L’emissari de la Federació de Tennis que va ser rellevat per acontentar Piqué: «Em van anul·lar l’aparell per votar»

José Antonio Senz de Broto va ser durant 36 anys president de la Federació Aragonesa de Tennis, un càrrec que va compaginar més d’una dècada amb el de vicepresident de la Federació Europea de Tennis i representant de la Federació Espanyola en les assemblees internacionals. Per això, era la persona a qui se li havia encomanat l’abril del 2018 viatjar a Orlando (EUA) per votar a l’Assemblea General Anual en la qual s’havia de decidir sobre el canvi de la Copa Davis promogut per una empresa del futbolista Gerard Piqué. No obstant, en l’últim moment el president de la Federació Espanyola, Miguel Díaz Román, va decidir canviar el delegat espanyol que havia de votar a Orlando per un altre: pel vicepresident segon de la Federació, Tomàs Carbonell. Aquest directiu va ser el que va viatjar a l’avió privat contractat per Piqué. Per a Senz de Broto aquesta decisió del president de la Federació va ser un desaire, per la qual cosa tot just tornar a Espanya va presentar la seva dimissió irrevocable.

¿Vostè era el representant internacional de la Federació Espanyola de Tennis i per tant era el que tenia el vot delegat del president en l’Assemblea d’Orlando?

Correcte. Així és. El president em va dir que havia d’anar allà i que ja estaríem en contacte.

¿Per què va dimitir després de la votació d’Orlando?

Jo feia molts anys que era a la Federació Internacional, i el que es va fer en aquell moment ha significat la desaparició de la Copa Davis tal com era llavors. Ara es continua dient Copa Davis però és tot pura fantasia.

Vostès van celebrar una Junta Directiva virtual de la Federació en la qual van decidir recolzar el projecte de Piqué, ¿però primer s’havia votat que no?

En aquesta Junta es va votar i es va acordar en certa manera anar una mica en la línia en la qual anaven altres països. Però tot va començar quan Espanya es va haver d’enfrontar l’abril del 2018 amb Alemanya a la Copa Davis a València. Diverses vegades el president de la Federació alemanya, que jo coneixia bastant, va voler entrevistar-se i parlar d’aquest tema amb el president espanyol [Miguel Díaz Román]. Miri que el que li estic dient és fort, va voler entrevistar-se i parlar d’aquest tema amb el president de la Federació Espanyola quan es va assabentar que Espanya votaria a favor de Kosmos [l’empresa de Piqué]. Em va demanar que aconseguís una entrevista entre els dos presidents. Vaig intentar organitzar-la, però el president de la Federació Espanyola es va negar totalment a entrevistar-se amb l’alemany, fins i tot utilitzant excuses. El cas és que aquesta entrevista no es va celebrar. A mi això em va fer tenir les primeres sospites.

¿La Federació rebutjava el canvi de format?

[El president] manejava les coses una mica al marge de la voluntat de la Federació. El grup de Kosmos, i m’estic referint al jugador del FC Barcelona, Josep Piqué, va començar a moure tots els fils per tractar que Espanya també entrés en això. Que entrés en el grup dels que recolzaven que la Copa Davis passés en mans de Kosmos. Bé, al final a València no hi va haver cap reunió i quan va arribar el moment que votessin tots els països del món sobre si es canviava la Copa Davis, si seguia igual o si es feia una altra cosa semblant, en aquell moment, la Federació Espanyola en una reunió es va decidir d’una manera que jo qualificaria de molt lleugera que Espanya votaria al final el que fos més convenient per al tennis internacional. Jo era el representant de la Federació Espanyola en la Federació Internacional i era el que tenia els contactes amb els presidents de les federacions d’altres països. Jo vaig estar parlant amb alguns, com per exemple el d’Anglaterra i el francès, però també els de Croàcia, Sèrbia i Rússia. I no estaven en aquesta línia. És important dir que un any abans s’havia produït un canvi en la Federació Internacional de Tennis. Havia sigut elegit un nou president, David Haggerty. Aquest home no havia estat en els organismes internacionals. I aquest president va ser el que al final va caure a les mans de Kosmos, que va aconseguir de la manera que fos convèncer Haggerty, que va liderar el canvi a la Copa Davis.

¿Però quan se’n va a Orlando ja s’havia celebrat una Junta Directiva en què la Federació espanyola va decidir recolzar el canvi de la Davis?

