L’èpica olímpica d’un ‘goofy’ anomenat Lucas Eguibar

Arriben queixes des de la vila olímpica de Pequín. Provenen d’esportistes que no estan gaire contents perquè la cobertura de wifi sembla que no és la millor del món, i tampoc el menjar. No agrada, a més, que les habitacions disposin d’una sèrie de ‘llits calents’. O sigui, acabes la competició i busques de seguida un autobús a l’aeroport per marxar de la Xina perquè un altre, canviats els llençols, ocuparà el teu lloc de descans.

Però Lucas Eguibar no es queixa. Somriu a través de la connexió via Zoom que reflecteix la seva imatge des de la vila olímpica, el dia en què ha celebrat el seu 28è aniversari i una jornada abans, amb la diferència horària entre Àsia i Europa, que es juga la fortuna, primer de la classificació, i després de les medalles per succeir Regino Hernández, el primer astre de l’‘snowboard’ espanyol que va conquerir un bronze hivernal fa quatre anys.

El títol mundial

Fa 12 mesos Eguibar omplia les primeres pàgines dels diaris esportius espanyols, cosa que era un mèrit majúscul, perquè ell ni xuta pilotes ni practica una especialitat que assegui milers de persones davant d’un televisor, si es retransmet alguna de les seves baixades quan està als Jocs o al Campionat del Món. Fa un any aquest guipuscoà ja universal es va proclamar campió del món, títol que, en principi, el catapultaria aquesta matinada cap a una medalla, però en l’‘snowboard cross’ (els ‘riders’ descendeixen per una pista amb corbes peraltades i són fàcils les topades entre ells, per això no val només guanyar els altres), a part d’arribar primer, preval la bona sort. «Pots estar a punt de guanyar, et toquen per darrere i caus». I adeu als somnis, a una bona classificació i, fins i tot, a no poder disputar la final, a partir de les 7 del matí d’aquest dijous.

Fortalesa mental

Altres esportistes, sense la fortalesa mental d’Eguibar, ja s’haurien donat de baixa dels Jocs per uns problemes d’esquena que el turmenten des de fa mesos. No obstant, i per fortuna, les malalties han anat disminuint. «Vaig ser elegit per ser el primer a provar la pista i, tot i que em va agradar, de seguida em vaig queixar perquè jo soc un ‘goofy’ i hi ha unes corbes que no s’adapten a les meves característiques. Altres ‘goofys’ van fer com jo i al final ens han arreglat una mica les corbes».

Notícies relacionades

Un Espanyol nul s’estavella i el Sant Andreu frega la gesta

Sense entrades… i un pèssim càtering

I és aquí on ve la pregunta. ¿Què significa ser un ‘goofy’ en termes de ‘snowboard’? Ser un ‘goofy’ significa que col·loques el peu dret per davant de la taula. Si ho fas amb el peu esquerre llavors ets un ‘regular’. «Si ets ‘goofy’ aquest circuit no s’adapta tant a les teves possibilitats. Però faré tot el que estigui al meu abast. Cada baixada és un món. Lluitaré i si puc donaré un cop a sobre de la taula», promet.

Eguibar i Queralt Castellet comparteixen matinada, un període de temps que pot convertir-se des d’una petita col·lecta de medalles fins a un petit desencant si no aconsegueixen els seus objectius. Tots dos estaran units per la passió amb la neu i una taula de ‘snowboard’.