Empat cruel per a un Atlètic amb un Joao Félix majestuós

El futbol va ser cruel amb un Atlètic generós en l’esforç, ambiciós i que va proposar futbol. Aquest cop no es podia retreure res a Simeone, que va fer els deures i va plantejar un partit perfecte. Però una altra badada defensiu, i dues rematades al travesser, van impedir als matalassers aconseguir un merescut triomf que alimenta, en qualsevol cas, la seva autoestima per al que queda de temporada.

Joao Félix és un cigne a l’estany de Simeone. Un jugador diferent, un hedonista envoltat de stakhanovistes. Ho va demostrar als sis minuts llançant-se per rematar de cap, de forma extraordinàriament plàstica, una centrada de Lodi que va tocar el pal de De Gea i va acabar a la xarxa. Un gol majestuosament estètic que premiava la sortida d’un Atlètic caníbal que va asfixiar l’United amb una pressió alta, conscient de la vulnerabilitat dels de Rangnick. La pilota no durava als peus dels anglesos i els blanc-i-vermells apareixien en els espais, bé cosint el joc amb Herrera i Correa entre línies, o bé amb Lodi i Llorente per les bandes. 

GO-LA-ZO. El centro de Lodi. El cabezazo de João Félix. Manda el Atleti. #LaCasadelFñutbol pic.twitter.com/jhaOJa19Lw

— Fútbol en Movistar Plus+ (@MovistarFutbol) 23 de febrero de 2022

En defensa, després de mesos de Simeone insistint en la defensa de cinc, al Cholo li funcionava l’aposta el dia D. Kondogbia es va engegantir com a migcentre i va curtcircuitar Bruno Fernandes, mentre Savic, Giménez i Reinildo tancaven bé. L’enorme treball tàctic del tècnic, la ferotge intensitat dels seus jugadors i l’ambient de la caldera del Metropolitano conformaven una barreja imbatible. Sense notícies de Pogba ni Fred, generadors de joc de l’United, Rashford i Sancho quedaven fora de cobertura i Cristiano era un espectador més. Els locals van poder marxar als vestidors amb un gol de renda més si una rematada de Vrsaljko no hagués ensopegat amb el travesser. Al descans, l’Atlètic era un tsunami i el Manchester una closca de nou. 

AM • BIEN • TA • ZO 🔴⚪ pic.twitter.com/7bY4CvhG0E

— Atlético de Madrid (@Atleti) 23 de febrero de 2022

Al tornar del vestidor, Simeone continuava burxant en la nafra d’un United dubitatiu que era incapaç de desxifrar la pressió blanc-i-vermella. Rangnick no era capaç de llegir el partit que li proposava el Cholo. Escalfaven Griezmann i Suárez, a l’hora de partit, quan aquest va començar a canviar. El Manchester va créixer perquè a l’Atlètic li durava poc la pilota fruit del cansament per l’exigència salvatge de la pressió. Necessitava pausa, descansar amb la pilota als peus. Només un Joao Félix majestuós era capaç d’entendre el que necessitava l’equip. El portuguès es posava l’Atlètic a l’esquena en un exercici de classe. 

Notícies relacionades

Després de dos anys i mig d’investigació, Sandro Rosell i Bartomeu declaren davant la jutge pel cas Negreira

La caríssima torre de les ‘garses’

L’United va moure fitxa i va canviar de laterals, per donar més profunditat als seus atacs amb Téllez i Wuan-Bissaka, a més de substituir un intranscendent Pogba per Matic. Canviava el 4-2-3-1 per un 4-3-3 més ofensiu mirant d’entrar en un partit en què encara no havia comparegut. Simeone tocava peces (Lemar per Lodi al carril i Griezmann per Joao Félix amb galons), però mantenia el mateix plantejament. No es toca el que funciona. I Oblak no havia hagut de fer cap parada en 70 minuts.

Un error, un empat

Però en la primera ocasió entre els tres pals que va disposar, una contra en què Reinildo se la va jugar a tallar un passada de Bruno Fernandes, Elanga es va quedar sol i va batre Oblak a mitja sortida. Un altre error defensiu penalitzava un Atlètic que no mereixia aquest càstig. Però al no valer doble els gols fora de casa, el resultat era una mica menys incòmode. Simeone es lamentava a la banda i demanava tenir cap. Quedaven minuts i hi havia una volta per davant. I a punt va estar de rescatar el triomf Griezmann, que amb molta classe va enviar la pilota al travesser. No va poder ser. Toca una jornada èpica a Old Trafford.