Quan jo vaig marxar d’Espanya quedava un acord en el qual sí que s’havia dit que Espanya havia de recolzar el nou format. Que es recolzava Haggerty i Kosmos en aquest sentit. Llavors jo volo a Orlando i quan soc allà comencen a arribar trucades i missatges des de la Federació espanyola explicant-me com s’ha de fer i quin és el vot que jo he de fer. A qui he de donar el vot. Llavors el president em diu que s’ha de donar el vot al projecte de Kosmos. I jo he d’obeir al president perquè és a qui jo represento.

¿Però ja s’havia votat a la Junta Directiva en aquest sentit?

Sí, ja s’havia votat en aquest sentit, però ells no es fiaven del meu vot, perquè jo a la Junta Directiva vaig votar en contra d’això. Vaig votar per a un canvi a la Copa Davis, però no perquè la Copa Davis passés a mans de Kosmos.

No es fiaven de vostè...

No se’n fiaven, ells van trobar que jo vaig ser allà, que jo era el representant que estava acreditat davant la Federació Internacional, però quan Tomàs Carbonell, que em coneix a mi molt des de l’època en què era tennista, perquè hem viatjat per molts llocs, quan s’assabenta que soc jo allà, diu, no ens en podem fiar. Això és perquè considerava que tot i que el president li hagi dit [a Senz de Broto] el que sigui, ell votarà amb els altres. Això vol dir que no em coneixia a mi en absolut, perquè jo, tot i que no m’agradi, he de votar el que digui el president, perquè és el meu compromís. Total, que em truca el president i em diu: escolta José Antonio, que anirà a votar Tomàs Carbonell, i li dic: ¿Com que votarà Tomàs Carbonell? Jo soc el que està acreditat per a això. I diu sí, però ja he parlat jo amb Tomàs Carbonell i he donat ordres, així va anar l’assumpte. Jo me’n vaig assabentar així, ja que em va dir: ja he donat ordres a la Federació Internacional perquè a la reunió que es fa ara a Orlando (EUA) es reconegui Tomàs Carbonell com a representant meu.

¿I això es pot fer d’aquesta manera?

Aquest és un assumpte molt discutible, perquè esclar, el president és el que té la màxima autoritat. Tant com em nomena com a representant de relacions internacionals, també em destitueix. La Federació Internacional no volia problemes, i per això em truquen i em diuen que el senyor Carbonell vindrà a representar la Federació. I esclar, jo em quedo una mica així... tot i que ja ho sabia perquè diversos membres de la Junta de la Federació Espanyola, que no estaven d’acord amb aquesta decisió, em truquen i em diuen: José Antonio, ves amb compte. I arriba el dia de la votació final i jo m’assabento que a Orlando ha arribat un avió, que ells van dir que era de Piqué, de Kosmos, i que en aquest mateix avió han vingut Tomàs Carbonell, Piqué, etc. I perquè vegi com funcionen aquestes coses de la Federació Internacional; Piqué en realitat no era ningú allà, perquè era únicament el representant de Kosmos i això era una reunió en la qual només estàvem habilitats per poder ser allà els representants de les cent i escaig federacions internacionals del món.

¿I què va passar després?

Arriba la reunió final, on s’ha de votar i apareix, abans de començar la reunió, per la sala del ple, Piqué amb un director general de Kosmos, que hi havia llavors, el nom del qual no recordo; i també Tomàs Carbonell. I ja sabem que quan en el món de l’esport apareix un futbolista famós, tothom cau dels seients i llavors Piqué va clavar un discurs allà, sense venir a tomb, dient que ell, o sigui que Kosmos transformaria la Copa Davis, que seria meravellós, etc. Fa el seu discurs i després hi ha un descans i ve el moment de fer la votació, i quan jo haig de votar em trobo que a la meva zona hi ha dos seients. És llavors quan ja ho veig tot clar. I efectivament, al cap d’un moment, apareix Tomàs Carbonell i em saluda. I m’assegura que ell representava la Federació Espanyola. Llavors jo, automàticament, me’n vaig on era el despatx central del congrés. A l’arribar allà, un se m’acosta i em diu: José Antonio, t’anàvem a trucar ara per dir-te que han revocat el teu vot. I em pregunten què havia passat, ja que havien rebut del president un mandat de revocació del vot i que representaria la Federació una altra persona, que és Tomàs Carbonell.

¿A vostè li van comunicar per escrit que li revocaven el vot?

No, en absolut. Jo després torno a la meva taula i intento utilitzar els comandaments del vot per correu i veig que ja no funcionen. M’havien anul·lat l’aparell per poder votar. I al costat hi havia un altre aparell, que aquest sí que funcionava, a la taula en la qual hi havia situat Tomàs Carbonell.

