SOLIDARITAT FUTBOLÍSTICA

‘ChampionsforPedrito’: el futbol català es bolca per donar a un nen un gos terapèutic

Amantini, central del San Cristóbal, busca recaptar fons per al seu fill de quatre anys, que pateix Coffin-Siris, una malaltia minoritària

El central, un viatger dels camps ‘amateurs’, no esperava la repercussió que està tenint el seu partit solidari

3
Es llegeix en minuts
Roger Pascual
Roger Pascual

Periodista

Especialista en futbol, bàsquet, handbol

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Tot just néixer, al Pedrito se’l van haver d’emportar a l’uci, en la qual es va passar els seus primers quatre mesos de vida. «Li van fer tota mena de proves i van veure que anaven sortint cosetes tant a nivell neuronal, de cor, motriu, el menjar en lloc d’anar-li a l’estómac li anava als pulmons... Si segueixo, no acabo», explica el seu pare, Juan Pablo Amantini. A ell i a Guillermina Marquina, la seva dona, els van dir que el nen tenia Coffin-Siris, una malaltia rara que pateixen menys de 60 persones a Espanya. Juan Pablo, defensa argentí que als seus 37 anys ha sigut un viatger del futbol ‘amateur’ català, va voler muntar un partit solidari per recaptar fons per aconseguir un gos terapeuta per al Pedrito. El que no imaginava és la dimensió que agafaria la iniciativa en recolzament d’aquest lluitador de quatre anys.

«Ho tenia al cap des de feia temps però amb la covid no es va poder portar a terme. Tant a la Guillermina com a mi ens feia il·lusió, però no esperàvem la repercussió que està tenint». Segons explica, ja hi ha més d’un centenar de futbolistes que s’han ofert per disputar aquest partit. A més del San Cristóbal, l’actual equip de Juan Pablo, altres clubs li han ofert el seu camp per a la disputa del partit. «Sant Feliu, Cerdanyola, Montañesa, Manlleu, Vilafranca, Pomar, Parets, Tona... La llista és molt llarga i cada vegada s’ofereixen més entitats, que és el bonic. Al llarg de la meva carrera he pogut conèixer moltíssima gent i ara sento que he deixat empremta en persones que ara em recolzen».

Un esdeveniment que no para de créixer

Des que va començar a jugar en el Badalona B, aquest central argentí de la vella escola ha passat per molts equips de Tercera com el Gavà, Blanes, Europa, Montañesa, Terrassa, Cerdanyola, Llagostera, Vilafranca i Castelldefels. En aquest últim va conèixer Javi Sánchez, amic inseparable des d’aleshores que l’està ajudant en un projecte que no para de créixer. «He rebut molts missatges d’excompanys o rivals però també de jugadors que no conec de Segona i Primera», comenta. «Estem molt agraïts pel que s’està creant i movent. Serà un dia molt especial, sobretot molt maco per al Pedro i per millorar la seva qualitat».

L’esdeveniment, previst per a principis de juny, no para de créixer: han rebut propostes per realitzar també tornejos de futbol sala i pàdel, jugadors de Primera i Segona els han promès samarretes dedicades per sortejar-les, marques de roba s’han ofert a produir gratuïtament samarretes amb el lema #ChampionsforPedrito per poder vendre-les i ONGs com la Fundació Ricky Rubio i multinacionals s’han posat a la seva disposició.

«És increïble la de gent, no només família i amics, que empatitza i vol ajudar-nos, estic tot el dia emocionada», confessa la Guillermina. Mentre el Juan Pablo s’aixeca cada dia a les quatre de la matinada per anar a repartir amb el camió, ella va haver de deixar de treballar per cuidar el Pedrito. Amantini treballa com a repartidor a l’empresa de Joan Soler, president del Vilafranca i membre de la directiva del Barça, que li ha ofert la col·laboració dels dos equips.

Notícies relacionades

«Necessita una persona que estigui per ell tota l’estona. Per menjar, per portar-lo als metges, teràpies. Es va estar alimentant per sonda nasogàstrica molt temps i fins gairebé els quatre anys no va començar a caminar. Al novembre va començar a tenir crisis epilèptiques, que gràcies a Déu han baixat amb la medicació. A la nit té apnees i m’he acostumat a no tenir un son profund. Dormo amb la seva respiració i a la mínima em desperto perquè sé que he de moure’l perquè no entri en parada», diu la mare.

Visibilitzar la síndrome

L’acció principal del partit benèfic era aconseguir-li al Pedrito un Australian Cobberdog, un gos terapèutic de gran sensibilitat, per moure’l en episodis de crisis nocturnes i permetre que els pares puguin descansar. «A part de per aconseguir-li un terapeuta caní, estem donant una mica de visibilitat a la síndrome multisistèmica que ell pateix». Ara, davant la dimensió de la iniciativa, han decidit convertir l’esdeveniment #ChampionsforPedrito en una associació homònima amb l’objectiu de poder ajudar altres famílies en la mateixa situació.