Polèmica en la natació

Lia Thomas, la nedadora transgènere que ha convulsionat l’esport

El títol en les 500 iardes lliures de Thomas en els campionats universitaris dels EUA ha disparat el debat sobre el possible avantatge que pot tenir sobre els seus rivals 

Lia Thomas, la nedadora transgènere que ha convulsionat l’esport

Brett Davis / USA Today Sports

3
Es llegeix en minuts
Luis Mendiola
Luis Mendiola

Periodista

ver +

¿Estan en igualtat de condicions les dones que competeixen en un campionat amb una esportista transgènere? Aquesta és la discussió oberta, amb desenes de veus en contra i alguna a favor, que ha desencadenat Lia Thomas als Estats Units, esportista de la Universitat de Pennsylvania, al convertir-se aquest cap de setmana en la primera nedadora transgènere en aconseguir un títol nacional universitari (NCAA) en els campionats que s’han disputat a Atlanta.

La controvèrsia ha guanyat pes amb el seu triomf a la final de les 500 iardes lliures amb un marge de més de dos segons sobre la medallista olímpica a Tòquio, Emma Weyant, mentre a les grades es barrejaven pancartes entre detractors i partidaris on es podien llegir frases com ‘Salveu a l’esport femení’ i crits d’‘És un home’, amb alguns tímids aplaudiments al mig d’un ambient molt crispat.

El cas de Lia Thomas, de 22 anys, ha sigut una de les històries més recurrents des del desembre passat quan va començar a irrompre en la taules de millors registres femenins de la natació universitària així que apareixia en mítings de natació. 

Tres anys competint com a home

Per entendre millor la situació cal dir que Lia Thomas va estar competint per la universitat de Pennsylvania entre el 2017 i el 2019 com a home, sota el nom de Will abans del seu canvi de gènere. A partir del 2019, va iniciar la seva transició i es va sotmetre a una teràpia hormonal que li permetés ser elegible en competicions femenines sota les regles de l’NCAA. Segons aquestes normes per a esportistes transgèneres, només pot competir amb un equip femení després de completar un any de tractament de supressió de testosterona, teràpia que va seguir el 2021, quan la Ivy League va cancel·lar els seus tornejos per la pandèmia.

El febrer passat, un nombre indeterminat dels seus companys a Penn van enviar una carta firmada per l’advocada Nancy Hogshead, exnedadora i triple medallista olímpica el 1984, i directora executiva de l’organització de defensa de l’esport femení Champions Women, en la qual sol·licitaven a la Universitat de Pennsylvania i a la Ivy League (conferència esportiva d’universitats de l’Est del país) reconsiderar la seva elegibilitat.

«Donem suport per complet a Lia Thomas en la seva decisió d’afirmar la seva identitat de gènere i la seva transició d’home a dona», deia la carta. «No obstant, reconeixem que quan es tracta de competicions esportives, la biologia del sexe és un tema separat. Biològicament, Lia té un avantatge injust, com demostra el seu salt del lloc 462 en homes a número u com a dona. Si és elegible per competir, podria trencar rècords de l’NCAA, assoliments que no hauria aconseguit com a home».

Canvi de criteris

Notícies relacionades

És tal la pressió a les xarxes que s’ha creat amb Thomas, que el gener passat, l’NCAA va introduir una nova política de participació als transgèneres i va demanar a la federació dels EUA que fixés normes. La nova política federativa, que no es va aplicar en aquest torneig, és reduir a la meitat el límit permissible de testosterona per a les dones transgènere, (5 nanomols per litre) i que l’acreditin durant un període de 36 mesos.

Thomas no va voler fer declaracions després de la seva actuació a Atlanta, on a la seva victòria en les 500 iardes, va sumar una cinquè lloc en el 200 i un vuitè en el 100, però el 3 de març, va parlar a Sports Illustrated: «Només vull mostrar als nens trans i els joves atletes trans que no estan sols. No has d’escollir entre qui ets i l’esport que estimes. No sé com serà el futur i com nedaré després d’aquest any, però m’agradaria continuar nedant i competir com el que soc», va remarcar.