¿I què va fer després?

Jo després de tot el que va passar vaig tornar a Espanya i vaig tenir unes paraules molt fortes amb el president. I vaig marxar de la Federació i ja és quan Tomàs Carbonell ha ocupat el meu lloc.

¿Carbonell li va reconèixer que havia volat amb Piqué?

No, no m’ho va dir, però jo era allà i quan van arribar venien de l’avió perquè van arribar en el mateix matí, una hora abans que comencés la reunió per votar. Al tornar d’Orlando no vaig tornar a assistir a cap Junta Directiva de la Federació i la meva única relació va ser amb el president a qui li vaig dir que jo no jugava a aquests plans i que me n’anava. A més, jo porto molts anys que he estat en el comitè olímpic de la secció internacional, en el comitè de tennis femení, etc. Això vol dir que em coneixen a tot el món del tennis, i tothom li va estranyar que jo no... que aparegués un senyor nou, perquè Tomàs Carbonell, llevat d’alguns que havien sigut tennistes en la seva època, no el coneixia ningú.

¿Com va saber que Carbonell i Piqué havien viatjat en el mateix avió?

Perquè quan em vaig assabentar que venia a reemplaçar-me en el vot vaig trucar a la Federació Espanyola per saber quan venia i em van dir que anava al mateix avió de Piqué. I després van arribar tots dos al mateix cotxe a l’hotel. Venien tots dos ja que suposo que venien de l’aeroport, però és que no només va venir sinó que també va marxar a l’avió amb ell. Això ho saben fins i tot la resta de membres de la Junta Directiva, perquè és una cosa de la qual es va parlar.

¿Com va decidir la Junta Directiva de la Federació recolzar Kosmos? ¿Va ser via telefònica?

Crec que va ser presencial, una cosa pot ser que es votés novament una altra vegada per telèfon. La decisió de recolzar un grup de federacions o un projecte de Kosmos la va prendre la Junta Directiva.

¿Però com és possible que la Junta Directiva digués prèviament que la nova Davis era un mal negoci per a la Federació i després es votés pel canvi en un vot telemàtic?

Jo del vot telemàtic en un xat no en sé res, però a mi em fa l’efecte que això és una història per mirar de salvar la cara. En el tennis europeu va ser una cosa molt sorprenent, jo crec que van anar aconseguint els vots, és a dir, hi ha federacions que els van oferir 300.000 dòlars pel vot.

¿A la Federació espanyola se li van arribar a oferir diners a canvi del seu recolzament?

No, jo d’això no en sé res. Això no ho havia sentit. Però no m’estranya perquè anaven buscant recolzaments. Allò va ser una cosa veritablement vergonyosa. Era un mercat i venien i t’oferien una cosa. En aquells moments va ser vergonyós com es va manejar tot.

¿És veritat que el vot d’Espanya era decisiu ja que podria arrossegar diversos països que estaven esperant la decisió espanyola? ¿Hauria sortit el sí a Kosmos de votar la Federació espanyola que no?

Doncs no ho sé. Al final la votació no va ser ajustada. Hi ha quantitat de federacions com les del Marroc i Nigèria que l’únic que volen és que la Davis els doni diners a ells, perquè viuen d’ella. A Espanya jo he estat en quatre juntes directives amb quatre presidents, i la Copa Davis ens salvava els comptes a la Federació. La Copa Davis, si dona ingressos, és interessant, si no els dona, no. Per exemple, i torno a parlar de federacions minoritàries els representants de les quals em deien que, esclar, perquè aquí a Espanya tenim la imatge que quan la Davis s’organitza a Madrid, a València o a Barcelona doncs s’omple una plaça de toros de 15.000 o 20.000 espectadors, i això són molts diners. Però en aquests països una Copa Davis no dona diners. Els costa a ells pagar als jugadors i per això si t’ofereixen 100.000 dòlars,doncs jo voto qui calgui votar.

Notícies relacionades

La paret més alta d'Alberto Ginés: com el primer or olímpic d'escalada busca un lloc a París 2024

La consagració de Lunin

¿Vostè continua vinculat a la Federació de Tennis?

Jo he sigut 36 anys president de la Federació de Tennis d’Aragó i li han posat nom a les instal·lacions que jo vaig construir. Ara en soc president honorari. He estat en totes les federacions espanyoles excepte en una, en la qual no vaig voler ser: la de José Luis Escañuela. També he sigut vicepresident de la Federació Europea durant més de deu anys, i quan vaig marxar em van fer un homenatge a Lió (França).