Eurocopa històrica

Anglaterra i Alemanya volen marcar una època i ser les campiones d’una Eurocopa històrica. L’any dels rècords del futbol femení no podia obviar la celebració d’aquesta competició. Després dels 487.683 espectadors d’aquesta edició i el registre de 68.871 a Old Trafford, s’espera un nou rècord a Wembley. Amb capacitat de 87.000 aficionats i totes les entrades venudes, els anglesos ja no es posen límits. Volen superar l’assistència més gran d’un europeu, els 79.115 espectadors de l’Estadi Santiago Bernabéu el 1964. A més, Becky Hill, guanyadora del BRIT-Award, encapçalarà l’espectacle de la final. «Serà la primera vegada que una actuació musical d’aquesta envergadura té lloc a la final de l’Eurocopa femenina», va ressaltar la UEFA.

El conjunt de Sarina Wiegman va ser favorit des de l’inici de la competició. Per equip, pel suport del país aquest últim any i per la superioritat manifestada des que la neerlandesa va agafar les regnes de l’equip. I els números les avalen: 19 partits invictes i 20 gols en els cinc partits de l’Eurocopa. Podrien convertir-se en el combinat nacional més golejador de la història si donen la versió que esperen a Wembley. El rècord l’ostenta ara Alemanya, que va fer 21 dianes a l’Eurocopa del 2009, guanyant Anglaterra 6-2 en la final.

L’equip anglès vol iniciar aquesta nova era del futbol femení i tancar una ferida que fa massa anys que és oberta. El país del futbol mai s’ha consolidat com el millor del continent. I després de perdre la final masculina en la tanda de penals, també com amfitriona, la ferida es va fer més profunda. Però Wembley els ofereix una nova oportunitat per liderar el futbol europeu.

Alemanya, històricament, és la selecció més potent. Mai ha perdut una final. A més, van ser campiones d’Europa durant 22 anys, des del març de 1995 fins al juliol del 2017, quan va perdre contra Dinamarca en quarts de final. Fins ara, només no han vençut en 2 edicions (1993 i 2017) de les 10 en què ha participat. Tot i que després de l’últim Europeu, se’ls va escapar el cartell de favorites.

«Ningú esperava que arribéssim fins aquí. ¡Estem a la final de Wembley contra Anglaterra!», va afirmar Popp. Tot va canviar amb l’arribada de Voss-Tecklenburg el 2019. La seleccionadora va encapçalar una regeneració a l’equip i els ha tornat l’estatus que els pertany. Un equip sòlid en defensa i molt potent en fase ofensiva ja ha aconseguit doblegar Espanya, Àustria i França. I només li falta superar Anglaterra per arribar a la seva novena Eurocopa.

Notícies relacionades

Nadal esclafa el jove Blanch i es regala un dia més a Madrid

El Barça es fa trampes

Les amfitriones, tanmateix, no són les úniques que busquen venjança –per la final del 2009–. A Alemanya tenen una ferida més duradora, que aquest dissabte va arribar als 56 anys. El Mundial de 1966, que curiosament també es va celebrar a Wembley. El país no ha oblidat aquesta ferida. I volen que les futbolistes protagonitzin aquesta gesta. «Alemanya té l’oportunitat de revenjar-se per la derrota 2-4 de la final de 1966», va escriure el popular diari ‘Bild’.

Per setena vegada consecutiva una entrenadora serà guanyadora d’Europa. Tot i que només 6 equips de 16 van apostar per una dona. Voss-Tecklenburg ho té clar. «Demà hi ha més pressió sobre Anglaterra. Porten una llarga ratxa d’imbatibilitat, però pot ser un bon moment perquè això canviï», va reconèixer. Mentrestant, Wiegman no s’espanta davant la vuit vegades campiona d’Europa. «No tenim por de ningú», va assegurar. L’himne The Lihtning Seeds i el seu popular «‘Thirty years of hurt, never stopped me dreaming’», ja ressonen a Wembley. Anglaterra confia en el seu primer campionat europeu.