Els discriminatoris impagaments del CD Badajoz: ells cobren la meitat, i elles, res

«No pararé fins a portar el Club Esportiu Badajoz a la Champions». Joaquín Parra apuntava alt en una entrevista concedida al diari ‘Hoy’ l’estiu del 2020. Un any abans, aquest empresari andalús, dedicat al negoci de les gasolineres ‘low cost’, havia adquirit el club extremeny amb l’objectiu (ja complert) de transformar-lo en una SAD i tornar-lo al futbol professional, una cosa que no passa des del 2003 i que encara no ha aconseguit.

En privat, en aquest temps, confessava amb certes dosis de menyspreu la seva molèstia per haver d’enfrontar-se a equips pràcticament aficionats en l’extinta Segona B, demandant una professionalització de la categoria amb l’única presència dels clubs més poderosos econòmicament.

Avui, Joaquín Parra està en presó preventiva, i els qui gestionen el seu patrimoni adverteixen que el CD Badajoz està «a punt de fer fallida». La seva entrada a la presó no té res a veure (a priori) amb la seva activitat al capdavant del conjunt extremeny, refundat el 2012 després de, com tants d’altres, veure’s abocat al seu dia a la desaparició.

Frau a Hisenda

Parra va ingressar de manera preventiva el mes de juliol passat a la presó d’Alhaurín de la Torre acusat d’un presumpte frau massiu del pagament de l’IVA en les vendes de grans quantitats d’hidrocarburs. Tres dels 13 milions presumptament defraudats, això sí, s’haurien destinat a la reforma del Nuevo Vivero, segons les investigacions de la Guàrdia Civil.

Expliquen que Parra ha rebut ofertes importants per desprendre’s del Badajoz, del qual continua sent propietari des de presó, però que es nega a fer-ho. O que, almenys, està exigint unes condicions totalment inassumibles per als interessats. Mentrestant, el club es dessagna, presa d’un model de negoci subjecte a inversions que superen folgadament les despeses, amb l’objectiu de fer el salt al més aviat possible al futbol professional.

El problema és que els problemes legals del seu propietari han rebentat el model i «els recursos propis s’han esgotat», segons va confessar aquest dilluns David Torices ‘Dupi’, que fins fa unes setmanes n’era el director esportiu i ara exerceix també de director general. No és botxí, sinó una víctima més de la situació, propiciada per Parra, la seva dona i el seu fill.

Torices ara aspira a poder reunir-se a la presó amb el propietari del Badajoz per pregar-li que faciliti la venda de l’entitat a alguns dels grups interessats en la seva adquisició. Ja no hi ha diners a les arques del club i la situació està derivant en impagaments als empleats... però no tots els impagaments són iguals.

Tres mesos sense cobrar

Segons la informació obtinguda per aquest diari, els integrants del primer equip masculí, que competeix a Primera RFEF, han deixat de cobrar aproximadament el 50% de les seves tres últimes nòmines: van cobrar íntegra la d’octubre, al voltant de la meitat de novembre i res de la de desembre. En canvi, les jugadores del primer equip femení, de Primera Nacional, la tercera categoria espanyola, no han cobrat absolutament res aquests tres últims mesos.

Les jugadores viuen una situació similar a les dels equips filial (de Tercera RFEF) i juvenil masculins. Ells van cobrar també amb retard dos mesos (com elles) i n’han deixat de cobrar dos més, un menys que les futbolistes, ja que en el seu cas la temporada va començar al setembre i no a l’agost. Junts, i avalats per l’Associació de Futbolistes Espanyols (AFE), van exigir dimarts solucions en una compareixença pública. Hores després, el primer equip masculí va fer el mateix pel seu compte.

«Vam començar la temporada sense que ens paguessin les nòmines d’agost i setembre. A principis d’octubre hi va haver un canvi en la direcció general del club i de seguida ens van abonar aquestes dues mensualitats. Però des d’aleshores no hem cobrat res. Ens diuen que el club és una qüestió de fe ara mateix, que necessita una injecció de capital del propietari i de la seva família per subsistir, però no arriba», explica Clara Pascual, capitana del CD Badajoz, en conversa amb EL PERIÓDICO DE ESPAÑA, diari que pertany a aquest mateix grup, Prensa Ibérica.

‼️🚨📢 Denuncia de las plantillas de 3ª RFEF, División de Honor Juvenil y 1ª Nacional Femenina del @CDBadajoz.

Los y las futbolistas comenzarán a ejecutar acciones como protesta si no se soluciona la grave situación que sufren.#UnidosSomosMásFuertes ⚽️https://t.co/Gl8v2r3Xt2

— AFE (@afefutbol) 11 de enero de 2022

De les 18 jugadores que formen part de l’equip (que va segon en el Grup 4 de Primera Nacional), només nou compten amb un contracte professional, pel qual cobren una mitjana d’uns 400 euros, la parcialitat dels quals és variable: estan contractades a 14, 16, 18 hores... tot i que en realitat el temps que dediquen a l’equip és el mateix en tots els casos. Les altres nou jugadores tenen simplement un acord en el qual el club les compensa per les despeses derivades de la seva activitat, fins a un màxim de 400 euros. Es tracta d’una fórmula habitual en el futbol modest, d’homes i dones, que en molts casos funciona com un contracte encobert.

Filial i juvenil

Un problema addicional, que també afecta el filial i el juvenil masculins, té a veure amb la vivenda i la manutenció. «Tres companyes comparteixen un pis que té pagat el lloguer fins al desembre, perquè a l’estar a nom del club els impagaments generen problemes a la propietat. Però sis companyes més tenen acordat el pagament d’habitacions particulars en pisos o en residències [algunes són universitàries] i això no ho ha pagat des de l’agost, perquè el problema és directament per a elles, que han de recórrer a familiars perquè no els facin fora», detalla Clara Pascual.

Algunes de les jugadores afectades per aquests impagaments han sol·licitat al CD Badajoz la carta de llibertat per poder rescindir el seu contracte i fitxar per una altra entitat. La resposta que han rebut de la propietat (la família Parra) és que el club només els donarà la baixa si renuncien als diners que els deuen, segons els testimonis obtinguts per aquest diari.

Notícies relacionades

"Aquest any em penedeixo de no haver-hi anat"

El Barça estrenarà l’estadi amb el Gamper

Si rescindeixen el contracte unilateralment, el club pot retenir la seva llicència i impedir-los que puguin competir amb una altra samarreta. En categories nacionals hi ha un procediment abreujat per evitar aquest tipus de situacions, però no és aplicable a la Primera Nacional en què competeix el CD Badajoz.

Aquest diari s’ha posat en contacte amb l’entitat extremenya per obtenir la versió del club sobre totes aquestes situacions, però no n’ha rebut cap resposta.